Entrades
Plou, tot és gris, més o menys com l'ambient general.
Diuen que als països on no veuen mai el sol hi ha un índex molt més alt de suïcidis. No m'estranya.
Ahir a la nit vaig veure tot sencer el concert solidari "Casa nostra és casa vostra".
"Volem acollir" era el crit general.
L'emoció a flor de pell en tots els actes que s'hi van fer, cançons i parlaments inclosos. No vaig poder evitar pensar en els meus tiets, els que van haver de fugir a França, en totes les vicissituds per les què van haver de passar, penes, treballs, estades en camps de refugiats... i com els van acollir, sense grans explosions d'entusiasme, però sí donant-los aixopluc i l'oportunitat de viure dignament. Això, els que es van salvar... el tiet Amadeu vés a saber on va anar a parar, allà, a l'Ebre... pobret, que només tenia 17 anys! El meu pare, que es va salvar de la lleva del biberó perquè era el petit de la família, m'ho explicava, sempre emocionat.
Avui, al facebook, twitter i altres xarxes socials, a més de a la ràdio, n'he llegit de tots colors. A mi també em va semblar que Jordi Èvole es va passar molt, anant contra els polítics catalans que, justament, eren allà. I jo dic: si eren allà, per què era, només per fer-se la foto? Digueu-me ingènua, però no ho vull creure.
Massa ganes de polèmiques que ara no vénen a tomb. El que ens cal és conscienciar-nos. Doncs estic segura que, la consciència, ahir, va ser prou remoguda. Per què sempre, sempre, s'han d'anar a buscar els tres peus als gats?
Per què no deixem de barallar-nos i de criticar-nos per què no deixem de parlamentar absurdament i ens posem tots mans a l'obra, com fan els voluntaris que, sense tanta faramalla, agafen els estris i van a fer feina?
En fi, com altres vegades he dit, sort n'hi ha, dels voluntaris, i dels homes i dones de bona fe que activen les consciències de la societat. Jo els en dono les gràcies, humilment.
6 comentaris:
No sóc sospitós de simpatitzar amb l'Évole, però en una cosa té raó, encara que no pel motiu que ell deia. Ho porto més enllà, ell només ho va dir per criticar el govern català. Els nostres dirigents, començant pel President, ens estan assegurant que faran un referèndum aquest any, i nosaltres els creiem. Això serà tant si ho vol l'Estat com si no. Però ara ens hem d'emparar en que no acollim perquè l'Estat no ens deixa? Segur que hi ha lleis. I segur que hi ha acords. Però volem acollir, de veritat? A mi les manifestacions no m'agraden, la veritat. Si volem acollir, acollim. Fem-ho. Desobeïm per fer allò que volem fer i que no ens volen deixar fer. Un acte de desobediència que posi les coses clares i les cartes damunt la taula. Ja no ens manen, ara prenem decisions.
Què dirien llavors tota aquesta gent de l'òrbita dels comuns que ara reneguen del referèndum, tant que l'havien demanat? Ens diran que no podem acollir, ells que són els més menjamargarites de tots, perquè l'Estat no ens deixa? Hauran de callar i reconèixer que el govern català és més revolucionari del que ells s'atreviran a ser mai. I faria molt creïble el projecte de la República Catalana, lliure, sobirana i justa. Jo no deixaria passar aquesta oportunitat, francament.
Hola Xexu. A mi em sembla que l'Évole ha fet programes molt ben fets i algunes cagades, també, tot s'ha de dir (per exemple, per mi va ser una cagada aquell reportatge on ens va estar enganyant fins al final, aquell sobre el 23F). Penso, però, que és un tipus pagat per una televisió espanyola que li fa fer el paperot (com tots, per altra banda, o gairebé tots, perquè les tallades per la publicitat, ahir, clamen al cel, també)...
T'he de donar la raó quan dius que si podem trencar amb l'Estat per una cossa, també ho podríem fer per l'altra, però... imagina't com ho podem fer, per fletar un avió i omplir-lo de refugiats que, a la que posessin els peus sobre Catalunya, deixarien de tenir cap dret... aquest raonament, evidentment, no és meu: és un argument que he sentit... sí, d'una política. Però tot i així, ho continuo trobant molt complicat, si no tenim el vist i plau "dels que manen".
També és cert que, amb les persones que han anat venint, podem fer, de moment, molta feina d'acolliment sincer i no de pa sucat amb oli. Ja dic:de moment!
Gràcies per les teves interessantissimes reflexions! I tant de bo poguem arribar ben aviat a viure en aquesta Repúbica Catalana lliure, sobirana i justa. No crec en Déu amb una gran fe, però que Déu t'escolti!
L'Évole treballa a la Sexta. Com que jo era al Palau Sant Jordi no ho vaig poder comprovar.
Segurament que mentre TV3 retransmetia el concert solidari per als refugiats, a la Sexta de l'Évole, amb l'excusa de l'gualtat d'opinions donaven veu a algun fatxa, com fan habitualment.
L'Évole té, també, el seu costat fosc. Vaig llegir que havia signat un manifest a favor de les "corrides" de toros... això me'l rebaixa molt, ho sento.
I sí, les teles s'envolten de fatxes per tot arreu, deu ser el que hi ha! (tevetres i 8TV també, però suposo que és perquè són més plurals, o almenys m'agradaria creure que és per això)
Em fas enveja, Xavier Pujol, devia ser molt emocionant ser al Sant Jordi!
Per cert, tu no has estudiar Història de l'Art a la U.B., veritat?
JO TAMBE VAIG TENIR ONCLES PER LES PLATJATS DEL ROSELLO...I TINC COSINES A TOLOSA DE LLENGUADOC,I ALTRES A MEXIC,I PER BOCA DEL AVIS VAIG SENTIR EL DRAMA DEL EXILI CON UN FET IGNOMIOS,TOTE LA MEVA SOLIDARITAT PER AQUESTA POBRE GENT.
REFERENT A JORDI EVOLE,TINC LA SENSACIO QUE S'HA CREGUT EL SEU PERSONATJE,I VA DE TERIIBLE,N'HU POT EVITAR.
A mi l'Èvole de vegades m'agrada i d'altres no...Però quan fa alguna relliscada, potser li estem fent propaganda gratis, millor fem veure que no ho hem sentit...
Bon vespre.
Publica un comentari a l'entrada