03 de novembre, 2018

Què?

Alguna vegada heu sospitat que us fotien diners (pocs... allò que se'n diu "sisar", sense que acabin de ser robatoris en tota regla)?

Està clar que no es pot acusar ningú sense proves, però està clar, també, que de vegades "sabem" el que està passant, i veiem com se'ns pren per imbècils.

Però no hi ha proves.

Que trist!

En les altes instàncies polítiques, amb proves i tot, se'ns pren per imbècils, també. I mira que allò sí que són robatoris en tota regla!

I després hi ha l'altra banda: aquells que fabriquen proves incriminatòries falses.

Seriosament: o som imbècils o ens falta ben poc per ser-ne.

No pensem fer res? Ens quedarem amb els braços creuats o mirant la tele i llegint i escrivint al twitter?

NO FAREM RES?

7 comentaris:

FRANCESC PUIGCARBÓ ha dit...

uns quants gests simbòlics de cara a la Galeria, i poca cosa més. Som catalans.

xavier pujol ha dit...

Si els jutges defensen la falsedat, als lladres, no els calen advocats.

Garbí24 ha dit...

Estem tant acostumats a que ens Robin a cara descoberta que hem perdut els ànims de revelar-nos.
I ara entrem a l'hivern on la pobresa energètica afecta molt per culpa del expoli de les companyies
Hem de parar el país, començar amb tres dies per fer-los veure de què som capaços.

M. Roser ha dit...

És clar que en aquest país hi ha dues vares de mesurar i no és veritat que la llei sigui igual per a tothom... Violar o matar, surt més a compte que anar a votar, sinó compareu la diferència en els anys de presó!!!
Bon vespre, Montse.

Montse ha dit...

Francesc, quanta raó que tens... no sé per què m'exclamo. Sempre hem estat així!

Xavier, ni advocats ni jutges ni res que signifiqui "justícia". A Espanya no li cal, són més xulos que ningú i només mirant-nos ja ens poden condemnar o absoldre. Quins pebrots!

Joan Gasull, jo estic disposada, el que no tinc és prou carisma com per ser la primera de començar... per això hem de tenir bons líders (que no ens fotin a bosc), però per mobilitzacions que no quedi!, per cert, benvingut :)

M.Roser, tens raó. A la UOC vaig conèixer un catedràtic de dret constitucional (per cert, que ara no sé ni on para, sinó li preguntaria coses)... que deia que el dia que més vergonya passava a l'aula (la UOC no era presencial, però fèiem trobades cada quatrimestre), era el dia en què havia de dir "la llei és igual per tothom". Però està clar que ell, de vergonya, en tenia!


XeXu ha dit...

Dona, escriure tuits des del sofà és molt menys cansat que sortir a protestar!

Montse ha dit...

Ai, Xexu, però és que els que ara protestem, som els mateixos que ja protestàvem "abans". I ara ja tenim una edat, i fins i tot dues, ehhh?