13 de juliol, 2013

Somnis


Avui he somiat una casa enorme, una espècie de palauet, recarregada per dintre com una mala cosa. Pel meu gust hauria necessitat una bona remodelació i hauria quedat una cosa minimalista, blanca i habitable. Però "algú" m'ha convidat a sopar i en aquella casa-palauet, hi havia una parella, sopant! no es respecta res, als somnis! ni tan sols ens han esperat fent un aperitiu. No, no, s'han posat a sopar sense els convidats! la parella en qüestió era ben peculiar: ella devia tenir més o menys la meva edat actual, jo era més jove (algun significat especial, per aquesta apreciació?) i ell tenia més o menys l'edat del meu pare quan va morir, però no s'hi assmeblava gens. Diria que quan hem arribat l'havia vist llegint el diari en un sofà penjat del sostre, model hamaca, però en forma de sofà de tota la vida, però quan hem acabat d'entrar, ja era assegut a la taula (és el que tenen els somnis).

El meu acompanyant era el fill d'aquella parella i m'ha presentat com la seva futura dona. No li he vist la cara, així doncs, no tinc ni idea de qui m'ha convidat al palauet i m'ha presentat els seus pares. Hauré d'esperar a una segona entrega del somni, si és que els omnis tenen segones entregues. No es pot dir que jo estigués especialment emocionada. El que m'agradava més era la casa.

Em parlaven en castellà...

El que tinc molt clar és que és més fàcil que s'acompleixi aquest somni que el de veure algun dia una Catalunya lliure.

Que no? ja ho veurem...

11 comentaris:

gatot ha dit...

si escoltessis menys ràdio i tv et creuries més els somnis i més les perspectives de futur, Montse...

del somni, està clar no? Vols veure encara moltes coses, però no tens cap intenció de casar-te per tercera vegada...

:P

Montse ha dit...

Gatot, t'hauré de fer cas. Els tertulians m'estan "matxacant" (i això que intento escoltar-ne de tots colors: però no hi ha ningú que em resolgui els veritables dubtes)

Veuré moltíssimes coses, encara, i tant! i espero no haver-me de tornar a casar, hahahaha! que el meu maridet visqui molts anys (i jo que ho vegi!)

Gràcies, Gatot-freud ;)

gatot ha dit...

no es mereixen... :)

Glòria ha dit...

Complicat tot plegat, molt complicat, Montse!

Elfreelang ha dit...

pel que veig crec que t'has ficat en un somni pertanyent al palau real espagnol ....et parlaven en castellà campetxano oi? ja se sap els somnis somnis són....

Montse ha dit...

I tan complicat, Glòria! Bona tarda de diumenge!

Montse ha dit...

Elfre, no em diguis que Sa Majestat ja s'ha divorciat de la Sofi, ha deixat la Curina i - en el somni- em presentava als seus pares! hahahahaha! ara que ho dius, si, eren campetxanos a més no poder! quin iuiuuuuuuuuuuu

pons007 ha dit...

Deu ni do lo normal que era el somni per ser un somni, normalment solen ser més estranys i sense sentit

Rafel ha dit...

Un somni ben campetxano, per cert això qui ho paga?

el paseante ha dit...

Jo interpreto que un somni se't complirà i que hauràs de fer el paripé. T'has presentat a algun premi literari?

Montse ha dit...

007, els somnis sempre tenen una raó de ser (ui... Montse dixit!) (no em facis gaire cas, hahaha!)

Rafel, segur, segur, que sempre ho pagarem els de la classe mitja! ;)

Paseante, el paripé ja el faig, ja el faig! i no, de moment no m'he presentat a cap premi literari (fa anys) però "todo se andará") ;)