Entrades
Si les coses fossin fàcils (si fossin més fàcils) m'agradaria fer una mena de "stage" d'un parell de dies amb algunes dones que em fan sentir en pau.
Hi hauria gent molt propera i també hi hauria algunes persones una mica més llunyanes però que jo sento com a molt properes.
Hi hauria - com a mínim- un parell o tres d'escriptores, reconegudes o no.
Hi hauria alguna persona de la família, si tot fos fàcil.
Hi hauria alguns trets importants, pensaments comuns, per parlar-ne, per teoritzar, per escriure o perquè el vent s'acabés emportant les paraules.
I no és que les coses siguin difícils, que no ho són (o no ho són tant). Només que, de vegades, vénen ganes de tranquil·litat espiritual.
Apa! Us asseguro que no estic pensant en un retir espiritual a l'estil "religiós" (o si?) Ostres, em faig gran, ja ho veig!
foto feta a Hortsavinyà
Hi hauria gent molt propera i també hi hauria algunes persones una mica més llunyanes però que jo sento com a molt properes.
Hi hauria - com a mínim- un parell o tres d'escriptores, reconegudes o no.
Hi hauria alguna persona de la família, si tot fos fàcil.
Hi hauria alguns trets importants, pensaments comuns, per parlar-ne, per teoritzar, per escriure o perquè el vent s'acabés emportant les paraules.
I no és que les coses siguin difícils, que no ho són (o no ho són tant). Només que, de vegades, vénen ganes de tranquil·litat espiritual.
Apa! Us asseguro que no estic pensant en un retir espiritual a l'estil "religiós" (o si?) Ostres, em faig gran, ja ho veig!
foto feta a Hortsavinyà
8 comentaris:
Em sembla una idea magnífica, de vegades ens cal tan desconnectar, que una mica de pau i solitud ens proporciona una sensació de felicitat...
Bon vespre, Montse.
A mi també em sembla una magnífica idea... Jo m'apuntaria ara mateix a un retir espiritual...
som-hi!? d'un semblant retir, fa gairebé deu anys, en va sortir prou projecció futura... uf! t'imagines ara una versió renovada d'aquell impuls?
I si ho provem?... muntant-ho amb temps... pensem-hi!
Restar embadalit al camp, comptant margarides, o a la nit, de cara al firmament comptant estrelles. I perdre el compte.
Fita
Exactament, xavier, o escoltar com parla (del que sigui) la gent amb qui t'has "retirat". O escoltar tots el silenci. O cantar! O passejar O escriure? O, senzillament, no fer res!
Jo també el faria aquest retir! De fet, ja en vaig fer un fa uns anys i va ser fantàstic.
Montse, jo no faria res d'això. Amb les ganes de parlar que tinc sempre no se que seria de mi.
Per cert, com es diu?, ser ermità o anacoreta.
Uf...no, no!!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada