Bon dissabte!
La vida ens dóna coses i ens en pren d'altres, com ja sabeu, perquè ens passa a tots.
No, no, no m'ha pres res, aquests dies, la vida. Bé, si, es va quedant amb el meu temps, com es queda amb el de tots vosaltres, per fer-nos a tots una miqueta més experimentats (i vells, també), però no he perdut res important, volia dir.
Durant la setmana hi ha hagut un parell de falses alarmes amb la iaia, però que han quedat amb això: falses alarmes. No res que no solucioni un bon antibiòtic i quatre mimos.
La Cornèlia Abril té vuit ànimes, com ja deveu saber, i les vuit ànimes estan/estem disposades a fer-vos passar una bona estona llegint set històries ben diferents, però amb un fil conductor que ens uneix i a gaudir de la contemplació d'unes imatges precioses, acompanyades de petits poemes, que ens ofereix l'ànima etèria i artística de la Cornèlia.
El llibre, a part d'elegant, és una petita joia, us ho asseguro. I no ho dic perquè sigui una de les ànimes, sinó perquè sóc objectiva. (No rieu!)
Què ha de dir, una mare, d'un fill seu, veritat?
Espero i desitjo que el proper dimecres, 28 d'octubre, vingueu a gaudir de la presentació de "He d'anar-me'n". Recordeu on? Si us ho vaig dir! Aquí:
La vida ens dóna coses i ens en pren d'altres, com ja sabeu, perquè ens passa a tots.
No, no, no m'ha pres res, aquests dies, la vida. Bé, si, es va quedant amb el meu temps, com es queda amb el de tots vosaltres, per fer-nos a tots una miqueta més experimentats (i vells, també), però no he perdut res important, volia dir.
Durant la setmana hi ha hagut un parell de falses alarmes amb la iaia, però que han quedat amb això: falses alarmes. No res que no solucioni un bon antibiòtic i quatre mimos.
La Cornèlia Abril té vuit ànimes, com ja deveu saber, i les vuit ànimes estan/estem disposades a fer-vos passar una bona estona llegint set històries ben diferents, però amb un fil conductor que ens uneix i a gaudir de la contemplació d'unes imatges precioses, acompanyades de petits poemes, que ens ofereix l'ànima etèria i artística de la Cornèlia.
El llibre, a part d'elegant, és una petita joia, us ho asseguro. I no ho dic perquè sigui una de les ànimes, sinó perquè sóc objectiva. (No rieu!)
Què ha de dir, una mare, d'un fill seu, veritat?
Espero i desitjo que el proper dimecres, 28 d'octubre, vingueu a gaudir de la presentació de "He d'anar-me'n". Recordeu on? Si us ho vaig dir! Aquí:
Biblioteca de Catalunya- Sala de la Caritat
És la porta de sota l'escala
En aquesta biblioteca, en els meus vells temps, quan estudiava magisteri, hi anava amb el meu grup d'amigues, a preparar exàmens. Era, i és, un entorn privilegiat, us ho asseguro.
I quan baixava per la Rambla, sentia els ocells, veia com els jardiners municipals regaven i mullaven el paviment i tota la Rambla feia olor de flors... en aquella hora - d'horeta, al matí- hi havia molt poqueta gent. Després, s'omplia. Però en aquell temps encara no era un parc temàtic com és ara. Ho trobo a faltar.
O potser és aquesta part de vida que se m'ha endut un gran bocí del meu temps... o que em faig gran!
En fi... fins dimecres, ànimes!
8 comentaris:
tan debò pugui anar-hi .....coses dels meus horaris laborals ....mentrestant per si no arribo felicitats i enhorabona!
Moltes gràcies, Elfre! muakssss
fins dimecres...:)
vindràs, fanaleta? ;)
Jo no ho puc garantir, però ho intento :)
La teva vitalitat sempre m'admira!!
Ok, Joana, m'encantaria veure-t'hi, fa un munt d'anys que no ens veiem físicament! Un petonet!
Jo treballo de tardes, fins tard, però algun dia de tant en tant coincideixo amb slguna activitat cultural d'aquestes. Aquest dimecres, no crec que pugui venir. Però segur que us pesco algun altre dia.
No sé si t'havia donat l'enhorabona a tu o només a ca la Mati...
Una ENHORABONA BEN GROSSA!!
Publica un comentari a l'entrada