20 de gener, 2014

Aprendre a certes edats

Jo no puc pas dir que hagi deixat de "fer coses", al llarg de la meva vida.

Vaig anar a l'escola als 4 anys, vaig fer tota la primària i el batxillerat elemental, el batxillerat superior (amb un any d'avançament respecte a l'edat, ja que llavors "es podia"), vaig estudiar magisteri, vaig fer la carrera d'Història de l'Art, més endavant, vaig fer mil-i-un cursos i cursets d'aquells de "Rosa Sensat", vaig fer el reciclatge de català que ens feien fer als mestres, després vaig fer psicomotricitat durant tres anys, traient-me el títol de mestra d'expressió corporal, més endavant vaig estudiar logopèdia, després psicopedagogia i entremig, cursos i cursets de diversos temes que m'interessaven i que m'interessen encara. No he deixat de formar-me mai, mai, mai.

Ara ja fa dos anys que vaig entrar a l'escola Oficial d'Idiomes, a fer francès, ja n'he parlat alguna vegada, perquè havia fet anglès durant anys, en una acadèmia privada, i mai no vaig arribar a parlar-lo. Havia estat estudiant italià, també, i m'ho passava molt bé, però era una cosa "informal", per això vaig decidir "fer alguna cosa seriosament" i com que a Blanes, a l'EOI no fan italià...

Com que a França hi hem anat moltes vegades i - més o menys- ja m'hi entenc, amb els francesos, i puc llegir, etc, vaig pensar que seria fàcil. Déeeeeeeeeeeeumeu! res més lluny de la realitat! Vaig fer l'examen de nivell i em van fer començar a 3er. Bon començament! El curs passat vaig estudiar com no recordava haver-ho fet mai, per treure un notable "més o menys ajustat", a l'examen final, que consta com allò que ara en diuen "Certificat de nivell intermedi". Una diplomatureta, "vamos".

Ara estic fent 4art, que deien que era més fàcil que tercer, en el sentit que els examens no són "tan" oficials. Merde!!! "Sort" que no són "oficials"! Faig més hores de les que vaig fer quan estudiava psicopedagogia, en proporció (en proporció, ep!) i només sé allò que "no sé res"...

És veritat, que a certes edats - la meva, sense anar més lluny- es fa molt més difícil, estudiar? O és un mite?

Què en penseu?

Vaig a repassar, que aquesta tarda tinc examen, demà passat en tinc un altre i la setmana que ve, l'oral! (Mooooooon Dieuuuuu!)

imatge de google.

11 comentaris:

Josep ha dit...

Ets una màquina, Montse! I jo que presumia de ser una persona que havia estudiat molt i molt tota la vida... Podríem dir que m’has guanyat per 10 a 4. Però si continues així el 10 es quedarà curt. El que si és veritat, és que quant s’estudia tant ja no pots parar. I a més no trobes cap
entrebanc que no es pugui superar

Molta sort en l'examen d'aquesta tarda.

Montse ha dit...

Josep, tant com màquina no, hahaha! i no, no penso continuar així, de fet, ara, d'estudiar-estudiar, només faig això del francès, perquè totes les altres activitats a les que m'apunto per gust, són "sense exàmens"!!!

;)

No ha anat de meravella, però tampoc penso que hagi anat malament del tot... ja us ho explicaré!

fanal blau ha dit...

Jo penso que una mica més difícil si que es fa, nés que res perquè sovint tenim el disc dur massa ple i fa que el processament sigui més lent.
També m'he embolicat de valent aquest any!
"Estudiantes" fins al final, clar que si! A més, no deixa de ser un plaer ben gran!
Una abraçadeta, Montse!

M. Roser ha dit...

Jo també vaig fer francès quan estudiava i recordo que els verbs eren molt i molt difícils...
Jo si que penso que a mida que et vas fent gran es fa més costa amunt l'estudia, penso que si físicament el cos nota el pas dels anys, és natural que la ment també freni una mica la seva activitat...Però això no vol pas dir que no hem de fer coses, ben al contrari, només que és normal que no ens siguin tan fàcils com quan érem jovencells...
Petonets.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Segurament amb l'edat ens costarà més estudiar però ho compensarem amb l'esforç i la motivació. Val la pena!

xavier pujol ha dit...

Ho diré ràpid: mereixes un 10.
I ara, a seguir clavant colzes.

Fita (que confita carbasses)

Montse ha dit...

fanal blau, la veritat és que hauria d'esborrar unes quantes coses del meu disc dur, perquè comença a estar saturadet! :D

I si, per mi sempre ha estat un plaer, aprendre. I si et fixes en la quantitat de gent gran que va a la universitat només per aprendre (per plaer), dóna gust!

Montse ha dit...

Ohh, M.Roser, els verbs em porten pel carrer de l'Amargura! allò que diem del disc dur... encara podria recitar de memòria els verbs en castellà o en català, sense equivocar-me ni en un sol accent (o els pronoms febles) però nena, en francès c'est une autre histoire, ai!

Montse ha dit...

Esforç i motivació que no ens faltin mai, Loreto! endavant, doncs!

Montse ha dit...

Xavier, tu confita-les, les carbasses, eh? que es quedin confitades però que no me les donin a mi! ;)

pons007 ha dit...

quines ganes d'estudiar que tens, si tan sols en tingués la meitat que tu potser encara estudiaria alguna cosa, o potser ni així....