05 d’agost, 2013

Tothom barrufa igual?

Dilluns, dia de l'espectador! Com no hi havia pensat? Cua de prop de 100 metres, entrades esgotades (jo, que pensava que a la versió en català només seríem quatre independentistes...) doncs també s'han esgotat les entrades a la versió en català!

Res, un altre dia barrufarem. Ens hem acabat donant un banyet (nooo, al cine noooo!) i veient un documental preciós (que recomano): "Planeta Océano" (si, en cstellà!, què hi farem?) ens el va regalar un dels nostres fills... i ha fet el fet.

O sigui: no hem barrufat, però al final hem triomfat. I un altre dia, amb més calma, i en un dia que no sigui "el dia de l'espectador", barrufarem els barrufets.

Estic llegint un llibre que em té atrapada (ja era hora, perquè fora dels llibres en francès per practicar l'idioma, aquest estiu no trobava res que em satisfés) (en els que no em satisfan no hi compto els llibres dels amics, que tinc, en una pila ENORME damunt la tauleta de nit).

Llibres -diguem-ne- comercials, dels que es venen, n'hi ha mooooooolts, però els començo i em quedo indiferent. Llavors els abandono sense contemplacions. S'han acabat les èpoques en què m'ho empassava tot, tan si m'agradava com si no - la qüestió era no deixar un llibre a mitges- ara ja he madurat, en aquest sentit!

Us dic el que he començat i m'ha atrapat? el que em va deixar la Mati: "Suite francesa", d'Irène Némirovsky.

Seguirem informant.

10 comentaris:

pons007 ha dit...

vist la crítica dels barrufets, crec que vas tenir sort al no trobar entrades

Joana ha dit...

Doncs darrerament jo estic de sort, quedo enganxada de tots els que tinc.
De llibres, és clar!

Josep ha dit...

Doncs a mi em té atrapat "Un cel de plom" de Carme Martí. No puc barrufarlo seguit, és molt trist ...
I ara un secret, jo t'ho barrufo però tu no ho barrufis a ningú. d'acord?
La meva néta està seleccionada a "Paraula d'Espriu" http://arcespriu.blogspot.com/.
És un conte molt dolç. Penso que l'ha barrufat molt tendre.

Una abraçada.

Loreto Giralt Turón ha dit...

Entre tu i jo, no us vau perdre gaire cosa. A la meva filla de 5 anys sí que li va agradar

el paseante ha dit...

Ep, ep, ep, que no et veig anant a veure els barrufets tota sola. Segur que estaves de cangura :-) Jo acostumo a acabar els llibres per respecte. Costa menys acabar-los de llegir que escriure'ls. Però algun s'ha quedat a la prestatgeria amb el punt de llibre a la pàgina vint :-(

Montse ha dit...

Paseante, hi anava amb en Martí :) però com que és un nen molt entenimentat, va entendre que hi aniríem un altre dia i es va conformar amb un banyet i el passi d'un documental que li va encantar ;)

Montse ha dit...

Loreto, estic segura que - quan hi vagi- faré més d'un badall, hahaha! però esclar, als nanos si que els agrada...

Montse ha dit...

Josep, aquest llibre també el tinc, però encara és a la pila ;) ja el llegiré, segur que també m'agradarà!

Moltes felicitats pel que em dius de la teva néta, això vol dir que té fusta d'escriptora (una generació culta i brillant!)

Montse ha dit...

Joana, quina sort! de vegades penso que tenim "dies2 i fins i tot "mesos" o "etapes" de la vida, en què, llegim el que llegim, no ens acaba de barrufar. El mateix llibre, l'agafes una altra temporada i va i t'agrada. Així que ho seguiré intentant!

Montse ha dit...

hahaha, pons007, potser si que va ser una sort :)