07 de novembre, 2018

Tot com sempre

Aviam, què tenim, avui?

Moltes coses, moltes (com sempre, des de ja fa anys).

El "zasca monumental" del què parlen a les xarxes que el Tribunal Europeu dels Drets Humans, quan va dictaminar que el judici d'Otegi no havia estat amb garanties, sembla que a Espanyase'l passen per allà on els dóna la gana. I així anem, i així estem.

Esperar a què amb el judici (que encara s'ha de fer) dels presos polítics hi hagi "ni així "de justícia, és com esperar que el PP i Cs obrin els ulls i s'adonin del mal que estan fent: és esperar en va.

I, per una altra banda, si el TEDDHH s'ha de pronunciar, haurem d'estar-nos deu anys (diuen que set, però ja em direu...) d'aquí a set anys ja haurem canviat totes les cèl·lules del cos (ja sé que és llegenda urbana, això darrer. Tot el que he dit abans, és una realitat). Si llavors li foten el "zasca monumental" a Espanya, ja sabem que li entrarà per una oïda i li sortirà per l'altra, com sempre. I no es farà res.

I se'ns hauran tornat a pixar a la cara, mentre hauran anat dient dient que plou. I

 ves que no convoquin eleccions i, com diu la llei de Murphy, si alguna cosa pot sortir malament, hi sortirà. I si pot sortir pitjor, serà pitjor.


D'això de les hipoteques i els impostos que ha de pagar "el client" ja ni cal que opini. En cap moment (EN CAP MOMENT!!!) no em vaig creure que potser ho pagarien els bancs. Que no sóc nova!


Calcem-nos!

3 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Amb un senzill canvi de llei, el Gobierno del PPSOE podria alliberar tots els presos polítics.

Sergi ha dit...

No es podia saber això dels bans!! Quina sorpresa que em vaig endur... D'Espanya ja t'ho pots esperar tot, menys coses bones. No podem esperar que el tribunal de drets humans doni la raó a la defensa perquè, com bé dius, aquí en faran cas omís igualment. Als presos se'ls ha de treure d'allà com sigui. Per les bones o per les dolentes.

Montse ha dit...

Ja veieu, amics, com ha acabat l'assumpte... ara veurem com continua.

D'Espanya, efectivament, et pots esperar qualsevol cosa, i cap de bona!

Xavier, no ho volen fer. És l'única explicació possible.