29 de gener, 2017

i ara què?

hahahahaha!
Ai quin riure!

Diu que han dit que sí. Que aproven els pressupostos.
I va l'altre, el bocamoll, i "la lia parda".
Bé, això va a l'inrevés: primer va ser allò del bocamoll i després això altre de sí, però no us pensessiu pas que...

I mentrestant, a les Amèriques, algú que se suposava que "no podia guanyar" perquè la democràcia podia amb tot.

I vet aquí que la democràcia "no pot amb tot", i no solament no pot amb tot, sinó que estem anant enrere com els crancs.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s'ha fos. Se'ns està fonent entre els dits.

I ara què? eh? eh? eh?

Bé, de moment, aquí us deixo un poema de la Isabel Barriel, la meva amiga, que avui li han publicat al "Barça kids", una revisa que donaven amb El punt Avui i que m'ha alegrat el dia, entre altres coses, com que hagin vingut tres dels nostres néts amb els seus pares. Creixen en un món de mones, cert, però potser són (ho han de ser) la nostra esperança per acabar fent un món millor (l'esperança, ja ho sabeu, és l'últim que hem de perdre).

El poema que la Isabel dedica al mes de febrer:

FEBRER
S'anima la llum,
són clares les albades
i les foscors de l'hivern
van quedant oblidades.

És curt aqust mes,
i cada quatre anys
ens regala una jornada.

Preparem les disfresses,
retallem capes u espases
i, si sortim al camp,
veiem les muntanyes blanques.

Au, que d'aquí a dos dies, ja hi serem, al febrer!

Aquí una foto de les muntanyes blanques de què ens parla la Isabel.




4 comentaris:

pons007 ha dit...

Lo del bocamoll forma part d’una estratègia molt estudiada que.... que ningú no entén.

Oliva ha dit...

...I PER TORNA,NOSALTRES ENDERIATS EN AIXECAR L'EUROPA DELS POBLES.
PER CERT, EL "BOCAMOLL"VA OBLIDAR DE "MENTAR" A PUTIN...QUINA LLASTIMA¡¡¡T'IMAGINES?

M. Roser ha dit...

Gràcies pel poema de l'Isabel, també la conec. És molt bonic!
Bon vespre.

Deric ha dit...

Quin món!