30 de març, 2017

Banda Sonora Original

Diu Catalunya:
(més o menys)  yo no te pido la luna!



Respon Espanya: (més o menys)  bla bla bla bla



Diu, al seu torn, Catalunya: (més o menys) No, no, no, no serem moguts!



I en fi...

A quien corresponda!



10 comentaris:

M. Roser ha dit...

Unes cançons molt suggeridores de com està el nostre món actual...
Bon vespre, Montse.

Montse ha dit...

Ja ho veus, M.Roser! Quin món de mones!

xavier pujol ha dit...

"D'un temps que ja és un poc nostre
d'un país que ja anem fent..."

Olga Xirinacs Díaz ha dit...

¡Fantàstic, Montse, dir-ho amb música! Tens una gran imaginació i una fermesa d'acer. Que sempre sigui així.
Una abraçada, que he vingut nedant al teu mar.

Montse ha dit...

Xavier Pujol: Cante les esperances i plore la poca fe... No creguem en les pistoles!!!!

Montse ha dit...

Olga, podríem fer un musical, hehehe... quant a la fermesa d'acer, no et pensis, estic molt cansada! molt!

Avui sentia l'Iceta, renegant dels seus orígens... ai, admirada amiga, que no anem bé!

Elfreelang ha dit...

genial !!!el procés cap a la independència en cançons !

Deric ha dit...

Molt bo!

Montse ha dit...

Elfre, donaria per molt més, ai!

Montse ha dit...

Gràcies, Dèric :)