Entrades
i finalment, s'han acabat les festes, altra vegada.
i finalment, els d'allà ens han tornat a buscar les pessigolles: que si uns fanalets, que si uns adoctrinaments, que si... ohhhhhhhhhhhhhhhhhh!
que cansada estic!
Recomano, si no el coneixeu, Ara Malikian, un violinista que he conegut gràcies als cedés que m'han portat els Reis. La seva música, enlloc de sentir les declaracions dels polítics, és un bàlsam per a la ment!
O anar al cine, o al teatre, o llegir, o caminar, o acariciar el gos, el gatet, el hàmster... o escriure! Recomano qualsevol cosa que em/ens distregui d'aquesta espasa que portem al damunt des de fa tants anys/segles...
Li comentava a Olga Xirinacs, en resposta al seu comentrai al meu post anterior, que aquesta espasa, aquesta llosa, aquest "això" (en tots els àmbits de la vida, no solament en el polític), la sento com la gran estafa. I em cansa, em cansa molt.
I finalment, visca la família!
Visca els amics!
Visca els pares, els oncles, els ancestres!
Visca els fills, les joves, els gendres, els néts!
I la resta... són circumstàncies. Que s'apartin de mi!
i finalment, els d'allà ens han tornat a buscar les pessigolles: que si uns fanalets, que si uns adoctrinaments, que si... ohhhhhhhhhhhhhhhhhh!
que cansada estic!
Recomano, si no el coneixeu, Ara Malikian, un violinista que he conegut gràcies als cedés que m'han portat els Reis. La seva música, enlloc de sentir les declaracions dels polítics, és un bàlsam per a la ment!
O anar al cine, o al teatre, o llegir, o caminar, o acariciar el gos, el gatet, el hàmster... o escriure! Recomano qualsevol cosa que em/ens distregui d'aquesta espasa que portem al damunt des de fa tants anys/segles...
Li comentava a Olga Xirinacs, en resposta al seu comentrai al meu post anterior, que aquesta espasa, aquesta llosa, aquest "això" (en tots els àmbits de la vida, no solament en el polític), la sento com la gran estafa. I em cansa, em cansa molt.
I finalment, visca la família!
Visca els amics!
Visca els pares, els oncles, els ancestres!
Visca els fills, les joves, els gendres, els néts!
I la resta... són circumstàncies. Que s'apartin de mi!
6 comentaris:
Comprender lo incomprensible,
asumir lo inasumile,
esperar lo inesperable...
y encontrar la paz de espíritu
Bona entrada a l'Any 2017 Montse
visiteu el meu blog
QUANT BATEGES UN NEN,NO MANIPULES?
QUANT ESCULLS ESCOLA, NO MANIPULES?
QUANT EL FAS SOCI DEL TEU EQUIP,NO EL MANIPUOES?
QUANT LI COMPRES JOGUINES,NO MANIPULES?
"LADRAN LUEGO CABALGAMOS"....
Estem en l'any crucial, i molts estem també al límit de la nostra paciència. Però no hem arribat fins aquí per tornar a fer el camí enrere, oi? Doncs a gaudir de la vida tant com es pugui, però sense la llosa a sobre segur que serà almenys una miqueta millor.
Xexu: desitjant, de veritat, que tot sigui, aquest 2017, una miqueta millor. Tampoc no cal fer gaire perquè siguitan sols una miqueta millor... i res de tornar enrere! Això mai!
Oliva: Ells ens volen manipular.
No ho aconseguiran!
Carmeta: Encontrar la paz de espíritu, ahí radica el asunto!!!
Publica un comentari a l'entrada