05 de novembre, 2015

tic-tac... mitja horeta!

D'aquí a mitja horeta sortiré, tranquil·lament, per trobar-me amb la Maria Aladern, i fer petar la xerrada fins a les 20h, que anirem cap a la Biblioteca Comarcal de Blanes, on he de fer una xerrada per als lectors del club de lectura, que s'hauran llegit Dones de vidre, i també per als alumnes que ho desigin de l'Escola de català, que també s'hauran llegit el meu llibre.

Estic una mica nerviosa, per què ens hem d'enganyar? 

I constato - i que els escriptors em ratifiquin o corregeixin- que quan escrius un llibre, estàs en un moment determinat de la teva vida; quan te'l publiquen (si ho fan) estàs en un altre moment. I quan, després de més d'un any de publicar-lo, saps que te l'ha llegit una pila de gent, et fa una il·lusió tremenda, però saps que ja estàs en un altre moment, de la teva vida.

I sé que ja no podré parlar igual del llibre que jo vaig escriure, que el dia de la primera presentació. Ni que el dia de la segona, ni de la tercera.

Saps que, potser, si fos ara, que estiguessis escrivint-lo, hi hauria paràgrafs sencers que canviaries. O que ja ni escriuries. O que enfocaries el tema d'una altra manera o des d'un altre punt de vista.

Però, sabent tot això, t'estimes el llibre, igual que s'estima un fill. (Bé... ja m'enteneu)

Estic escrivint això, ara mateix, perquè tinc uns nervis que no me'ls acabo i ja no em puc prendre cap més til·la perquè no podria apartar-me del bany (massa líquid!)

Aprofito, parlant de llibres, per recordar al personal, que dijous vinent, a les 20 h, a la mateixa Biblioteca Comarcal de Blanes, tindrà lloc la presentació de "He d'anar-me'n", de Cornèlia Abril. Jo sóc Cornèlia Abril. I la Mercè, i la Pepa, i la Sílvia, i la Mati, i la Marta, i la Maria, i la Carmeta*.

Perquè, no ho oblideu, Cornèlia Abril, té vuit ànimes!

Tornaré, donant la vara, perquè no us oblideu de venir!

Imatge: Cornèlia Abril
*Pintora: Carme Sanzsoto


7 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Cormèlia, amb cognom primaveral.
8 primeveres.

Josep ha dit...

Hola, Montse. Arribo tard, però se que t'haurà sortit brodat, no en tinc cap dubte. També crec que quan escrius et sort genial, però a vegades és el moment. Al teu moment. Si ho volguessis fer un altre dia et sortiria igual de genial però d'un altre forma. Però t'entec com ningú si parlem dels nervis que es passen. Jo que no són ningú, a vegades parlo a altres pacients i familiars sobre temes de càncer en algun seminari o conferències que organitzen en l'hospital. I a vegades ho he de deixar o demanar ajuda. El mateix passa quan els hi explico després d'haver escrit i llegits contes i històries als discapacitats intel·lectuals que venen a la biblioteca. Aquell dia el club de lectura és per a ells.
Una vegada més et felicito pel llibre.

Moltes gràcies, Montse.
Una abraçada.

M. Roser ha dit...

Tot això que dius, depèn una mica de la distància en el temps des que l'escrius fins que el publiques, a més distància més diferències...
Que et vagi molt bé, agafat-ho amb calma i amb bon humor!!!

Elfreelang ha dit...

segur que tot ha anat molt bé ......per cert ja et vaig dir que em van agradar moltíssim les teves dones de vidre?

leonor Romero ha dit...

Sra Medalla,
Enhorabona per el seu llibre. Em va agradar molt.
Soc una alumna de català que vaig assitir a la presentació.
A classe van sorgir algunes dubtes sobre el titul d'un llibre del que votè es coautora. Es tracta de L'arbreda ebrenca. Seria tan amablede dir-nus el significat de ebrenca.
Li demano perdo per el meu catalá.
Molt agraïda per la seva atenció.
Salutacions

leonor

Montse ha dit...

Estimada Leonor,

En primer lloc, et vull agrair la teva presència a la presentació (suposo que et refereixes a la xerrada sobre "Dones de vidre"). No saps com se us agraeix, a les persones no catalanoparlants, que facin - que feu- l'esforç d'aprendre la nostra llengua! O potser si que ho saps. Sigui com sigui, moltes, moltes gràcies!

Quant al llibre "L'arbreda ebrenca", es tracta d'un recull de relats, que va sorgir l'any 2010, després de la publicació d'una novel·la col·lectiva, que havia estat un experiment que va consistir en escriure una novel·la entre 8 autors diferents i "acabada" per un autor ebrenc (de les terres de l'Ebre), el títol de la qual és "Il·lusions i incerteses", publicada per una editorial que actualment ja no existeix.

Després d'aquella novel·la, es va proposar "L'arbreda ebrenca", que vol dir d'alguna manera, "els arbres de les terres de l'Ebre".

De tota la gent que vam participar, tant en la novel·la com en aquest recull, es pot dir que jo sóc l'única persona que no sóc de les terres de l'Ebre. Si em van "acollir" va ser perquè els va agradar el meu estil i van decidir incloure-m'hi, publicada per la mateixa editorial, ja inexistent.

Si et ve de gust llegir el meu relat, dona'm una adreça de correu electrònic on te'l pugui enviar i ho faré amb molt de gust. Lamentablement, no et puc enviar el llibre sencer, perquè només disposo d'un exemplar, el que ens van donar a cada autor. Però si que te'l puc enviar en format .doc.

Et puc dir que el relat del meu arbre fa referència a un vell til·ler que hi ha a l'Hospital assil Sant Jaume, de Blanes.

Els altres autors, quan m'acollien com si jo també fos escriptora ebrenca, feien la broma de dir - com de vegades diuen els bascos- que ells es permeten el luxe de néixer allà on volen, i per tant, una autora que els agrada, nascuda a Barcelona i que viu a Blanes, es pot convertir en ebrenca quan vulgui.

Espero haver dissipat el teu dubte.

Repeteixo: si m'envies la teva adreça electrònica, et podré enviar el relat.

Gràcies, una vegada més, per l'esforç que esteu fent d'aprendre una llengua tan valuosa com qualsevol altra llengua, però que és la que compartim a Catalunya.

Una abraçada!



leonor Romero ha dit...

Benbolguda Monserrat,
Sento molt no tenir un vocabulari fluit, per dir-li ho agraïda que l'estic per le seva resposta. Moltes gracies em el meu nom i dels meus companys.
Respecta al seu oferiment d'enviar me el relat, li asseguro que estaré encantada de pogué gaudir-ho.
Del comentari que fa sobre l'esforç que fem per aprendre catalá, li asseguro que es un plaer i un deura que tenim amb aqueta terra.
Moltes gracies per la seva atenció i Bon Nadal.

Una abraçada