Entrades
I ja en van cinc i encara resisteixo. No sé el que duraré, escrivint diàriament, sóc tan inconstant! Bé, no és cert: no sóc una inconstant amb les meves obligacions, sempre he intentat fer-ho tot a temps i el millor possible. Us he dit mai, que quan treballo sota pressió rendeixo més?
És un mal assumpte, aquest, perquè el normal seria que ningú, mai, hagués de rendir sota pressions de cap tipus. Però l'educació que vaig rebre de la societat que em va tocar viure - i a la qual, desgraciadament, estem tornant- anava així. Culpes i càstigs, sempre culpes i càstigs per totes bandes, començant per l'església. I ara hi volen tornar? per l'amor de Déu! No ens deixem! Reaccionem!
Perquè reaccionarem, oi?
Ja me n'he anat de tema i he anat a parar "al tema". Sempre igual, sóc molt previssible. Massa.
Ara miraré si sóc capaç de "programar" això que estic escrivint, perquè ho faig abans de les 00:00, o sigui que si es publiqués ara, encara no seria ben bé el dia 5. A veure si me'n recordo, perquè fa molt temps que no ho faig. Ja ho sentirem a dir.
Demà, a part d'anar a veure la Cavalcada de Ses Majestats de l'Orient, tindrem tots els fills, joves, néts i besàvia a sopar. Un sopar ben diferent del de la nit de Nadal. Com que ja estem tots una mica saturats de tanta neula i torró, d'endrapar a casa dels uns i dels altres, el nostre sopar de Reis, des de ja fa molts anys, consisteix a menjar pizza. I des de ja fa uns quants anyets... concretament des que hi ha néts, que les pizzes les fem a casa, perquè anar a la pizzeria ja era una mena de bogeria: Som 18! (ep, aquí hi comptem grans i petits)
Ja continarem, que ara m'agafa la son i a la TV no fan res de bo.
imatge: el meu pessebre.
És un mal assumpte, aquest, perquè el normal seria que ningú, mai, hagués de rendir sota pressions de cap tipus. Però l'educació que vaig rebre de la societat que em va tocar viure - i a la qual, desgraciadament, estem tornant- anava així. Culpes i càstigs, sempre culpes i càstigs per totes bandes, començant per l'església. I ara hi volen tornar? per l'amor de Déu! No ens deixem! Reaccionem!
Perquè reaccionarem, oi?
Ja me n'he anat de tema i he anat a parar "al tema". Sempre igual, sóc molt previssible. Massa.
Ara miraré si sóc capaç de "programar" això que estic escrivint, perquè ho faig abans de les 00:00, o sigui que si es publiqués ara, encara no seria ben bé el dia 5. A veure si me'n recordo, perquè fa molt temps que no ho faig. Ja ho sentirem a dir.
Demà, a part d'anar a veure la Cavalcada de Ses Majestats de l'Orient, tindrem tots els fills, joves, néts i besàvia a sopar. Un sopar ben diferent del de la nit de Nadal. Com que ja estem tots una mica saturats de tanta neula i torró, d'endrapar a casa dels uns i dels altres, el nostre sopar de Reis, des de ja fa molts anys, consisteix a menjar pizza. I des de ja fa uns quants anyets... concretament des que hi ha néts, que les pizzes les fem a casa, perquè anar a la pizzeria ja era una mena de bogeria: Som 18! (ep, aquí hi comptem grans i petits)
Ja continarem, que ara m'agafa la son i a la TV no fan res de bo.
10 comentaris:
Montse, voldria equivocar-me, però em sembla que els que estem o volem reaccionar ràpidament som els que ho hem passat. Que tingueu una bona diada de Reis.
Una abraçada.
Em sembla que aquest any serà una mica difícil que ens oblidem del "tema"...
Mare meva quina gernació!
Ja m'imagino la xerinola aquest vespre a casa teva.
Si vols , les pizzes te les porten a casa i t'estalvies feina...
Que tingueu uns bons Reis, Montse.
Aqui segueixes, i aqui seguim venint..
Jo espero que per molts :)
jo el passat mes de desembre gairebé he publicat cada dia ....programava els posts i alguns els escrivia en directe ...no creguis s'acaba agafant el gust....ara ja avui dia de reis...espero que cavalcada, nit i dia hagin estat plens de bones coses i regals! del tema no ens oblidarem pas
Jo les compro al xinès de davant de casa, que les fa de pasta primeta i torrada i a sobre et regala una ampolla de vi. Ah, i parla català molt bé.
Doncs, sí, entre retratet i retratet de difunts, m'ha tocat la fava... una fava natural i tan vella com jo, encara que una mica més sequeta (prou que voldria ser més sequeta...)
Avui deus fer el dia del gos, he, he, he.
Petons.
Josep, si ens hem de refiar dels que "ja" ho vam viure, no anem bé! haurien de reaccionar els joves, és el que toca! (però ells han viscut - per sort per ells- molt bé!) la història es repetirà o serem capaços de posar-hi remei?
Els Reis s'han portat molt bé, gràcies!
La xerinola, M.Roser, va ser d'antologia! i després, encara vaig sentir els Reis, que deixaven paquets al menjador. Però com que sóc molt bona minyona, no vaig sortir de l'habitació, per si de cas ;)
Jo també espero que per molts anys, Joana! Un petonet!
Elfre, plens de bones coses: des de regals materials, a immaterials :) I no, no, no, per a res, no ens oblidarem i seguirem lluitant!
Olga, però les fetes a casa són més "nostrades" hahaha! la veritat és que ens queixem de la feina que donen, però ens les mengem encantats de la vida. A més, cada família porta un parell de pizzes diferents i després les compartim.
A veure, vosaltres a qui feu pagar el tortell de Sant Antoni, a qui li ha tocat la fava o a qui li ha tocat el rei? (perquè a casa nostra, qui li toca el rei li posem la corona i a qui li toca la fava, en teoria, si ens reuníssim per Sant Antoni "dels burros", que diem nosaltres "del porquet, que diuen en altres contrades, li tocaria pagar un altre tortell.
Però no li toca mai, perquè per Sant Antoni no ens solem reunir :)
Publica un comentari a l'entrada