18 de juny, 2012

cuques de llum

Ja he acabat Incerta glòria i li he passat al Carles, del Taka (que no de la Taca).

Ara començaré  La dama de blanc, que em va enviar la Pilar de A encesa de llum. Encara conservo el post-it que em va enganxar a la tapa:

Tant de bo que gaudeixis de la lectura, com jo ho vaig fer
Pilar

Rebre una postal de Nadal per part de la Marta (Fanal blau), rebre aquest llibre, desinteressadament, per part de la Pilar, haver rebut, en el seu dia, el llibre dedicat del Veí de Dalt, o un exemplar de les Transformacions, quan existia el blog amb el mateix nom, on trànsformàvem (com el seu nom indica) un text de Mercè Rodoreda, gràcies a una iniciativa del Pere/Miquel/Saragatona... , rebre un parell de llibres de la Júlia Costa quan ens vam trobar en una galeria d'art on exposava el nostre fill Miquel...

Aquestes coses et fan adonar que la xarxa vessa cultura per tots els porus... si, si, també hi ha quelcom de negatiu: però jo no ho trobo, potser perquè no ho busco? (o potser perquè tinc taaaaaaaaanta sort!)

Una de les millors coses que m'han passat aquesta vegada al port de L'Epervier de Valence ha estat que, a les nits, encara s'hi poden veure cuques de llum...

feia tants anys que no en veia! tants!

serà que no les trobava? (o que potser no les buscava?)

13 comentaris:

Carme ha dit...

El bon rotllo i la generositat que es belluga per aquí és inqüestionable... sempre hi ha noves sorpreses. Sempre.

Que gaudeixis molt de la lectura...

I de les cuques de llum.

Barbollaire ha dit...

Que dius!!!!!
Cuques de llum???
Ets una dona afortunada, Mariana!!!

Aiiiiiixxxxx!!!
Gaudeix... de tot allò que t'envolta carinyo!

petonets dolços, dolços

Júlia ha dit...

Fa temps que no en veig però n'hi ha moltes, és clar que cal anar on són. Quan anava més de càmping sempre en veia, també crec que depèn de l'època de l'any.

Per cert, recordo una cançó que tinc mig oblidada, un cuc de terra un pobre cuc va enamorar-se d'una estrella, ell és feixuc, feixuc, feixuc, ella és hermosa meravella...

Que vagi molt bé, una abraçada.

Pilar ha dit...

He acudit ràpid, atreta per les cuques de llum.
Bona lectura, sirena!

Isabel ha dit...

Ets afortunada!

Elfreelang ha dit...

jo encara no li trobat res negatiu als blocs i als blocaires ...visca la catosfera! visca les cuques de llum! el vei de dalt convoca una festa curta el diumenge 8 de juliol jo hi aniré a recollir el meu llibre i la meva samarreta...

karlunx ha dit...

últimament no tinc temps de llegir, i amb prou feiens d'escriure al bloc, i no serà per falta de ganes... ! Petó per tu i en Joan Salvador!

el paseante ha dit...

L'altra nit vaig anar a caminar pel camp (hi havia lluna plena) i vaig veure una llumeta blava a terra. Vaig il.luminar el lloc amb la pantalla del mòbil i era una mena d'oruga. Potser feia 30 anys que no veia cap cuca de llum.

Montse ha dit...

Paseante, potser el desig de veure-les i trobar-les ha fet que es posessin d'acord per sortir ;)

Karlunx, tu a lo tuyo, perpo no deixis d'escriure, ens encanta llegir-te, ja ho saps!

Elfree, jo no hi seré, em sap greu, el veí em va prometre que em guardaria el llibre (i espero que la samarreta, si me'n toca!) Passeu-vos-ho bé i penseu en mi ;) petonets, guapa!

Isabel, per veure cuques de llum o per veure-les a Valence? ÔÔ au va, que d'aquí a no res te n'aniràs a fer un d'aquells magnífics viatges que tant m'agraden (no de Blauet, noooo, dels llargs i llunyans!) d'això... potser ja ets a Lorito?


I tan bona lectura, Pilar. Feia temps que no llegia literatura d'aquest estil... i és que m'hi trobo, eh? en aquelles sales, en aquelles mansions... realment, està molt molt ben escrit, però moltíssim! t'he de tornar a agrair l'enviament! Abans de fer-lo córrer li passaré a ma mare... ja li n'he parlat i ho espera ;)

M'agrada la cançó, Júlia, jo recordo la que cantava amb els meus "parvulets", que deia una cosa així com "Cuca de llum, claror suau, qui t'a donat el teu fanal"? la recordes? És cert, quan els meus 2 fills grans eren petits i estava amb el primer marit, anàvem de càmping i em sembla que també n'havíem vist alguna... amb l'edat acabop perdent la perspectiva... i em pensava que no en veia des que jo mateixa era petita!

Barbollaire, puc gaudir de gairebé tot, i ho faig, però quan hi ha un grop i s'aixeca vent i ... ONADES! al riu... maleeixo mil i una vegades els vaixells, elsrius i la mare que els va... després em calmo i em passa :D Petonets de Rhône/Saone!

Certament, Carme. Per sort per nosaltres! Com li deia a laPilar, estic gaudint força d'aquest llibre. El llegeixo, tal com puc fer als estius, amb calma i assaborint-lo! Com va la "nostra" aquarel·la? quan tingui més fotos les enviaré, eh? que com quejaés la cinquena vegada que passem per aquestes contrades, faig les fotos amb compta-gotes!

Pilar ha dit...

M'alegra saber que estàs fent una lectura semblant a la que en vaig fer jo. És una escriptura tan avurada i exquisida, pel meu gust, que em costava deixar-lo aparcat. Les descripcions són en tres dimensions ^0^. I la traducció, no la trobes fantàstica?
Fes-ho córrer tot el que vulguis. ja t'ho vaig dir.
Bona mar!!!

Clidice ha dit...

ahir em deien que se n'havien vistes prop de casa i em va causar una gran alegria. serà que en temps de crisi ens emocionen els bons auguris. una abraçada :)

Edelia ha dit...

Què s'ha de fer per tenir (i transmetre) tanta pau??

Anònim ha dit...

A mi no em fa riurer, no.

Un cuc de terra, un pobre cuc
Va enamorar-se d'una estel.la
Ell era un cuc feixut, farruc
Ella una dolça meravella...

Ella li diu molt dolçament:
- per què em vols si sòc de flama?
I li contesta el cuc dolent:
-perque ton foc mon cor inflama

Ailariuuuu, ailari, u, u, uuuuuu
Riu-t'en si vols de la cançó
Que a mi no em fa riure'r, no...