16 d’octubre, 2018

Bona voluntat

I si intento "tornar"?
No és la primera vegada que ho dic, i suposo que no serà l'última.
No tinc la mateixa energia que "abans" (que jo vaig començar amb el blog del messenger al 2004 i vaig començar amb blogger el 2005). I us juro que no tinc la mateixa energia.

No vull tancar el blog.

De moment faré la prova, com quan vaig començar al blog del msn. Jo escrivia per mi, i a poc a poc, vaig acabar escrivint per una bona colla de gent que em seguia, alguns dels quals blogaires vaig perdre quan vaig passar a blogger. Però penso, sincerament, que no estem a l'era del blog. Actualment estem a l'era del TL (twitter), Instagram, i, de moment, encara, Facebook, que va perdent pistonada.   I algunes altres modalitats que ja no conec, però que fan servir els més joves, segurament.

Bé doncs... intentaré seguir (o no).

Com altres vegades.


La tardor des del meu mar...

Havia penjat un video que ha funcionat 5 minuts. (Ja comencem, txts,txts,txts)

10 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Benvinguda al club dels decebuts de les XX.SS. modernes, Montse! No sé si és o no és "la època del blog", pèrò vindico ara i aquí (i al meu blog lapedraalatordera.blogspot.com) una nova manera d'escriure i de comunicar, que ves per on, és la d'escriure per un mateix sense cap necessitat de likes, i qui vulgui que et llegeixi i que n'opini, si vol. M'he esgotat a FB, a Twitter, i a tot arreu mal anomenat "xarxa social". Allà, però, hi tinc moltes amistats pendents de desvirtualitzar amb qui no vull perdre el contacte, i és per això que no hi he marxat del tot per tal de no perdre'n el dia a dia amb moltes cites amb la Filosofia, per exemple. Espero llegir-te sovint, doncs, si per fi decideixes re-obrir el teu blog. Com ja has vist, poc a poc, jo també hi trec el nas, el bec, les potetes, i quan les tingui netes, les plomes de les ales. Abraçada!

Barbollaire ha dit...

I és que s'està tan bé a Mompracem, que fa com mandra ormejar un praho. O potser no és mandra, i ens hem tornat més introspectius. Més lectors. O més observadors
Hi han dies que calaria foc a Twitter. Arrasaria FB i sols em quedaria amb Instagram.

Però de tant en tant encara torno per aquest verals, màgics i molt més tranquils.

Un petó dolcíssim, Perla de Labuan, de tots els colors del teu mar.

F.PUIGCARBÓ ha dit...

Ben retrobada de nou.

Montse ha dit...

Senyor Pedra! Gràcies per venir... de fet, vas ser tu qui em va fer sentir aquella "crida" cap a "casa"!!! De moment, gràcies!I Una abraçada!

Barbollaire/Corto Maltes, quina alegria tornar-te a veure per aquí, també., ja veus, com era allò? roda el món i torna al Born :) Petonets de colors!

Ostres, Francesc Puigcarbó, quant de temps! A tu et llegia, tot aquest temps que he estat absent de blog, però gairebé mai no comentava (mandra punyetera o necessitat de novetats, que m'aportaven, al principi, FB i TL). Però al final, sempre acabes "a casa"... amb la família! Una abraçada!

Montse ha dit...

Born- Bom? no porto les ulleres "del serca"!!!!

Joana ha dit...

Jo estic contenta que tornis, m'agrada com escrius reina del mar, ja ho saps.
Espero que sigui de manera continuada.

Salvador Macip ha dit...

No és com abans però això està encara ple de gent! No cal que marxis enlloc!

M. Roser ha dit...

Sempre és bonic tornar si en un lloc t'hi has sentit a gust...El mar a la tardor és molt bonic!
Bon vespre.

XeXu ha dit...

Aquí seguim alguns. Jo fent-me plantejaments de com mantenir viva la flama del blog, perquè és un lloc que m'estimo molt. Com fer-lo compatible amb altres xarxes que ens absorbeixen actualment. Per començar, traient-nos pressió de sobre, no anem enlloc auto-imposant-nos una constància, un ritme i un estil. Anar fent el que surti, el que vingui de gust explicar, i recuperant sensacions. Perquè ja no és l'època del blog, però qui sap si tornarà.

Montse ha dit...

Xexu, tota ó. la raNo sabem mai què esdevindrà en el futur (uiii, si ho sabéssim, eh?) ;) Rebenvingut!

M.Roser, síii, allà on t'has sentit a gust, no te'n pots oblidar! Gràcies per seguir aquí, blogaire! :)

Salvador, no marxaré enlloc, no. A tu et vaig seguint por tierra, mar, aire ... i llibres, hehehe... Com no seguir-te? (Ets un hiperactiu de la cultura!)

Ei, Joanaaaa! Ens hem vist una sola vegada, però ens seguim sent fidels! Petonets, reina del Maresme!

Gràcies a tots per la vostra fidelitat, companys blogaires!