26 de juny, 2012

Saint Léger sur Dheume

Ui, havia dit que les avaries s'havien arreglat? quina mentida tan gran!

Aquest matí, a 3/4 de 8 hem sortit de Chalon sur Saône. A la primera resclosa per entrar al Canal du Centre ens han fet esperar tres quarts d'hora. Espera i aguarda, espera i aguarda. La porta completament fermée, els semàfors de cap color, ni verd, ni vermell ni vermell i verd, que equival al taronja (àmbar?)... res! Hem trucat a un telèfon que hi havia a la guia i m'ha sortit un contestador. Com he pogut, els he dit que estàvem allà tirats, deixats de la mà de déu, sota la pluja, i que la guia deia que a les 8 del matí la resclosa s'obria. "Tap-tap-tap-tap" (amb el peu dret, les mans a la cintura, bé, una mà. L'altra, al telèfon). Res.
A les 9, un paio, tot xino-xano, després de fer el cafetó i llegir El mundo deportiv... ai, no! a les 9 en punt, l'éclusier ha posat el semàfor verd i ens ha obert la porta. Un cop passada la resclosa, ja érem al canal. Alleluia!

A la primera resclosa de canal (la segona d'avui, doncs) una servidora ha pujat l'escala, ens hem ben lligat als norais i quan he accionat la palanca perquè la resclosa s'omplís... no ha passat res! Al cap de 10 minuts, encara no havia passat res i els del Taka i els del Blauet estaven amarrats als norais amb cara de "no anem bé". Sota la pluja.
Finalment hem pitjat el botó de "socors" i al cap de mitja horeta ens han vingut a "salvar". La resclosa no funcionava bé! "Nous ne allons pas bien, m'sieursss"...

A partir d'aqúesta segona resclosa del dia, totes les altres han funcionat perfectament, per sort! Ha plogut a estones i altres estones no. Després de setze rescloses hem arribat -una mica cansats- a Saint Léger sur Dheume. Dutxa i un quart d'hora justet de "siesta", estem esgotats, més que una mica cansats!!!

Després de la dutxa (a bordo) hem descobert que la bomba de la sentina "ne marche pas", amb la qual cosa, podríem trobar-nos, la Taca i jo, dient "Mi capitánnggg, el barco zozobra"!  per això deia que era mentida que les avaries estaven arreglades; no per res més!

I ja tenim el capità arreglant la bomba de la sentina, la Taca clapant i jo, explicant les batalletes de l'abuelo Cebolleta.

Em diu la Pilar que vaig canviar de nom el llibre i té tota la raó, perquè en lloc de dir-li "dama" li vaig dir "dona". I, us puc assegurar, que totes les protagonistes, de blanc o no, són unes veritables dames! El llibre es diu La dama de blanc!

Em diu el Paseante que posi una foto de la Taca amb l'armilla salvavides que li va petita... ara la busco, un moment!
Ja sé que no es veu gaire i que la pobra bèstia surt tallada, però per fer-se una idea d'on li arriba el salvavides ja n'hi ha prou, no?´
Je suis desolée, però és que quan li feia la foto, la molt dallonses s'ha mogut!

 I com que tinc tot el Blauet de potes enlaire (les avaries és el que tenen, que calen eines i les eines sempre solen estar - per la llei de Murphy- a sota dels seients de la dinette... Estic segura que això, en un bon iot de "casa bona", no passa! catxis...
Com que no puc fer altra cosa que el que estic fent (a part d'anar a comprar una baguette per sopar abans no tanquin, que aquí, a la France, tanquen a les set) vaig a veure si us puc empetitir una foto del paisatge d'avui, que ha estat espectacular.


A que mola?

I ara n'he trobat una altra de la Taqueta... aquí va:

I amb aquest senzill i emotiu acte, m'acomiado fins... potser demà.

Demà toca fer-ne 27, "només". En fi... quan dic que sóc massoquista...

ah, però val la pena!

6 comentaris:

Clidice ha dit...

M'he cansat i tot! Imagino que tot s'ho val, però només de pensar-hi ... uf! i, a més, ple de francesos! uf! mon dieu! :P

el paseante ha dit...

Aquesta armilla només li salva mitja vida. Li va petita de veritat, nchts, nchts, nchts. Però és bufona aquesta gossa. Gràcies per les fotos i paciència, Montse, molta paciència. T'havies de buscar un aviador a propulsió amb el teu caràcter, més que no pas un navegant :-)

Glòria ha dit...

Què bé llegir el primer escrit del dia i que t'ompli, d'informació, de creativitat, de "savoir fer". Gràcies! Espero que no "zozobre" el Blauet ;-)

karlunx ha dit...

Montseeeeeeeee!!!ja ho hauré dit alguna vegada però quina enveja... l'altre dia vaig veure el whatsapp quan tu ja no estaves conectada, aviam si algun dia coincidim les dues amb wifi alhora!
Saps què!?!? tindré visita al setembre de la familiaaa! tot i que no al complet , però bueno, millor això que res! Un petó a tu i el Joan Salvador!!

Pilar ha dit...

:-))) Ets una cronista genial!!! M'encanta la foto de la Taca tot mirant-se el paisatge.

Isabel ha dit...

mah fale que zozobre que no que zuh farte...
Gràcies, Montse! M'has esponjat les sinapsis!
Salut i feliç navegació.