Entrades
Ara que "he tornat" a l'activitat blogaire, m'adono de com en sou de productius, alguns blogaires (llegeixi's alguns/algunes, productius/productives)
Ara mateix acabo de fer un comentari al blog de Salvador Macip. En un magnífic article, ens parla de dretes i esquerres i ens fa una molt bona anàlisi.
I no fa gaire estona, a part de confessar-li a en Francesc Puigcarbó que no coneixia un autor que hauria d'haver conegut -que els déus em perdonin la meva ignorància- no me n'he pogut estar de donar-li la raó quan parlava dels polítics (bàsicament, de Mas).
I és que ha arribat un moment en el qual no tinc prou capacitat per discernir. M'explico: sento Baños (avui l'han entrevistat al Via lliure de Rac1) i me'l crec. Sento Mas i me'l crec. Sento Junqueres i me'l crec.
Sento qualsevol manifestació per part de PP, PSC/PSOE, C's o Podemos i no me'ls crec.
Malgrat que em cregui més als uns que als altres, aquests que em crec, només em convencen en part.
D'acord: Mas està contaminat. Ho està. No perquè directament hagi fet res mal fet (que no ho sé, però intueixo que no), sinó per haver tolerat certes coses que "sembla" que ha tolerat. Perquè idiota, no ho és. I si no és idiota, no s'enten res. O gairebé res.
D'acord: Junqueres, encara que no ho digui cantant, ho diu xiulant: li encantaria ser president de la Generalitat. No em mireu així: ja ho sé, que no ho diu cantant, ja ho he dit!
D'acord: Baños és moooooolt honest (i tota la CUP). Però coi... qui no va a l'era no agafa pols! I ells només critiquen i diuen que volen un país nou (jo també!) però quan se'ls proposa que es mullin el cul o que vagin a l'era... ahhhhhh, no! llavors no! En què quedem? Hem d'anar a fer un país nou o només hem d'anar a enfonsar un senyor que no és idiota, però que està contaminat? O què hem de fer?
- Aixequem-nos i aneu-hi-
No em feu parlar d'aquesta frase... perquè entraríem en terrenys llefiscosos i ens carregaríem alguna patum que ara no toca carregar-se.
Una feina ben feta, s'ha de fer tots junts. Treball en equip. Cooperació. Junts (pel que sigui). Treball per objectius. Objectius comus. Feina ben feta i honesta.
Com ens en sortirem? Jo què sé! Només sé que tot plegat em fa una mandra infinita.
Ep! Això no vol dir que no vulgui continuar lluitant! Només vol dir que, a hores d'ara, em fa una mandra infinita. I molta pena.
Aquí, el gran Peret!
Ara mateix acabo de fer un comentari al blog de Salvador Macip. En un magnífic article, ens parla de dretes i esquerres i ens fa una molt bona anàlisi.
I no fa gaire estona, a part de confessar-li a en Francesc Puigcarbó que no coneixia un autor que hauria d'haver conegut -que els déus em perdonin la meva ignorància- no me n'he pogut estar de donar-li la raó quan parlava dels polítics (bàsicament, de Mas).
I és que ha arribat un moment en el qual no tinc prou capacitat per discernir. M'explico: sento Baños (avui l'han entrevistat al Via lliure de Rac1) i me'l crec. Sento Mas i me'l crec. Sento Junqueres i me'l crec.
Sento qualsevol manifestació per part de PP, PSC/PSOE, C's o Podemos i no me'ls crec.
Malgrat que em cregui més als uns que als altres, aquests que em crec, només em convencen en part.
D'acord: Mas està contaminat. Ho està. No perquè directament hagi fet res mal fet (que no ho sé, però intueixo que no), sinó per haver tolerat certes coses que "sembla" que ha tolerat. Perquè idiota, no ho és. I si no és idiota, no s'enten res. O gairebé res.
D'acord: Junqueres, encara que no ho digui cantant, ho diu xiulant: li encantaria ser president de la Generalitat. No em mireu així: ja ho sé, que no ho diu cantant, ja ho he dit!
D'acord: Baños és moooooolt honest (i tota la CUP). Però coi... qui no va a l'era no agafa pols! I ells només critiquen i diuen que volen un país nou (jo també!) però quan se'ls proposa que es mullin el cul o que vagin a l'era... ahhhhhh, no! llavors no! En què quedem? Hem d'anar a fer un país nou o només hem d'anar a enfonsar un senyor que no és idiota, però que està contaminat? O què hem de fer?
- Aixequem-nos i aneu-hi-
No em feu parlar d'aquesta frase... perquè entraríem en terrenys llefiscosos i ens carregaríem alguna patum que ara no toca carregar-se.
Una feina ben feta, s'ha de fer tots junts. Treball en equip. Cooperació. Junts (pel que sigui). Treball per objectius. Objectius comus. Feina ben feta i honesta.
Com ens en sortirem? Jo què sé! Només sé que tot plegat em fa una mandra infinita.
Ep! Això no vol dir que no vulgui continuar lluitant! Només vol dir que, a hores d'ara, em fa una mandra infinita. I molta pena.
VOLEM PA AMB OLI!
Aquí, el gran Peret!
8 comentaris:
Estic d'acord. Quan les coses s'encallen a nivell polític, malgrat tot el suport popular que hi ha darrere, tot plegat fa molta mandra... Hem d'intentar no defallir!
li diria al Salvador que estem molt cansats i ja no creiem en res, ni ens refiem de ningú, nomès ens queda l'anarquia, i de fet ja hi som en certa manera, fa més d'un any i mig i ara si la CUP no la caga, fins el 9 de gener no sabrem qui serà elm nou presidentr de la Gestoria, i mira, sense Govern anem fent. Esperem que els de la CUP siguin consequents i ens salvin, la regeneració potser encara és possible.
"Pa amb oli volem"...Em sembla que si que ens l'haurem de prendre, no esperem pas que ens el donin...
Ha arribat un moment que ja no entenc res, que volen tornar a fer eleccions a l'abril? mare meva!
Ara volen que el Mas dimiteixi, perquè el tresorer de CD, és a la presó...Quan el Barcenas, tresorer del PP, era a la presó, el Rajoy va dimitir? Tenen una barra!!!
Bon vespre.
No saps com entenc la teva mandra... La tinc, la tinc, fins i tot de llegir o escoltar notícies.
Però no ens la podem permetre... No. Hem de seguiro se n'anirà tot en orris...
Disculpei el meu optimisme: els diputats i les diputades favorables a la República Catalana hi estan treballant. Per elles no serà.
Fa més mandra escoltar els contraris a la nostra llibertat.
No pateixis Montse, que treballin els diputats que han estat escollits que per alguna cosa es la seva feina, tu pots seguir tranquil·la que no es cosa teva, limitat a no fer nosa i seguir els blocaires actius ;)
Gràcies a tots, pels comentaris. Aquesta vegada no tinc temps de respondre-us com us mereixeu, un per un!
Tinc un dia heavy, avui!
No vull semblar copiona però combrego amb els teus sentiments, Montse. I amb el teu crit d'aupa. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada