24 de febrer, 2013

Nit d'Òscars

Em sembla que he sentit que aquesta nit es concedeixen els Oscars... i jo m'he dit "altra vegada?"

Ja ha passat un any?

I ara no em posaré a filosofar. Però que fins i tot el meu nét em comenti que el temps passa molt de pressa, em fa reflexionar (una mica).

Ahir, calçotada enmig de la neu. Aquesta calçotada la recordarem, la meva família i jo, perquè normalment, fa fred, però és que ahir, a més mentre els grans vigilaven els calçots, els petits feien ninots de neu.

A la meva família hi ha grans cuiners: pastissos de verduretes diverses, "mandanguetes" per l'aperitiu fetes artesanalment i, per postres, pastissos casolans per endolcir una mica aquesta passa de frisança que vivim tots plegats: un dia per fer família. Un dia per recordar!

A veure a qui li donen l'Oscar a la millor pel·lícula, aquesta nit...

4 comentaris:

Elfreelang ha dit...

tens raó a mi també em passa el temps de manera vertiginosa...quina gracia calçotada amb neu! a veure això dels Oscars....

Elena Casero en Veges tú ha dit...

un any, ha passat volant el temps.

No sé quí guanyarà.

Una calçotada amb neu? qué bó.

Petons, bruixa

Olga Xirinacs ha dit...

Amiga, un pastís de verdures o una coca amb recapte i ja pot anar nevant pels descosits. Amb el fred també es toleren millor les calories dels dolços, dona, és un consol.

el paseante ha dit...

Suposo que els nens van posar un calçot de nas al ninot de neu :-) I sí que passa el temps. Però també l'anem omplint de calçotades, de nits d'òscars, de vida...