26 d’agost, 2013

Sentit comú

18 morts a les platges, aquest estiu.

vejam, sense que pugui semblar que sóc insensible (que potser ho sóc)... cal buscar "culpables" als accidents  per ofegament que es donen a les platges?

per què s'ofega, la gent?...

perquè potser es fiquen a l'aigua quan no toca? (el mar és traidor, i això ho hauríem de saber)

perquè potser, encara que toqui, no ho fan en les condicions adequades? (se suposa que hi ha d'haver allò que en diem "sentit comú")

perquè potser estan malalts i s'entesten a veure si "ficar-se a l'aigua" els curarà la malaltia? (error!)

perquè pensen que si els passa alguna cosa "ja hi ha el socorrista"? (hoooomeeeeeee...)

perquè creuen que són immortals i que el sol fet d'haver nascut els immunitza de qualsevol cosa? (picades de medusa, possibles accidents, etc...?)

Francament, comencem a tenir la pell massa fina per acceptar segons quines realitats (que el mar és traidor, per molta bandera de coloraina que hi hagi, que la societat ha de posar el sentit comú que no posem nosaltres, que si un està malalt potser no és convenient que es banyi - fora de fer-ho a la banyera de casa seva-, etc,etc)

"Abans" ni tan sols hi havia socorristes, a les platges i piscines.

El meu fill gran va fer de socorrista molt de temps i explicava coses que posaven la pell de gallina, com pares que passaven olímpicament dels seus fills "perquè si passa alguna cosa ja hi ha el socorrista que vigila", i coses per l'estil.

Em sap molt greu per les persones que han perdut la vida ofegats a les nostres platges, però potser ha arribat l'hora de no intentar culpar  els altres de les conseqüències dels nostres actes, no?

digueu-me insensible, va, digueu-m'ho!

4 comentaris:

Josep ha dit...

Com vols que t'ho digui si tens tota la raó, Montse?
L'altre dia per televisió es veien imatges d'uns nens tirant-se d'una espècie de penya-segat altíssim, i els pares estaven amb ells.
18 persones mortes. El que no se és la quantitat de gent impossibilitada.
Una abraçada.

Carme ha dit...

Jo també m'apunto a que em diguin insensible, si volen, però penso que tens tota la raó. Cada cop més la gent s'està acostumant a ser vigilada i controlada i dirigida. I jo trobo que es perd la responsabilitat personal i familiar i de tota mena. Això que expliques del teu fill com a socorrista, em posa la pell de gallina, però he vist tnats pares irresponsables que tampoc me'n sorprenc massa.

Cadascú pren els riscs que vol i n'ha d'assumir les conseqüències sense culpar ningú.

Montse ha dit...

Doncs si, Carme,tenim la pell finíssima, darrerament. Ningú no assumeix cap mena de responsabilitat. malament anem!

Montse ha dit...

Josep, ara m'has fet pensar en aquell home gallec... ara no li recordo el nom, (Ramon Sampedro, crec) que es va fer una pel·li i tot, saps qui vull dir? Aquí, a Blanes, hi ha la cala de Sant Francesc. Hi ha unes roques mida normal, i unes altres mida "king-size". Doncs no saps la quantitat de nanos joveníssims que es tiren des d'allà! fan una poooooooor...