Entrades
Pertanyo a una generació que, a l'escola, els nois havien de fer F.E.N. per nassos. Les noies ho teníem millor: fèiem Hogar. I dintre de l'hogar, fèiem labors. Si tenies sort, et tocava una bona mestra de labors, com a mi. Que ens feia les classes molt agradables, explicant-nos històries... i a qui vaig estimar molt.Anys més tard, vam arribar a ser companyes de feina i tot. Gràcies, Maribel!
Personalment no recordo que m'adoctrinessin, però potser ho feien. Amb mi no sé si se'n van sortir, perquè m'encantava portar la contrària. Com ara.
I jo, des del 73 fins al 88, vaig ensenyar a llegir i escriure a unes quantes generacions de nens i nenes. Tampoc no crec que els adoctrinés, només em preocupava per si no aprenien a llegir i escriure... per si no entenien els nombres, que a mi m'havia costat moltíssim i els podia entendre (als nens i nenes) per això vaig acabar fent psicodallonses i logopèdia, per esbrinar els perquès i posar-hi remei.
Als nens castellans, en aquells moments, els vaig ensenyar en castellà, i als catalans, en català. I no era fàcil, perquè teníem més de 30 nens a l'aula, de diferents nivells, i als quals intentàvem tractar individualment, si és que amb més de 30 nens a l'aula es pot individualitzar alguna cosa.
I els pares i mares, quan tornàvem de passar dos dies fora (colònies) o d'alguna excursió, venien a buscar els seus fills allà on ens deixava l'autocar i ens deien: "Gràcies, senyoreta, per haver tingut cura del meu nen/a".
I si un alumne s'obria el cap o es feia un tall o una bona pelada al genoll, o queia de la llitera en cas de les colònies (coses que poden passar) el portava al "dispensari" i quan el pare o la mare el venia a buscar, deia "Gràcies, senyoreta, per haver tingut cura del meu nen/a".
Com ara? Diria que no.
I ara el sr. Garcia Albiol m'ha de venir a ensenyar A MI el que he de fer. PATÈTIC! I em ve a dir que he adoctrinat! JO! I tota la meva generació de mestres, que, normalment, ens fèiem mestres perquè teníem vocació!
VAHOMEVA!
Personalment no recordo que m'adoctrinessin, però potser ho feien. Amb mi no sé si se'n van sortir, perquè m'encantava portar la contrària. Com ara.
I jo, des del 73 fins al 88, vaig ensenyar a llegir i escriure a unes quantes generacions de nens i nenes. Tampoc no crec que els adoctrinés, només em preocupava per si no aprenien a llegir i escriure... per si no entenien els nombres, que a mi m'havia costat moltíssim i els podia entendre (als nens i nenes) per això vaig acabar fent psicodallonses i logopèdia, per esbrinar els perquès i posar-hi remei.
Als nens castellans, en aquells moments, els vaig ensenyar en castellà, i als catalans, en català. I no era fàcil, perquè teníem més de 30 nens a l'aula, de diferents nivells, i als quals intentàvem tractar individualment, si és que amb més de 30 nens a l'aula es pot individualitzar alguna cosa.
I els pares i mares, quan tornàvem de passar dos dies fora (colònies) o d'alguna excursió, venien a buscar els seus fills allà on ens deixava l'autocar i ens deien: "Gràcies, senyoreta, per haver tingut cura del meu nen/a".
I si un alumne s'obria el cap o es feia un tall o una bona pelada al genoll, o queia de la llitera en cas de les colònies (coses que poden passar) el portava al "dispensari" i quan el pare o la mare el venia a buscar, deia "Gràcies, senyoreta, per haver tingut cura del meu nen/a".
Com ara? Diria que no.
I ara el sr. Garcia Albiol m'ha de venir a ensenyar A MI el que he de fer. PATÈTIC! I em ve a dir que he adoctrinat! JO! I tota la meva generació de mestres, que, normalment, ens fèiem mestres perquè teníem vocació!
VAHOMEVA!
15 comentaris:
Jo si que recordo haver fet FEN com els nens (i ens apreníem les cançons i tot) i després de més grandeta el Servei Social perquè sinó no podies fer res, ni viatjar, ni treure't el carnet de conduir...Fer labors com dius tu , no em desagradava, perquè podíem parlar una mica... Havíem de fer una "canastilla de nadó". Per sort a mi ja no em va tocar ensenyar res d'això...
Recordo que per fer el Servei Social, havíem d'anar de campaments, o anar tots els dissabtes al matí a l'escola; jo ho vaig tenir molt clar, vaig decidir-me per l'opció dissabtes al matí.
Bon vespre.
Abans si que ens adoctrinàven, amb palmeta i tot. Però això del dropo aquest de Badalona es una vergonya, acabo d'escriure un article sobre el mateix tema.
Cansen, cansen... però molt eh? Molt i molt!!
No m'estranya gens que hagis etiquetat aquesta entrada com a "mosqueig total". Tant de bo els polítics tinguessin vocació com els mestres. :-)
A principis dels 60's del segle passat, tant la FEN, com l'Educació Física, l'acostumaven a fer falangistes reaccionaris i ineptes per desenvolupar tasques didàctiques.
Els comentaris que puguin fer diputats com el que et refereixes, són un insult cap als/les mestres (com és el teu cas) vocacionals.
Segur que hi ha professors que adoctrinen però n’hi ha molts altres que no, els bons són els que només ensenyen
En tota la meua vida professional no he adoctrinat mai ningú, sempre he respectat els alumnes. Que els hagi ensenyat molt o poc és una altra història, aquí potser sí que m'enxamparien.
Ei, que consti, jo no he estat especialment vocacional, més aviat professional.
Miquel, no et crec (bé, que hagis estat professional ho crec del tot, però seguríssim que la vocació romania en algun punt de la teva persona, encara que no la identifiquessis)
pons007, ja ho sé, ja... també recordo allò de "En todas partes cuecen habas".
I també hi ha profes que ensenyen, eduquen i estimen els seus alumnes (això costa molt més, de trobar!)
De fet, les dones també ens adoctrinaven, a partir de campaments i coses així (com diu la M.Roser)... i tant, que és un insult, el que diu aquest senyor, però fixa't, han passat uns dies i ja ni se'n parla! per què deu ser?
Mercè, segur que n'hi deu haver algun! però costa reconeixe'ls, entre tanta podridura. Ara, com diuen de les meigues, "haberlas, haylas". Doncs això: Haberlos, haylos.
Ai Carme, i tant, que cansen! Sóc ibcapaç - de moment- de separar les coses. I així em va! m'indigno dia a dia i minut a minut, això no pot ser bo!
Francesc, et vaig llegint, encara que no sempre comenti. Ets molt més lúcid que jo, que només em queixo. M'agradaria saber fer les anàlisis pausades que fas tu, però cadascú som com som ;)
M.Roser, jo, per fer magisteri, també vaig haver d'escollir i vaig decidir anar-me'n "de campamentos" però a Mallorca. Vaig viure un mes amb cent companyes de tota la península, i amb monitores/instructores més un capellà adoctrinadors tots ells, en un alberg. Ara: com que era jove i "gent jove, pa tou", em vaig saltar totes les misses, anant-me'n a banyar a la petita caleta que hi havia cent metres més avall... hi anava amb 3 o 4 més i mai no ens van "pillar"...
crec que sempre he tingut un cantó rebel...
Això em va servir com a Servei Social. Això més un mes treballant gratis en una guarderia del meu barri, on recordo que donàvem pa amb oli i sucre als nens, per berenar...
Publica un comentari a l'entrada