15 d’agost, 2009

Estadístiques d'estar per casa

Foto: Colmar: La petite France.
________________________________________________
Som a Port sur Saône de nou.

Hem estat força dies sense accés a internet (ni falta que feia, per una altra banda, ep!)

Això s'acaba. Bé, acaba de començar a acabar-se, no sé si m'enteneu.

El patró del navegant de riu i canal (exceptuant el dels vaixells de lloguer) normalment sempre és el mateix:

- La modalitat més extesa és una parella de iaios hetero, amb un gos.

Variacions:

- Una parella de iaios homo, amb o sense gos. (N'hem comptat dues al llarg de tot el viatge)

- Una parella de iaies homo, amb o sense gos. (N'hem comptat una al llarg de tot el viatge. Sense gos)

- Un iaio -normalment vidu- amb o sense gos. (Força. Tant amb gos com sense)

- Un senyor (edat de iaio) sol, que la seva dona treballa. (N'hem comptat un)

- Una família sencera composta per:

iaio-iaia (els amos del vaixell) fill o filla amb parella i fills o filles, o sigfui, néts, nétes o néts i nétes del iaio i de la iaia. Aquests darrers solen anar amb peniches o vaixells especials de canal, normalment de entre 15 i 20 metres. Alguns semblen el barco del Popeye, d'altres semblen motores de mar, però amb diferències. Si se'ls acudeix anar a navegar pel mar amb aquestes motores, no crec que durin gaire. Al canal no hi ha vent i, si n'hi ha, és tan suau que "no passa res". Una altra cosa diferent és al riu, ep! (Rhône, Rin)... etc.

A nosaltres ens agradaria, això de poder tenir un gran vaixell de riu/canal per fer viatges amb la família, però molt em temo que amb els que som, necessitaríem una Transmediterrània o similar. No exagero, feu números, a saber:

Cinc nois, tots amb parella, cunyats amb els seus dos nois que també tenen parella. De moment, només hi ha tres vailets (en Martí, que és el nostre nét-nét i la Mar i en Roger, que són els nostres "nebonéts").

Només que als nostres "retoños" els dóni per "gatinar"... només que "gatinin" dos nens/nenes per parella, ens n'anem a 10 néts -néts (no compto pas els possibles altres nebonéts)... d'això -que jo sóc de lletres - ho he comptat bé?

No em feu gaire cas: l'aigua "Perrier" (una mena de vichy francesa) pot pujar al cap tant o més que la cervesa, hics!

Bé: la qüestió és que som a Port sur Saône, que tenim wifi i que ja em fa mal el cul després de llegir-me tot el correu, pujar fotos a picassa... per cert, doncs, si les voleu veure... espero que l'adreça estigui bé... doncs res, que ja "m'estic rallant" i que necessito sortir una estona. Ja tornaré, possiblement a la nit. Em vindrà de gust llegir-vos!

11 comentaris:

Joana ha dit...

I a nosaltres saber com estàs!!
Petons acalorats.

Montse/Arare ha dit...

És cert que fa moltíssima calor, joana! aquí també!

Que passis un bon diumenge, reikna del Maresme!

Vert! ha dit...

Holaaaa oblidada amiga!
M'ha agradat veure que tot va endevant al vostre viatge. Que continueu disfrutant-ho. Molst records al capi i un petó ben fort per a tu.

Montse/Arare ha dit...

Com que oblidada? Com que oblidada? Com que OBLIDADA?

snif,snif, arf,arf...buaaaaaaaaaaaa

Vert! a veure què esperem a fer la ditxosa trobada familiar, buf,buf,buf...

molts petonets per tota la family!

Carme ha dit...

Molt xules les fotos!

M'alegro que tot vagi bé... encara que comenci a acabar-se... fins aviat. Una abraçada.

fanal blau ha dit...

I a mi que l'estadística va ser "l'os" de la carrera... Ja ho deia jo, aleshores, que en comptes de tanta fòrmula, quan la necessites, t'hi poses i avall! :)

una abraçadeta, montse/arare i un inici de tornada!

Deric ha dit...

caram, tot molt bucòlic

Montse/Arare ha dit...

Deric, bucòlic no sé si seria la paraula - no deixem de ser tots turistes, malgrat la manera de viatjar - però veiem coses que no veuríem des d'un autocar, això és cert.

M'ha encantat, descobrir la varietat de grups de turistes navegants fluvials, quan hi vam anar fa dos anys no m'hi havia fixat tant...

Petonets!

Montse/Arare ha dit...

Carme, sembla mentida, però tot s'acaba!ja ho saps prou bé (tots ho sabem prou bé) però potser és per això, que el que fem és interessant: perquè sabem que s'acaba!

petonets!

Montse/Arare ha dit...

Fanal blau, per a mi l'etadística va ser el malson de la carrera, també, hehehe!

I mira si és fàcil,eh?

:)

un petonet!

el paseante ha dit...

M'ha fet gràcia la teva descripció dels navegants de canal. I a veure si un dia us compreu un Transmediterrània d'aquests i navegueu tota la família. (A Colmar hi vaig passar unes vacances. M'ha fet ilu veure la foto.)