Entrades
De vegades, l'escriure em fa perdre el llegir, o sigui, a l'inrevés del que diu la dita.
Va arribar un moment en què només llegia a l'estiu. Sí que és veritat que podia llegir-me fins a 15 o 20 llibres, durant l'estiu, però no deixava de ser tristíssim que, durant la resta de l'any, no fos capaç de llegir ni un llibre sencer.
Vaig dir-me que havia d'arreglar aquest tema i crec que ho he aconseguit (més o menys).
Ara, fins i tot puc dir que llegeixo menys llibres, durant l'any, que els que llegia només a l'estiu, però això si: els llibres que llegeixo, no els llegeixo en diagonal, sinó "mastegant bé". I reconec que m'aprofiten molt més!
Un altre fenomen que he observat és que com que cada vegada tinc més amics escriptors, cada vegada llegeixo "menys clàssics" i menys coneguts/mediàtics, i més escriptors i escriptores novells, que, val a dir-ho, de vegades resulten molt més gratificants que els coneguts/mediàtics/clàssics!
Em fot molt aquells /aquelles escriptors/es que - al menys fa un temps, perquè ara o no me n'assabento o ho visc menys- treien un llibre cada any i es quedaven tn amples. Ja dic: potser ho continuen fent i jo no me n'assabento! però em molesten molt els que fan llibres com si fessin xurros. Escriure no és fàcil!
En fi, ara potser m'estic ficant en un jardí: si hi ha algú capaç d'escriure un llibre cada any, i a més a més, aquest llibre és BO (de debò), no hi tinc res a dir. Beneït sigui, beneïda sigui!
Em sembla que ja m'heu entès.
Apa, que és hora de fer el sopar.
I que el llegir no us faci perdre l'escriure (o era al revés?)
No he parlat, aquí, de Muriel Casals (si que ho he fet al facebook). Quina tristor, perdre persones tan vàlides! Des d'aquí, Muriel, i allà on hagis arribat amb el poc temps que fa que ens has deixat (potser encara ens estàs veient a tots, compungits i tristos perquè te n'has anat)... des d'aquest blog, et prometo solemnement que faré tot el que sigui pacíficament possible perquè s'acompleixi el teu somni, que també és el nostre!
8 comentaris:
és molt dur, primer semblava que no seria granm cosa, es tractaba d'un atropellament de bicicleta. Deia avui el Conseller de Sanitat Toni COMÍN, que semblava evolucionar favorablement, però va patir un derrame cerebral irreparable.
ÉS important llegir a poc a poc , gaudint de la lectura, no importa quants llibres és llegeixin...
Un record per la Muriel!
Estic decebuda dels llibres nous que llegeixo, sobretot dels policiac-catalans. S'ho prenen tot a la fresca i de narrativa ben poca. Llàstima de 'quartos'.
Doncs ara em penso rellegir "La munyanya màgica", de Thomas Mann. I mira que és un totxo de consideració, però em farà bé després de tanta bajanada. Els nous d'aquí, joves o no tant, se salten els noms, et deixen a mig capítol que no saps on ets, juguen amb el lector a despistar i 'épater'. Doncs ja s'ho confitaran.
Pel que fa a allò dels llibres venuts, donats, etc, també hi ha el recurs d'arrencar la pàgina dedicada abans de llençar-los i llestos, així ningú s'adona de la traïció.
Que dinis de gust i llegeixis encara amb més gust. Encara que el destí final de menjar i llibres sigui el mateix, ja m'entens.
Francesc, crec que quan ens arriba l'hora... com deia jo mateixa ja ni recordo on o en quin blog o en quin facebook... si és la teva hora, et pots morir fins i tot amb una coça de conill!
M.Roser, és bàsic! llegir amb calma i dedicació, per no només entendre, sinó per interpretar!
Olga, "La muntanya màgica" és imprescindible! i rellegir, per mi, esdevé una necessitat. En cada lectura/relectura, trobo noves interpretacions, buscades o no per l'autor.
Quant a la "frivolitat" en escriure... és lamentable, però et trobes molts llibres totalment prescindibles, igual com passa amb les pel·lícules. Prescindibles del tot!
Que sàpigues que jo he llegit alguns llibres teus dues o tres vegades. (Per si et serveix, hehehe) i no és fer-te la pilota, sinó constatar fets. No em cal, fer-te la pilota. Ni a tu ni a ningú, suposo que jaem coneixes! (pels seus blogs els coneixereu :) )
Fe de "rates": jaem = ja em
odio el teclat, a moments!
de vegades no tenim temps per a tot ...escriure, llegir tot és important ....en escriure no et llegeixes o rellegeixes el que has escrit? clàssics o novells....jo no trio els llibres em trien a mi....
una gran pèrdua la de la Muriel i una mort inesperada per absurda i sobtada .....
crec que ja t'ho vaig dir però el teu llibre de dones de vidre em va agradar molt!
Publica un comentari a l'entrada