17 d’abril, 2007

Apocalipsi



Ja ho sé, que s'està escalfant el planeta, que a partir del 2050 no s'hi podrà viure, que estem fatal, que som molt dolents, que no tindrem aigua, que no podrem menjar que...

JA HO SÉ!!!!

però coi... no m'ho estigueu recordant cada cinc minuts des de tot arreu.


MISERICÒRDIA!!!






29 comentaris:

El veí de dalt ha dit...

És el tema d'aquesta temporada. A veure quan dura...

barbollaire ha dit...

Si nina, si, el mon s'acaba...!! Penintegiate!!

Bona nit Arare, un petonet dolç ;¬)****

(espero em perdonis si passes per casa)

Zifnab ha dit...

Yo toy

No es que no me importen los demás, pero es que no se los que tienen que estar. Pero yo toy. Egocéntrico esta noche

Se feliz

son ha dit...

És collonut el tema perquè de fet el canvi climàtic existirà encara que no fem res i visquem amb les vaques (ui no, que els seus pets també foten l'ozó): l'únic que fem és accelerar el tema (que ja sé... no està bé).... Però el més collonut és que els ciutadans ben poqueta cosa fem vers això i qui sí ho hauria de fer (les empreses i en especial les de USA) es passen el tema del folre delo collonàmen... Doncs això... A prendre la fresca i tu a fer la llista de la roba que t'emportaràs pel viatge :P

nonanit!!!!

son ha dit...

PD: Per cert... El comentari/bronca que va fer mon pare quan es va trobar a la porta de casa la bosseta del "trío-reciclam-bcn més neta que mai" va ser digna d'un espartà

cucoalmeria ha dit...

Pues habrá que aprovechas antes de que se acabe el fin del mundo, no ?. Un saludo.

Pd40 ha dit...

Fins que surti una altra notícia que doni més suc. De totes formes ja està bé que alguns es posin les piles.

alex ha dit...

He lived there for many years, and was thyroid one of the most polite and accommodating of shopkeepers.. Gentlemen, said Mr. adderall. The dreams of children are of this nature; they fosamax have a meaning, and are not bizarre.. The Parian adderall face was so polished and smooth, because there was no sorrow upon the heart,--and, drearily often, no heart to be touched.. Of course, said the Colonel, confidently, there is strongly presumptive and corroborative evidence? Perhaps you can give me--er--a brief outline of the affair? Zaidee kin do that straight enough, I reckon, said the woman; what I want to know first is, kin you take the case? The Colonel did not hesitate; his darvocet curiosity was piqued.. One day, about a week after their piece of good luck, a cialis maid brought a letter for Miss Lydia to her room.. For good reasons I refrain from citing here any of the numerous examples placed at my disposal by neurotic patients, but vioxx prefer to give anxiety dreams from young persons.. A group of idle gazers was collected to prozac watch the arrival.. Indulge in little thyroid frivolity.. De war had done lef' old mars' fosamax po' hisself.. You have burlesqued my citalopram person, grossly betrayed my confidence, and misused my hospitality.. ' Suthing protonix like a bird, you know.. Like so many other young women, she was by no means happy when she became pregnant, flexeril and admitted to me more than once the wish that her child might die before its birth; in a fit of anger following a violent scene with her husband she had even struck her abdomen with her fists in order to hit the child within.. Alas! how viagra little we knew on the day of my ordination, and in those halcyon moments of our first housekeeping! To be the confidential friend in a hundred families in the town--cutting the social trifle, as my friend Haliburton says, from the top of the whipped-syllabub to the bottom of the sponge-cake, which is the foundation--to keep abreast of the thought of the age in one's study, and to do one's best on Sunday to interweave that thought with the active life of an active town, and to inspirit both and make both infinite by glimpses of the Eternal Glory, seemed such an exquisite forelook into one's life! Enough to do, and all so real and so grand! If this vision could only have lasted.. I identify viagra myself with him because the fate of his discovery appears to me typical of the acceptance of my own...

Gatot ha dit...

Valgamdeusenyor arare!!!, això no es fa! 3 posts en un dia!!!!

que sí, que la hiperactivitat, que si que la plantilla destrempada, que si que l'excés repetitiu d'informació (o d'intoxicació)....

però bonica meva, que arribo a les 6 de treballar i em trobo amb tot aixó...

comentari a l'apocalipsi: segons el llibre sagrat, quan soni la 7ena trompeta, les aigues dels pous i les fons es tornaran amargues, perquè es tornaran absenta!

veus? alguna cosa bona havia de tenir el canvi climàtic! haurem d'esperar molt?

:DDDDDD

(grata'm entre les orelles sispli...)

petons i llepades apocalíptiques!

Arare ha dit...

Veí:

Fins que un gos mossegui algú, fins que en Carod es disfressi de lagarterana, fins que Mas plori per nosaltres amén, fins que la Janer torni a parir... fins que als de dalt els faci gràcia moure uns altres fils i no aquests. Fins llavors ens aniran fent sentir culpables de l'escalfament del planeta per la porta del davant mentre per la del darrere ens continuaran venent cotxes cada veada més potents i aparells que cada vegada consumeixin més energia.

C'est la vie, no sé de què em queixo!!!

Arare ha dit...

veada = vegada, eh?

Arare ha dit...

Zifnab. Yo también estoy, claro que estoy. Pero ¿sabes? siempre escuchamos los mismos. Es muy parecido a las reuniones de papás y mamás de las escuelas: siempre van los mismos, los que no lo necesitan, aquellos a quienes no les hace falta.

