25 de setembre, 2013

“Piulades conjuntes a Twitter #03SE”


Us he d'explicar una experiència diferent i divertida que ha tingut lloc al meu Twitter (que amb prou feines domino, encara) des de finals d'agost fins al passat cap de setmana.

Es tracta de muntar una història conjunta (semblant a les Històries veïnals, a la novel·la col·lectiva en la que vaig participar, semblant, també, a Relats conjunts o a Itineràncies poètiques). Però, en lloc de ser a través del blog, és a través del compte de Twitter.

Tal com dic, una experiència que m'ha ensenyat força. De totes les experiències noves se n'aprèn, i no importa l'edat que tinguis: o t'adaptes o et quedes obsolet! i amb això no vull dir que si no tens twitter no ets ningú, eh? sinó que quan et fiques en un merder com jo he fet, o balles o et fan ballar! Com ha de ser! I si no, no t'hi fiquis.

Totes aquestes persones (perquè darrere d'un compte de twitter, com darrere un nick, darrere un blog, darrere un facebook... hi ha persones. Fins aquí hi arribem, no?) doncs bé, totes aquestes persones hem participat en la invenció d'una història - totalment surrealista- a partir d'una frase d'Espriu.

I aquesta història surrealista, la podeu llegir sencera aquí


Només us poso dos llocs, per no embolicar la troca. I jo no he fet el recull perquè és una feinada de xinos. O no, però jo no sabria com posar-m'hi. o si, però no tinc massa temps per fer-ho. 

Sigui com sigui, agraeixo de tot cor a en Sergi, que, coneixent-me, va suposar que jo, que m'apunto a un bombardeig, m'hi apuntaria de seguida. No es va equivocar!

Vaig intentar posar una mica de "seny" en algun moment, a l'hora de participar, però em vaig rendir a l'evidència: la ficció és la ficció, sigui científica o no i, el que deia: si t'apuntes al ball, a ballar s'ha dit!

M'ho he passat molt bé i espero tornar-hi a participar!

Moltes gràcies a tots i a totes: Sergi,Alícia, Edgar, Ferran, Hugo, Mark, Miriquatre, Glòria i Setècel!!

 
Aquí els comptes dels "culpables":

 Sergi G. Oset
Ferran Armengol
Edgar Cotes i Argelich
Mark Olsson
Miri Quatre



8 comentaris:

Edgar Cotes ha dit...

Veig que has virlat cosetes del meu blog eh ;) jajajaja Un honor haver participat amb una bona escriptora i relataire com tu Montse i també un plaer poder haver-te conegut amb persona i així desvirtualitzar una mica els meus companys tuiters. T'espero a la següent convoctòria (de moment a la mercè del Sergi) i jo torno al meu planeta ja ^_^
Edgar

Sergi G. Oset ha dit...

Ja t’has estrenat! Espero que et converteixis en una de les habituals... pensa que a final del curs concedeixo als habituals un diploma d’expert en “cadàvers exquisits” a Twitter ;P
Sé que has lluitat per mantenir la seriositat durant el procés i que algun cop t’has vist una mica confosa pel funcionament del joc, però t’han has sortit amb nota alta. I com diu un vell anunci publicitari: “be wather, my friend”.
Gràcies per tirar-te a la piscina. En definitiva es tracta d’experimentar amb aquests “divertimentos”
Muack

Montse ha dit...

Edgar, quin ensurt! Siii, t'he birlat cosetes, però envio la gent a veure't! buf, per un moment pensva que t'havia agafat els noms i després no havia fet bé l'enllaç cap al teu blog!

L'honor i el plaer ha estat meu, Edgar!

Una abraçada!

Montse ha dit...

Sergi, com que ja havia "treballat" amb tu, sabia que - com a mínim- seria engrescador i divertit. Ja hi pots comptar, perquè "tornaré" i prometo portar-me millor (o sigui, seguir el curs dels esdeveniments). Apa, que t'estic dient "porta'm on vulguis, que vinc!" (ep, que això no li dic a tothom, ehhhhhhhhhhhh?)

;)

Mercè Bagaria ha dit...

Sou uns cracks! Montse tens tota la raó: o em reciclo o em retiro. Començo a estar obsoleta. Ja puc anar escrivint discursets que com no aprengui a fer twitteratura no tinc res a fer. Felicitas!

pons007 ha dit...

quan fas un relat conjunt, no saps com però sempre deriba cap a la ciència ficció

Montse ha dit...

Gràcies, Mercè :)

Montse ha dit...

pons007, seeeeeeempre! ;)