20 de juliol, 2013

Tour-tour-tour

Els meus estius, des de ben joveneta, es veuen marcats pel Tour. Aquelles migdiades amb la musiqueta de fons (recordo que fa molts anys, hi havia música, a part dels comentaris... o potser la música era per anunciar le tour i després callava?) aquell avorriment que servia per llegir i deixar que el Tour marqués el compàs de les tardes d'estiu fins a l'hora de berenar...

Ai, admirat, recordat Indurain! (es dopava, aquest?)

I el país, de fons, anava tirant, tirant... fins que va arribar a tirar tant que ara ja no en queda ni la pell, del meu país (el gran i el petit)

Ara, que els esportistes es dopen, ara que tot serveix per fer política, fins i tot la podridura més bruta, ara, que m'he fet gran, trobo que a l'estiu no és el mateix!

Ara, que ja no es passa calor, abans no hi havia climatització! Recordeu aquelles "caravanes" per anar i tornar de la platja, amb les finestretes avall per no morir-se fregits?

Ara, que ja no esperem amb candeletes l'hora de regar el jardí - l'hora en què el sol deixava d'atacar- perquè estem ben fresquets a dins de casa...

Ara ja no queda res de la innocència amb què ens miràvem el món.

Trist?

No. Diferent.

Nairo Quintana, felicitats. Has guanyat l'etapa. M'agrada el teu nom!

Ara passem a la piscina municipal de Montjuïc, amb la veu monòtona de la Tarrés.

o potser... o potser un cafetó de mitja tarda i un bon llibre?

Bonjour, tristesse, estic llegint, ara (ja quasi l'estic acabant!) Françoise Sagan... m'agrades més en V.O.!!!


12 comentaris:

Josep ha dit...

Ho has dit tan bé tot. Ho has dit tot amb tanta raó que només em queden dues coses per dir. Que la il•lusió per regar ara la tenen els néts, que van plantar tomaqueres en un test, i patates en una altra. I surten!
I l'altra és que llegeixo un llibre d'Espriu que em van deixar, i em costa déu i ajuda llegir una sola línia. La lletra és diminuta. Si estès editat avui diria que l'ha fet Juan Carles Gafo. Una mena de Galinsoga però del PP.
Ah, si! Que poc en parlat a Madrid dels castellers al Palau Sant Jordi, això també forma part de la “Marca España” o no?

Montse ha dit...

Saps què passa? que a vegades tens ganes de "deixar anar" un post sense corregir-lo. i ara m'adono que hi ha faltes, sobre tot, faltes d'estructura. però m'és igual!

per exemple, l'hora de regar el jardí era descalçar-se i deixar que el pare et mullés els peus mentre regava els rosers... i era una festa! ara ja no cal mullar-se els peus, ens limitem a pitjar el botonet de l'aire condicionat (ja et dic, no era millor, era diferent i nosaltes érem innocents, cosa que ja no som!)

El pa amb tomàquet amb els tomàquets del test han de ser boniiiiiiiiiiisims!!!

Josep ha dit...

No Montse, no ho has fet malament, al contrari, és millor així perquè em fas recordar els crits i les carreres nostres quan també ens mullaven els peus. I jo em pregunto? perquè no parem el maleït aire condicionat i sortim a fora ara mateix amb una mànega i ens reguem nosaltres? No serem més feliços que estant dins de casa mirant la tele? En el nostre cas perquè estem llegint, però ha vegades deixem el llibre ...

Pilar ha dit...

A casa meva som molt antics i no tenim aire condicionat. L'únic que hi ha, entra per les finestres i finestrals. Tampoc tenim jardí, ja que som al segon pis...,però si que tenim terrats; concretament dos. Com que m'agraden molt les plantes, els he convertit en jardins penjants. Al de dalt, que és la coberta, tinc un llimoner, un presseguer, un pi, una morera, una tomaquera i una maduixera. Estic encantada! Al d'abaix hi ha tota mena de plantes per tot arreu,fins i tot penjades d'una pèrgola que vam fer expressament. El meu marit diu que és una selva. :-)
Tots just ara estic esperant el moment de regar, que arribarà aviat...No dubtis que em descalçaré i em mullaré els peus!

BON ESTIU, SIRENA!!!

Elfreelang ha dit...

jo encara sóc de ventar-me amb un ventall o de com a molt posar-me sota un arbre a l'ombra...odio l'aire condicionat em fa mal a la gola! i mira ahir vaig plantar una farigola en una jardinera que tinc a veure si em dura....dies de juliol....bon dilluns i bona setmana!

pons007 ha dit...

La definició gràfica de la utilitat real del tour
http://elchistedemel.blogspot.com.es/2008/07/tour-de-francia.html

el paseante ha dit...

Fa segles que no veig el Tour, però reconec que vaig disfrutar d'aquelles migdiades amb la tele de fons. Ara procuro no seguir les coses que fan els altres, miro de fer les meves :-)

Montse ha dit...

Paseante, et vull vure fent - per exemple- el Giro, o la Volta, o la Vuelta! (com que dius que t'agrada més fer l'esport que mirar-lo...) hahaha! jo prou que intento fer sincro amb mi mateixa, però no aguanto ni 15 segons amb les cames rectes fora de l'aigua (bé, si... aguanto quan tinc TOT EL COS fora de l'aigua) ;)

Montse ha dit...

pons007 (agent secret?) ;) molt bo, l'acudit! i real com la vida mateixa!

Montse ha dit...

Elfre, jo el suporto una estoneta i prou, l'aire. On hi hagi un bon ventall...

Montse ha dit...

Pilar, les plantetes que pengen tenen un encant especial i també donen "frescor". Què tal va anar, la remullada de peus?

Montse ha dit...

Josep, segur: sempre molt més feliços regant el jardí o la terrassa que a dintre mirant la tele! :)