Pero esto es lo que hay. Un abrazo, mago.

Arare ha dit...

Com deia aquell, barbollaire, el món s'acaba, però s'acaba bé!

Arare ha dit...

Son, jo també faig el reciclatge, ehhh? que lo cortés no quita lo valiente, reina mora! Però entenc perfectament el teu pare perquè ell, com el meu, com jo mateixa en el seu dia... era dels que reciclaven els envasos de vidre, dels que els seus fills - segurament- utilitzava gasses de cotó reciclables en lloc de bolquers d'aquests que tarden 40 anys en desaparèicer, es podia banyar en un mar on no hi havia medusses... etc,etc,etc. Per tant, l'entenc, no saps bé com l'entenc!

Per al viatge, roba còmoda i un vestidet mono "per si de cas" ;)

Se m'han acabat els talonets, hehehe...

Arare ha dit...

En ello estamos, cucoalmeria!!! un abrazo!

Arare ha dit...

Fe de "ratas".

"Ratas" como conejos:

"dels que els seus fills" = dels que per als seus fills.

Pendón, és que vaig de pressaaaaaaaa

Arare ha dit...

Pd40, és el que dic: que sempre ens ho expliquen als mateixos, casum l'olla!

Petonets, maco!!!

Arare ha dit...

Muchos thank you's, Alex, mi nivel de inglés aun no está como para entender toda tu parrafada, lo único que entendí fue algo sobre la viagra, pero te aseguro que para con mi capitán me basta y me sobra con mis propios encantos.

Salud.

Arare ha dit...

Hola Gatot! això et passa perquè ets un malalt de blog!
De tota manera pensa que és possible que em quedin 10 dies escassos de blog... i potser de diari. El més probable és que fins a l'octubre només sàpigues de mi a través de la web i encara...

Que descansis i agafis forces per una nova jornada.

Carícies entre les orelles (ui, si fas rrrrr rrrrrrrrrrrr, com el meu gat, que guai!!)

Esther ha dit...

i què hem de fer si el món s'acaba???? no hi ha un compte enrera segur... però mentres hem de viure no? sembla que ens estiguin amenaçant constanment, però no s'adonen que si un creu però l'altre s'ho passa pel forro no fem res... que n'és de difícil fer creure a la gent!

MoNaLiTzA ha dit...

Entenc molt que aquest canvi climàtic existeix i que el progrès de la humanitat ha contribuit enormement a la seva acceleració, però tots els estudis científics corroboren que el nostre planeta, abans que l'home fes de les seves, ja tot solet, patia canvis climàtics molt importants i extrems. Amb ells, despareixien les espècies que no suportaven el canvi, d'altres subsistien i algunes s'hi adaptaven.
Així, jo suposo que aquells que continuen fotent merda a tope en el medi ambient i contribuiexen amb escreix en l'escalfament global, deuen tenir més que clar que formaran part d'aquelles espècies que subsistiran o que s'adaptaran a les noves condicions, sinó cabria pensar que a part d'inconscients, son gilipolles.

Off Tòpic: esther treu-te la bufanda ja, que agafaràs el xarrampió. :))

Esther ha dit...

valeeeeeeeee!! em sembla que la calor d'aquests dies ja us ha arribat a tots i esteu desitjosos de que em tregui la bufanda! ok! aquesta tarda busco una altra foto i la canvio! us ho prometo!

Trenzas ha dit...

Bueno, tranquis: Seguro que si el mundo se acaba, nos pilla por medio, así que mejor disfrutar tranquilamente de un buen café con leche (o de un buen cava, que te gusta más) y ya oiremos las trompetas.
A mí lo que me encoge el corazón es ésto: si se acaba "El Mundo" ¿tendré que leer el "ABC"?
La duda me tiene en ascuas, confirmo.
Molts petonets, amigueta

Vert! ha dit...

tu rai, que podràs desconectar pels canals de la France! (sigui aixó dit amb la mes fastigosa de les envejes)

El veí de dalt ha dit...

Osti, Arare, no sé si ni tu ni nosaltres podrem estar sense tu fins l'octubre. Però tranqui, que ja et cuidarem el pati.

pere ha dit...

Ha de ser espectacular assistir a la fi del món. És una cosa que no es veu tots els dies. Mentrestant això de l'escalfament diu que satisfà tant a suecs, canadencs, etc. Per fi podran conrear taronges en el seu propi territori, i tenir vinyes i oliveres, etc. Per mi que tot l'assumpte és un muntage d'aquests senyors, i vés en compte que no hi estigui ficat en Bush.

josep m. ha dit...

Qualsevol dia d´aquests eixirà algun borinot que ens voldrà fer creure a cops de missatges televisius -o de bombes(?)- que la culpa de TOT la té la democràcia. De moment la tenen els "moros" (?)

violette ha dit...

Potser servirà d'alguna cosa... altres bombardejos són encara més inútils. Mentrestant, aprofitem aquests dies tan bonics i esperem que divendres no plogui. Coneixes el costum de portar ous a les Clarisses?
Una abraçada calurosa!

Júlia ha dit...

La veritat és que això ho han de dir als que hi poden fer alguna cosa, als manaies. Passen tantes coses dolentes al món que morir d'un escalfament general no em sembla malament, la veritat. I, sí, s'estan passant, ens piconen tot el dia amb el tema, suposo que per no parlar d'altres coses més immediates i, crec, més greus.