Entrades
El món està molt canviat.
Això era el títol d'una cançó? de què em sona?
Si miro enrere, cada dia veig canvis nous en el meu món. Cada dia em dóna la sensació que vaig néixer fa molt temps.
Potser és que vaig néixer fa molt temps!
I ara, la pregunta del milió: quin món és el millor, el que tenim ara o el que jo tenia "fa molt temps"?
No vull caure en allò del paradís perdut, perquè és un tòpic, i el paradís no és tal, però de vegades me'n vénen ganes.
Aquesta nit he tornat a somiar, d'una manera clara i diàfana, que en Josep tornava a casa. I, una vegada més, li he hagut d'explicar que cada vegada que torna em posa en un compromís: què vols que faci, amb tu? et vas morir l'any 1988, ara digue'm, què véns a fer?
I és que hi pateixo. Perquè, com li explico que jo ara estic casada amb el nostre amic comú, que es va divorciar de la nostra amiga comuna?
I caaaaada vegada li he d'explicar de nou! No sé si ho acaba d'entendre, però mai no tinc temps d'explicar-li que té una pila de néts i que tot està bé... perquè, abans, em desperto!
Això era el títol d'una cançó? de què em sona?
Si miro enrere, cada dia veig canvis nous en el meu món. Cada dia em dóna la sensació que vaig néixer fa molt temps.
Potser és que vaig néixer fa molt temps!
I ara, la pregunta del milió: quin món és el millor, el que tenim ara o el que jo tenia "fa molt temps"?
No vull caure en allò del paradís perdut, perquè és un tòpic, i el paradís no és tal, però de vegades me'n vénen ganes.
Aquesta nit he tornat a somiar, d'una manera clara i diàfana, que en Josep tornava a casa. I, una vegada més, li he hagut d'explicar que cada vegada que torna em posa en un compromís: què vols que faci, amb tu? et vas morir l'any 1988, ara digue'm, què véns a fer?
I és que hi pateixo. Perquè, com li explico que jo ara estic casada amb el nostre amic comú, que es va divorciar de la nostra amiga comuna?
I caaaaada vegada li he d'explicar de nou! No sé si ho acaba d'entendre, però mai no tinc temps d'explicar-li que té una pila de néts i que tot està bé... perquè, abans, em desperto!
12 comentaris:
Rep el somni com una re-confirmació d'amor, dels anys compartits amb tu.
A hores d'ara, segur que ho sap tot, i encantat que el capità sigui el teu company de trajecte.
Els néts, se'ls mira, des de no sé on...Segurament des de l'energia que transmets que ha estat part important en la teva vida.
Petonassos, montse-arare.
Potser els temps van canviant i nosaltres canviem més encara.
Sense neguits. Estimant, sempre estimant.
ETS UN ALTRE "FAN" DE "REVENATS"?...
ELS MORTS,PER MES ESTIMATS QUE SIAN,A VOLTES QUANT VOLEN INERVENIR EN LA NOSTRE REALITAT DE SERS VIUS SON UN XIC INQIETANS.LES AVIES AVANS,RECOMENAVAN ,EN AQUEST CASOS,FER DIR UN PARELL DE MISES,I SEMBLAVA QUE ELS HI FUNCIONAVA...RESORDA-LOS AMB AMOR,CREC QUE ES LO MILLOR.
Penso que hi ha coses que abans eren millor i d'altres que ho són ara...No hem de fer cas dels somnis, que només són això, somnis...
Petonets.
I els somnis, somnis són, deia Calderón... tens raó, M.Roser!
Oliva, jo no he estat mai missaire, però tenim una àvia que fa dir misses per tots els morts de la família... espero que, si és això el que volen, se sentin satisfets :)
Xavier, estimar és l'última capacitat que hem de perdre! (l'esperança és un altre cantar)
fanal blau, com més grans ens fem, més preguntes... el "no sé on" deu ser molt lluny, però de vegades el tenim a tocar... tant a tocar, que se'ns infiltra al son. Petons també per tu, poeta!
Potser les persones que hem estimat ens fan d'àngels de la guarda.
N'estic convençuda, Loreto! :)
En els néts sempre hi serà el Josep i el coneixeran sense haver-lo conegut. Espero que el somiïs encara molts anys més.
Passejador: Jo també ho espero :D
Publica un comentari a l'entrada