11 d’agost, 2013

Sensacions

Fa temps que tinc una sensació que jo diria que no és només una sensació sinó que ja em queda confirmat:

Molts dels programes que fan a la tele i a la ràdio es basen en temes tan quotidians que els podria estar fent jo mateixa, o tu!

Per això calen tants anys de carrera? (periodistes, els que han estudiat audiovisuals i etcètera...) per mi se salven els tècnics. Els altres, doncs què voleu que us digui? guionista: la vida mateixa.

Que això és precisament el que ens agrada sentir? potser si, no ho nego. Jo mateixa ho escolto. Però potser surt una mica car, no?

Ara ja hi deu haver qui se'm tiraria a la jugular... keep calm! només és una reflexió!

Mentre treia la Taca, i ara direu que les coses només em passen quan trec la Taca, però és que disposo d'aproximadament una horeta, que camino, a ritme de gos (de gossa, en aquest cas), i vaig escoltant diverses emissores, com ja he explicat altres vegades. Normalment no n'escolto només una, he d'anar canviant el dial, perquè no hi ha una emissora que es mantingui més de tre o quatre minuts "quieta"... es trepitgen unes freqüències amb les altres, cosa que tampoc no acabo d'entendre, però aquesta seria una altra història.

Mentre treia la Taca, dic, he sentit una notícia, la menys quotidiana, ja que les corrupcions i els problemes polítics han esdevingut quotidianament avorrits (per desgràcia) . És una notícia que ja vaig sentir abans d'ahir i ahir i que també vaig llegir al diari: allò de la bola de greix de 15 tones a les clavegueres de Londres.  I se n'estranyen?...

Que algú es fixi en com està el Mediterrani... que veurà la bola de greix i de merda que - si no tenim cura- es va formant a poc a poc, fins que esclati. Ara ens queixem de les meduses, però un dia descobrirem que el Mediterrani és una gran medusa tot ell... potser jo ja no hi seré per veure-ho...

El pare dels meus fills - en pau descansi- anunciava que el segle XXI seria el segle de la informàtica (ell va morir el 1988, no hi havia ni internet) i també  deia que arribaria un dia en què una concessionària posaria un cotxe al carrer, que seria l'últim. O sigui, que aquell seria el cotxe-tap, perquè ja no seria possible que n'hi capigués cap més. No anava tan desencaminat, només que no comptava amb la crisi, que està fent que molta gent no agafi el cotxe, per això s'aguanta, que si no...

I ara per què m'he desviat de tema? ah, perquè estic fent-me el meu propi programa de suplement radiofònic!

Ara vaig a escoltar música i em ve de gust escoltar els Manel (les cançons dels quals són cròniques de la vida quotidiana. No creieu que s'assemblen una mica a Sisa?

Ah, he dit un sacrilegi? perdó, perdó! però a mi m'ho sembla!

M'agraden els Manel, com m'agraden Antònia Font i similars, però per mi, el pare de tots ells és en Sisa, i que em perdonin els puristes)






 

7 comentaris:

Elfreelang ha dit...

doncs mira això que dius del Sisa jo també ho penso....
ja això de la gran bola de greix ...també em va fer pensar la noticia .....i en quant certs programes ....ma mare fins i tot ho feria igual o millor...bon diumenge!

Elfreelang ha dit...

faria no feria.....clar que de vegades fer-ho malament potser ferir la sensibilitat de l'espectador o oient...d'aquí l'errata

Loreto Giralt Turón ha dit...

Jo penso que, com tu dius, és el que volem sentir. I la tele, encara que sigui pública, es regeix pels índexs d'audiència. Si no perquè el canal 33 (no sé si encara es diu 33)comença a les 10 de la nit i acaben de matinada?
Tens tota la raó, passejar el gos, la gossa, és molt inspirador, sobretot si no et passeja ella a tu.

Joana ha dit...

Noia, sovint dic que estem deixant un món de "merda" als que venen darrere.
Ens venen polítiques medi ambientals, que alguna cosa deuen fer, però es neguen a intervenir contra els països que no compleixen el Tractat de Kyoto amb la capa d'ozó...
No anem pas bé.

Josep ha dit...

Que només es salven els tècnics?. Has dit que només se salven els tècnics? O ho he llegit malament?
No Montse. No se salven els tècnics!

Aquest hivern ens van convidar a anar a TV3 per fer "bultu" en un d'aquests programes de tarda. Vaig dir que si, però amb la condició de no veure res. I ho vaig aconseguir. En arribar allà vaig demanar permís per veure les instal•lacions i veure com treballen els tècnics. Treba .. què?
Pots anar tu mateixa, no t’enganyo i veuràs als electricistes com s'equivoquen cada dos per tres, i els d'àudio, i els de ...
Segueixo sense enganyar-te. Un programa que es pot gravar en “60 minuts”, dura quatre hores llargues. Parlo de “La Partida de TV3” Són més espavilats els concursants que no tot el equip sencer.

el paseante ha dit...

Doncs jo sóc molt de ràdio (mil vegades més que de tele) i trobo que hi ha programes interessants a qualsevol hora. Pensa que és un mitjà molt dinàmic i potser prefereixen la immediatesa que la profunditat en els temes. I el pare dels teus fills era un visionari. Segurament tenia una ment molt brillant.

La Meva Perdició ha dit...

La televisió com a metàfora d’una bola de greix que ho devora tot per després regurgitar-ho és una imatge molt poderosa. Has fet diana! ^_^