Entrades
Diu Catalunya:
(més o menys) yo no te pido la luna!
Respon Espanya: (més o menys) bla bla bla bla
Diu, al seu torn, Catalunya: (més o menys) No, no, no, no serem moguts!
I en fi...
A quien corresponda!
(més o menys) yo no te pido la luna!
Respon Espanya: (més o menys) bla bla bla bla
Diu, al seu torn, Catalunya: (més o menys) No, no, no, no serem moguts!
I en fi...
A quien corresponda!
9 comentaris:
Unes cançons molt suggeridores de com està el nostre món actual...
Bon vespre, Montse.
Ja ho veus, M.Roser! Quin món de mones!
"D'un temps que ja és un poc nostre
d'un país que ja anem fent..."
¡Fantàstic, Montse, dir-ho amb música! Tens una gran imaginació i una fermesa d'acer. Que sempre sigui així.
Una abraçada, que he vingut nedant al teu mar.
Xavier Pujol: Cante les esperances i plore la poca fe... No creguem en les pistoles!!!!
Olga, podríem fer un musical, hehehe... quant a la fermesa d'acer, no et pensis, estic molt cansada! molt!
Avui sentia l'Iceta, renegant dels seus orígens... ai, admirada amiga, que no anem bé!
genial !!!el procés cap a la independència en cançons !
Elfre, donaria per molt més, ai!
Gràcies, Dèric :)
Publica un comentari a l'entrada