23 de març, 2016

Maremeva!

Ara ho acabo de posar al facebook.

Intento crear un grup nou de correu, perquè he de fer varis missatges amb un grup de gent, durant un temps.

M'adono que "Mail" no funciona igual que "Outlook exprés", que era el meu programa de correu quan feia servir pc. Ara (fa dos anys) faig servir Mac. Mai no m'he acabat d'acostumar als programes de Mac de "fotos" i "iphoto", i agafo més d'una "rabieta" per aquesta qüestió (què voleu? l'edat no perdona i la meva paciència és molt més limitada que fa un temps)...

Però això d'avui ja no sé com qualificar-ho: No me'n recordo com es fa un grup de correu amb "mail". A l'ajuda, no existeix "crear un grup nou", i no se m'acut amb quin nom pot sortir aquesta entrada (sortir? entrada? quin embolic, maremeva)

Total: em sento, per primera vegada, com si, de cop, m'hagués fet moooooooolt gran!

No us ha passat mai? Allò que penes "Montse, ja no ets la que eres i això no es nota només a l'hora de córrer, que els genolls ja no aguanten córrer, sinó que a poc a poc, es va notant en tot".

Em poso nerviosa quan no em surten les coses, em poso noerviosa quan he d'anar a un lloc amb cotxe i no em sé el camí, de manera que, en lloc d'aprendre'n, o d'utilitzr el gps, decideixo no agafar el cotxe perquè no em refio de mi mateixa i tinc por.

Em col·lapso.

No és pas una desgràcia, suposo que són "gajes del oficio de hacerse mayor".

Una desgràcia és tot el que està passant, en què estem convertint el món en què vivim.

Ni sé què pensar ni què dir dels atemptats d'ahir a Brusel·les! Ni sé què pensar ni què dir davant tantes coses que ens està tocant viure...

Per sort, sempre ens queden les coses boniques, com l'orquídia de la meva terrassa, que està pletòrica, o la poesia, que encara podem llegir amb un somriure als llavis, o veure créixer els néts, o sortir a passejar sota el solet de primavera, o contemplar aquest mar nostre, aliè a tot plegat, que continua portant les seves onades a la sorra, i acariciant-la.

Així doncs, me'n vaig a "despejar-me" de les dues hores que porto intentant obrir un nou grup de correu, a veure si l'aire i el sol, arran de mar, em posen les neurones a lloc.

maremeva, com ens hem de veure...

6 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Amb les noves tecnologies fa temps que em passa.
I quan més temps passa, més costa atrapar el tren de les novetats.
Em dono.

M. Roser ha dit...

Jo també ho penso de vegades que els anys no passen en va, però aquestes tecnologies ni de més jove...
L'altre dia , com que no sabia el camí, la meva germana va ser el meu GPS i t'asseguro que és molt més fiable!
Petonets.

docus ha dit...

Sort en tens, Arare, si encara et queden coses boniques...

i que duri.

pons007 ha dit...

Sigui quina sigui la pregunta, des de crear un grup de correu fins a com arribar a tal lloc la resposta es al mateix lloc: google

Olga Xirinacs ha dit...

Això de fer-se gran passa a qualsevol edat: sempre et fas més gran, no pot ser d'altra manera.
Jo m'he adonat dels 80 pel que diu la gent que em volta. Perquè continuava treballant com sempre i de sobte sento que diuen: "als 80 anys i encara fa un blog..."; "llévales el café a los viejos de allí"; "et volem fer uns homenatges pels 80 anys..."
I t'ajuden a baixar l'escala, atents i amables, etc. etc. I jo no me n'adonava.
De manera que tranquil·la, noia. Cal aprendre, encara, i aprendre molt, i si et diuen alguna cosa negativa, a prendre pel sac.
Petonets, bonica.

Montse ha dit...

Sempre, sempre, ens cal estar a punt per continuar aprenent!

Gràcies. Olga,pons007, docus i M.Roser!