11 de gener, 2014

Onzè dia

Onzè dia, dia de festa, dia d'anar a dinar a casa del fill "petit", asseure's a taula i tenir la satisfacció - com a mare- que el "petit" cuina d'allò més bé i té el mini-pis endreçadet com t'hauria agradat que tingués endreçadeta la seva habitació quan vivia amb tu... no em digueu ingènua, va!

Pel demés, tot continua igual o pitjor (jo em pensava que res no podia empitjorar, però estava equivocada).

I em venen ganes de tornar enrere, de tornar a ser petita i sentir-me protegida "per les persones grans". (Regressió?)  Ara, sé que no s'hi pot confiar, en les persones grans (en les que ens governen)... a més, arriba un moment, en què "els pares" ja no "salven", perquè potser ja s'han mort, potser són ells els que esperen ser salvats pels fills, i ja no ens queda cap tauló per agafar-nos enmig de la tempesta. No tenim ni referents ni valors i tot és una farsa...

Vaig a veure la pel·li.

Parlant de pel·lis, ahir vam veure ""Inside Llewyn Davis". Ens va agradar. I per mi, el gat és un gran actor, a part de ser el fil conductor de la pel·li. L'heu vista?

 Miquel, t'he contestat? ;)



Bona nit!

8 comentaris:

Joana ha dit...

Curiós... jo, ara, en anar a casa del mitjà de la "primera tongada", a Melbourne, també vaig pensar lo bonic i endreçat que ho té tot.
I a casa, la seva habitació era un camp de batalla i la meva mala llet permanent!
Com canvia tot....

Josep ha dit...

A tots ens ha passat el mateix? Els meus fills era una batalla perquè es fessin el llit, I ara no obstant això, Ai, qui ho diria!
Si, com canvia tot.

Elfreelang ha dit...

ai a mi a vegades em passa el mateix o semblant això de desitjar tornar enrere i ser petita i sentir-me protegida ....la vida segueix cap endavant !

Loreto Giralt Turón ha dit...

Home, doncs és un consol pels que encara tenim els fills a casa :)

M. Roser ha dit...

Dona, els fills es fan grans i posen seny...
Doncs ves per on, a molts pares els torna a tocar salvar els fills...Això és ben bé, el món al revés!
Petonets i bona setmana.

Montse ha dit...

M.Roser,Loreto,Elfreelang,Josep,Joana: no sé què em passa, però tinc problemes per deixar comentaris al meu propi blog (no és la primera vegada, però ara feia molt temps que no em passava)

Gràcies a tots... espero que aquest "quedi", sinó, ja paro, perquè porto una bona estona intentant-ho, fent una resposta per cadascú.

bona setmana!

Montse ha dit...

eureka!

miquel ha dit...

Els gats, si es tenen, sempre són fils conductors... però, era actor o actriu? :-)