05 de març, 2017

MILL - MILLOR - Millet

Bé, doncs ja em van posar el "taco" i ara a esperar tres mesos per poder-hi posar el queixal.

Estic escoltant RAC1, en Xavi Bundó m'agrada gairebé tant ccom en Basté i sempre que puc, escolto una estona el que diuen i el que parlen amb els tertulians de torn, o amb els seus entrevistats. No sempre és interessant; si no ho són tanco la ràdio i poso música. O res.

Ara mateix està parlant amb (crec haver sentit,  la Pat Millet), la germana petita de Fèlix Millet. Ha explicat coses força interessants. Interessants a molts nivells. 

Jo espero i desitjo que Fèlix Millet sigui condemnat d'una santíssima vegada en proporció amb tot el que ha fet, i que no hi hagi cap mena de concessió! (igual que els Montull, evidentment, i tants altres)  

Espero i desitjo que tots els casos de corrupció política de TOTS els partits, catalans i no catalans, de dretes i d'esquerres, de dalt i de baix, siguin castigats, però el que m'agradaria més fóra que TORNESSIN ELS DINERS, i malauradament, penso que els trets no van per aquí. Això fa que continuï pensant, no sé si equivocadament, que la justícia no és igual per tothom, com se'ns vol fer creure. 

Ni la justícia ni la llei, ja ho vaig dir. 

Fora els Millet indecents, però no els que no han comès cap malifeta, encara que siguin de la mateixa família. Siguem justos.


I del millet, al mill ( Panicum miliaceum). 



Heu vist, que aquest aliment per als ocells, és molt bo per a les persones? Bé, jo me'n vaig assabentar quan vaig anar a la meva bruixa particular (dit amb tota l'estima per la meva bruixa particular, una doctora i dietista molt bona, que em va fer conèixer les bondats, entre d'altres aliments, del mill).

Millet, mill, MILLOR: "sí que es pot" (en la seva versió podèmica, sí se puede), cantaven ahir, al camp del Barça. 

Remuntarem? A mi em fa molta gràcia, tot això.

Ja ho he dit alguna vegada: em vaig fer independentista per culpa de Rajoy i em vaig fer barcelonista redomada gràcies al meu pare i a Guardiola.

Malgrat tot, continuo pensant allò que "veure onze tios darrere una pilota" no té massa gràcia. Excepte quan els veus jugar bé, que gairebé es converteix el joc en una coreografia digna de veure.



I com que no tinc res més a dir, ja callo.

Video tret de youtube.


8 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

He escoltat la Pat Millet amb el Bundó (que per cert és sabadellenc) deu ni do el que ha xerrat, m'ha fet gracia lo del Papà i la Mamà, molt de la gent benestant de Barcelona.


salut

Oliva ha dit...

QUE VOLEU POBRE DONA¡¡¡,ES EL SEU GERMA...ESPOT DESAPROVAR,PERO NO DEIXAR D'ESTIMAR.

M. Roser ha dit...

A mi també em van recomanar el mill, sembla que si que va molt bé...I veig que et vas decidir a anar al dentista per fi, jo no encara perquè això d'anar dos o tres mesos desdentegada!!!
Bon vespre, Montse.

Montse ha dit...

M.Roser, per sort el meu queixal és al darrere, així que mentre no hi és, no es veu ;)

I sí, sí, el mill és molt bo (a més, a mi m'agrada tant per coses salades com dolces, has provat les croquetes de mill? hmmmmm

Montse ha dit...

Oliva, tens raó, per molt fil de sa mare que sigui, un germà sempre és un germà, però aquest home l'ha feta molt grossa, eh? bufffff

Montse ha dit...

Francesc, recordes allò que es deia de "papà, mamà i patates sense oli"? referint-se a gent de la burgesia catalana que "per quedar bé", "porque queda más fino", parlaven en castellà, i feien veure que eren rics, però després no tenien ni oli per amanir les patates?

Francesc Puigcarbó ha dit...

encara n'hi ha parlen així, fa més fi parlar en castellà o un català molt castellanitzat.

Anònim ha dit...

Vigila no et surtin plomes amb tan de mill