Entrades
Ja fa dies que vaig ampliar la meva llista de "seguits" al meu compte de twitter. Ara segueixo gent diguem-ne "important", o millor, "coneguda", i també gent que ni conec ni crec que arribi a conèixer mai, però que he vist retuitejats per algú altre i m'ha semblat que piulaven coses més o menys interessants.
Ahir va arribar als meus ulls - que no a les orelles- una piulada que deia més o menys que hi ha gent que es pensa que a Catalunya parlem català "por joder".
He estat rumiant-hi - la cosa té nassos- i he arribat a una conclusió: jo sempre havia parlat en català a casa, malgrat que vaig fer tots els meus estudis en castellà (a excepció de l'última carrera, psicopedagogia, que vaig cursar a la UOC).
Tenia un oncle que ja és mort de fa anys, nascut a Madrid, de pares gallecs. El meu oncle parlava en castellà i nosaltres - fins i tot els seus fills i nétes- li contestàvem en català. Mai a la vida havíem tingut cap mena de problema; ens enteníem prefectíssimament.
Tinc una jove que és argentina i que ha fet l'esforç de treure's el nivell D de català. Parla anglès amb fluïdesa i una mica d'italià, argentí, castellà i català. Tots ens hem tret el barret davant d'ella, perquè ho ha aconseguit en molt poc temps.
El meu oncle, quan li convenia, pel que fos, canviava la seva llengua i parlava en català. La resta de la família, també fèiem servir el castellà quan ens convenia pel que fos. Tots llegíem i llegim les dues llengües i més que en poguéssim fer servir. Tots escrivíem i escrivim en perfecte català i en perfecte castellà.
La majoria dels joves de la meva família utilitzen l'anglès amb fluïdesa. Un fill meu fins ha fet traduccions de llibres de text al castellà i al català. La resta de la família (els més grans) ens defensem en francès i jo mateixa, ja vaig comentar aquí mateix que estudio a fons aquesta llengua, a l'EOI.
per què ho dic, tot això?
molt senzill.
Mai havia parlat la meva llengua pensant-hi. Vull dir, mai m'havia proposat per què o per què no.
Ara, entre todos la mataron y ella sola se murió.
Ara parlo i escric en català "por joder".
I que es fotin!
Ahir va arribar als meus ulls - que no a les orelles- una piulada que deia més o menys que hi ha gent que es pensa que a Catalunya parlem català "por joder".
He estat rumiant-hi - la cosa té nassos- i he arribat a una conclusió: jo sempre havia parlat en català a casa, malgrat que vaig fer tots els meus estudis en castellà (a excepció de l'última carrera, psicopedagogia, que vaig cursar a la UOC).
Tenia un oncle que ja és mort de fa anys, nascut a Madrid, de pares gallecs. El meu oncle parlava en castellà i nosaltres - fins i tot els seus fills i nétes- li contestàvem en català. Mai a la vida havíem tingut cap mena de problema; ens enteníem prefectíssimament.
Tinc una jove que és argentina i que ha fet l'esforç de treure's el nivell D de català. Parla anglès amb fluïdesa i una mica d'italià, argentí, castellà i català. Tots ens hem tret el barret davant d'ella, perquè ho ha aconseguit en molt poc temps.
El meu oncle, quan li convenia, pel que fos, canviava la seva llengua i parlava en català. La resta de la família, també fèiem servir el castellà quan ens convenia pel que fos. Tots llegíem i llegim les dues llengües i més que en poguéssim fer servir. Tots escrivíem i escrivim en perfecte català i en perfecte castellà.
La majoria dels joves de la meva família utilitzen l'anglès amb fluïdesa. Un fill meu fins ha fet traduccions de llibres de text al castellà i al català. La resta de la família (els més grans) ens defensem en francès i jo mateixa, ja vaig comentar aquí mateix que estudio a fons aquesta llengua, a l'EOI.
per què ho dic, tot això?
molt senzill.
Mai havia parlat la meva llengua pensant-hi. Vull dir, mai m'havia proposat per què o per què no.
Ara, entre todos la mataron y ella sola se murió.
Ara parlo i escric en català "por joder".
I que es fotin!
7 comentaris:
N'hi ha que deuen pensar que "respirem para joderlos", quina por!
Forma part de la mentalitat imperialista que domina la ideologia espanyolista. De fet, ells mateixos tenen una expressió que ho expressa molt bé "piensa el ladrón que todos son de su condición"
JO ARA HO FAIG AVANS ERA MES PEDAGOGICA.....VUI DIR PARLAR CATALA "PARA JODER"...A CASA SALTEM LLENGUES TAMBE,LA TEVA ES ARGENTINA...LA MEVA MEXICANA,HI VAIG TENIR UN GENDRA FRANCES....TOT UN PUPURRI.INTENTARE FER BONDAT I SEGUIR AMB EL BLOC,TOT DEPENDRE DE LA SALUT.GRACIES MACA.
Tens Twitter i no m'ho has dit?, snifff...
Crec que allà s'hi escriu amb més espontaneïtat que al bloc, ni que reconec que no li trec massa el "suc".
Jo he llegit un grapat de bajanades, però intento no fer massa cas.
m'ha agradat el teu escrit , el millor de les llengües es parlar-les amb naturalitat ....Elias Canetti , premi Nobel,en un dels seus llibres narrava com de petit va aprendre el búlgar escoltant les criades, el ladino que li parlava l'avi, i més tard l'alemany i l'anglès i mai va tenir cap problema....ara bé com que el català és sotmès al setge intern i extern la cosa és que ser natural es converteix en activisme .... doncs si és per fotre....m'hi apunto!
Quina por fa, tot aquest tema. Sembla mentida que encara no valorem la riquesa, la varietat lingüística i cultural. Hi ha gent que rebutja una llengua (una o altra); jo només voldria saber-me més i més.
Aquesta frase que sembla lapidària és molt antiga. Fins m'estranya que ningú t'ho hagi comentat. Ha vegades no cal ni la frase, amb un: "queeè?", "Comooo?" n'hi ha prou.
Montse i prefereixo no dir don són.
Aquí al poble la gent que són emigrants no són gaires. Són persones de l'Índia. Hi ha algun polonès i algun búlgar que van venir per a la construcció, i quan es van quedar penjats es van quedar aquí.
Doncs pocs han estat els de l'Índia que han après català, i no serà perquè no tenen facilitat per a això - segons comenten els que saben -. No obstant això els nens parlen i escriuen en panjabi (Llengua materna), anglès, castellà i català.
Publica un comentari a l'entrada