04 de maig, 2011

Va de dones

Va de dones - programa que han emès aquesta tarda, dedicat a l'escriptura (meva)...

El vols escoltar? Clica aquí i després al programa del 4 de maig!


Amb uns quants de vosaltes ens veurem divendres, a les 20h. a la sala Roberto Bolaño de la Biblioteca Comarcal de Blanes, eh? que presentarem  Il·lusions i incerteses i parlarem d'Un riu de crims!

11 comentaris:

Pilar ha dit...

M'ha encantat reseguir amb tu el camí de les teves il-lusions i comprovar que esclaten en sonores riallades.
Espero poder llegir el nou llibre, aquest ben teu, que sortirà al novembre.
Felicitats, Montse!

Elèna Casero ha dit...

alaaaaaa. qué bé. enhorabona bruixeta.

Moltes felicitats

fanal blau ha dit...

no només vull, sino que VINC A ESCOLTAR-TE!
petó, Montse!

Isabel ha dit...

avui vaig a la feina més contenta... en comptes de sentir com ha quedat el cadàver del binladen o com van les retallades que han de fer a educació o sanitat (quin patir!, pobres, les han de fer... pobres de nosaltres vull dir), vaig contenta perquè t'he sentit parlar amb sentit. Jo crec que tens més seguidors al blog, el que passa és que cada vegada s'escriuen menys comentaris (crec). Enhorabona i èxits!

Clidice ha dit...

Després m'ho escolto :) anirà molt bé, de ben segur :)

Montse ha dit...

Clidice, no és pas obligatori, eh? però moltes gràcies!!

Isabel, em vaig equivocar de paraula: havia d'haver dit "comentaristes" i no pas seguidors!

Gràcies, fanal, guapa!

Elèna, una altra amb una santa paciència! gràcies bruixa roin!

Pilar, tu també, una paciència que els déus t'haurien de premiar, reina mora!! gràcies!

iruna ha dit...

a mi també em va agradar escoltar l'entrevista, montse. no és paciència, eren ganes d'escoltar-te :)

l'entrevistadora em va caure bé des del començament, quan va començar a riure espontàniament perquè "s'havia liat", i després, fent-te les preguntes amb autèntic interès i conversant amb tu, explicant també pensaments i sentiments seus.

vas descriure molt bé el procés d'elaboració de la novel·la, me va fer gràcia la teua sinceritat quan "t'empipaves" perquè algú altre transformava el personatge que tu havies creat, destacant esta capacitat que havíeu de tenir de treball en equip per a "escriure literatura" sabent que després algú altre la manipularia, sense saber on faríeu cap.

me vas despertar el cuquet d'entrar a la llibreria serret (tu, una amant de les terres de l'ebre, portant-me a conèixer terres de l'ebre) i buscar els vostres llibres.

no vindré esta nit, que demà treballo. espero que vaigue molt bé.

una abraçada, montse

el paseante ha dit...

M'ha agradat l'entrevista que et va fer aquesta argentina amb un bon nivell de català. També espero llegir el teu nou llibre en solitari.

Et queixes que la gent ha deixat d'entrar en el teu blog. Crec que aquest món és interactiu, i no t'hauria d'estranyar que si no hi participes com abans... Malgrat tot, jo sóc fan del teu mar.

I ets una mestra de les relacions públiques. T'expresses de manera fantàstica (suposo que hi té a veure la teva formació com a logopeda).

Montse ha dit...

A veure, paseanteeeeeeee, puntualitzem:

No em queixo!!!!

Faig constar.

I has de convenir amb mi que, quan els blogaires (no "jo", sinó els blogaires en general) quan escrivim poc, entra menys gent a llegir-nos i a poc a poc se'n van anant. Lògic, per altra banda.

I que quan tenim més activitat, també tenim més lectors. Em referia a això, no als "seguidors" que apareixen com a seguidors, que, tu saps que molts cops s'apunten una vegada i potser no tornen mai més (o potser no s'apunten i en canvi et segueixen cada dia)

Em referia a això, company! No era una queixa sinó una constatació.

Quant a això de la logopèdia, si t'haig de ser franca, et diré que jo "abans" de fer logopèdia, parlava molt més de pressa i, precisament quan vaig fer alguns cursets complementaris de veu (veu parlada i cant) em vaig adonar de la importància que té la veu en les persones. Per això vaig intentar (no sé si ho vaig aconseguir del tot, però pel que dius, sembla que una mica sí) vaig intentar parlar més a poc a poc i modular una miqueta més.

Gràcies per ser-hi sempre, Paseante!!! Una abraçada!

Montse ha dit...

A tots els altres: m'acabo d'adonar de l'hora que és i he d'anar a buscar ma mare... al vespre torno i us responc un per un, una per una. Promès!!!

Montse ha dit...

uixxxxx, per què no vaig complir la meva promesa? perquè estava mega cansadaaaaaaaaa!!!

Iruneta: l'entrevistadora és argentina, però des que jo la conec (i fa uns deu anys) l'he sentit parlar en català. I moltes, moltes gràcies per escoltar-me (quina paciència, deumeu!) Un petonet, carinyeta!