01 de novembre, 2018

Queen

M'agrada molt, el cine.

Quan era jove i tenia el "nòvio" a la mili, vaig "esgotar" la cartellera. Em buscava amigues, amics o familiars per anar-hi. I si no hi havia ningú disposat, hi anava sola.

Vaig esgotar la cartellera, s'entén que de pelis que volia veure. Si una pel·lícula no em cridava l'atenció ja no ho intentava.

Era el temps de l'Art i assaig, o sigui, el que avui en dia s'anomena V.O.S. (versió original subtitulada). Recordo una pel·lícula que em va agradar molt, que es deia "Le genou de Claire". Diria (i si busqués bé fins i tot ho trobaria) que ja n'havia parlat. També recordo haver anat (amb gent d'Història de l'Art) a veure "Lancelot du lac". Aquesta darrera la vaig dormir profudament. Quiiiina llauna! (per això la recordo, no pas per bona)

Ah, però del que volia parlar és de la que he anat a veure avui. De fet, crec que avui mateix s'estrenava, així que dec ser una mica més friki del que em sembla.

"Bohemian Rhapsody". Freddie Mercury. Queen

Si us agrada/agradava mitjanament Queen, no us la perdeu. Si no us agrada/agradava ni mitjanament ni de cap manera, llavors, no. No hi aneu.



8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

El 1977 em vaig comprar "A Night at the opera", que ja feia 2 anys que estava editat. Des dels Beatles que no m'havia tornat a entusiasmar cap conjunt.
Tinc 5 lp's de Queen a casa, tots molt bons, un d'ells comprat a Londres (a Barcelona també el venien però em feia il·lusió que fos d'allà).
Sense posar en dubte el que és indiscutible: el lideratge de Mercury, cal dir que May, Deacon i Taylor també eren líders de Queen.

M. Roser ha dit...

Quan era joveneta m'agradava anar al cinema...Ara prefereixo sofà manteta i peli...
Petonets.

Elfreelang ha dit...

em dec fer gran o comodona o les dues coses fa temps que em fa molta mandra anar al cinema , ara moltes gràcies per la recomanació, mai se sap

Montse ha dit...

Elfree, holaaa! Jo no he perdut el costum d'anar al cinema... sempre que la pel·lícula "em cridi". Hi ha pelis que ni boja! N'hi ha d'altres que m'enganyen i llavors penso "era totalment prescindibe". I hi ha capricis inevitables (com quan vaig anar a veure "Cenicienta" tota sola perquè no vaig trobar cap sonat que em volgués acompanyar... ni a la família ni entre els amics. Era prescindible. I jo una friki, ho reconec)

Montse ha dit...

M.Roser, sofà i manteta també té el seu "què". Això ho faig amb un bon llibre o amb una sèrie.Però anar al cinema de tant en tant i fer veure que no veig ni sento els comentaris i la menjada de crispetes, encara em fa feliç, sobretot, quan la peli m'agrada.

Montse ha dit...

Xavier, crec que jo me'l vaig comprar el 75, perquè - ara que he anat pensant- em vaig casar el 76 i quan em vaig casar ja tenia el dics (que em vaig emportar, evidenment, al pis on vaig anar a viure)... Síiiii, el lider era Mercury, però els altres MOLT BONS!!!!!!

XeXu ha dit...

N'he sentit a parlar molt bé, no és que fos un gran fan de la banda, però tinc ganes de veure-la. No sé si aconseguiré que sigui al cinema, potser la veuré quan me la posin a Movistar, però tard o d'hora caurà.

moshrabbi121 ha dit...

Can I just say what a reduction to find someone who really knows what theyre speaking about on the internet. You definitely know the best way to convey a problem to mild and make it important. Extra folks must learn this and understand this side of the story. I cant imagine youre not more widespread since you positively have the gift. best online casino