09 d’octubre, 2009

Lectures d'estiu - 4

I li va tocar el torn a Millenium 3, o sigui, "La reina al palau dels corrents d'aire", de Stieg Larson

 Confesso que sóc una lectora de pa sucat amb oli. I atenció: el pa amb oli és boníssim, ep!

Vejam: vaig descobrir el Millenium 1 l'any passat, el vaig comprar mentre tornàvem del viatge a Andalusia, quan se m'havien acabat tots els llibres que portava per llegir-me a l'estiu. Vaig entrar en una llibreria de Moraira - diria que era de Moraira - i li vaig preguntar a la llibretera  Quin llibre m'aconsella, així, que sigui distret però que al mateix temps estigui ben escrit? i em va respondre Acaba de sortir aquest (Milenium 1) fa molt poc i sembla que està agradant força.

En tenia tres i em va dir que n'havia tingut uns quinze, a la pila. I que es veu que la gent s'ho deien els uns als altres. No m'ho vaig pensar dues vegades, el vaig comprar i en una setmana me'l vaig polir. Després vaig passar-lo a tota la família i quan va sortir el segon el vam comprar de seguida. I ens el vam polir de seguida.

Pel tercer, el capità no va tenir espera i el va comprar quan va sortir en francès. Jo el vaig començar però em feia molta mandra llegir-lo en francès, així que a mig llibre el vaig deixar i quan va sortir pel juliol, aprofitant aquella tornada a casa que sempre fem a mig estiu per veure besàvia, nét, fills, traumatòleg genoller i el que faci falta, me'l vaig comprar en castellà.

He confessat moltes coses, i ara en confessaré una altra: aquest tercer em va costar molt més de llegir. Ja no sé si va ser perquè no em va començar a interessar fins a la pàgina 200 aproximadament (i això és un grapat de pàgines llegint i llegint "a veure si passa res interessant") i després el vaig acabar perquè no fos dit. Però li vaig trobar un defecte molt gros: vaig trobar que el vocabulari no era ni la meitat de ric que als dos primers llibres, la qual cosa em va fer pensar que:

- o bé l'havien editat de pressa i corrents perquè la pela és la pela i la gent estava impacient per llegir-lo i havien fet un semi-nyap

- o bé jo ja m'havia tornat molt més exigent, després de llegir tanta crítica i d'haver llegit tanta gent que criticava els que llegíem Larson i jo ja estava contaminada

- o bé em va sobtar que el tercer volum en francès ocupés cent pàgines menys que en castellà (amb un tipus de lletra semblant)

- o bé, realment i definitiva, és un nyap que el senyor Larson no sabia com acabar!

Confesso - també- que al JS li va agradar més que els altres dos. Però és que ja us he dit que el va llegir en francès (i potser li van quedar algunes llacunes, hehehe, que dolenta sóc) (o que es feia menys pesat en tenir 100 pàgines menys)


image: http://www.librairiepantoute.com/img/couvertures_300/295003.jpg

I ja està: quina penitència em poseu, per haver llegit aquesta trilogia? ÔÔ


imatge de google
D'acord, doncs la penitència us la poso jo a vosaltres. Ara estava fent temps abans que comenci la pel·li de la 2 i escoltava (siiiiiiiiiii, més confessions) cançons de quan era petiiiita-petiiiiita!
Aquí us en deixo una que em vaig aprendre de memòria i castigava a qui em volgués escoltar, hehehe...
va, no és obligatori que l'escolteu. Per si en teniu ganes, i per als més vellets, perquè els vinguin records d'aquells temps.. aquí va:



9 comentaris:

zel ha dit...

Jo cap penitència, els he llegit tots tres, en català i m'han agradat, però són de bon oblidar, tret de l'acció reacció de la Lisbeth, el que més escaient hi trobo són els títols....


Bé, balança del meu cor, felicitats els cumpleixis quan sigui, sé que ets balança!, quin parell de dues...babauetes!

Striper ha dit...

Jo no els conec i jo penitencia cap si has pecat ja portas la penitencia inclosa.

fada ha dit...

Prou penitència és llegir-se'ls, no? De tota manera, jo els tinc en cartera, el que passa és que no acabo de trobar el moment, perquè voldria poder disposar de temps seguit per llegir-los d'un atirada. Em sembla que hauré d'esperar un altre estiu ;) Petons.

Carme ha dit...

Em sembla que no els llegiré...

I com que m'he sentit identificada amb això dels vellets... ja estic escoltant la cançó, segur que tu la cantaves molt bé!

el paseante ha dit...

He llegit els dos primers. El segon em va semblar escrit més depressa que el primer, menys cuidat. La propera setmana començaré el tercer. No ens expliquis el final eh? eh? eh?

Joana ha dit...

Doncs no estem pas d'acord...
A mi m'han "enganxat" les tres, però el darrer, va ser la "pera", No el podia deixar..
Bon cap de setmana reina del Mar.

Anònim ha dit...

a mi m'han dit que m'assemblo/recordo a la noia... no sé quin nom és (????)

afegiria una altre...

l'editor veient el filó d'aquest bon home malaurat va buscar-se un "negre" (els que escriuen llibres perquè d'altres estampin el nom... aclarim no fós cas) i ni punt de comparació... posats a posar misteri...

Jo me'l vaig descarregar en pdf per allò de la curiositat de saber per què m'assemblo a la nena aquesta i el tinc pendent...

Petonets reina mora

Son

Glòria ha dit...

A mi el tercer em va passar com a tu, al principi em costava, però no sé si era la 200 o quina pàgina, que ja no el vaig poder deixar.
I el que hagués una Figuerola a la trama... què?

Júlia ha dit...

Vaig llegir el primer i no em va convèncer per molts motius llargs d'explicar i no vaig continuar. Corre la brama, com algú ha comentat, que potser el tercer no estava 'ben acabat' quan va morir l'autor i el van 'arrodonir' per interès editorial. Qui sap.

A veure si serà com aquell pintor dels llibres de la Higshmith...