09 d’abril, 2007

Desestructurada


Així és com em sento. No m'hi havia sentit mai. Mai, no. No gaire. Però m'hi sento. No sé escriure. N'hauré d'aprendre. Les peces dels puzzles no encaixen. Hi ha forats, esquerdes que s'omplen de pluja i d'aire. Què cal fer, quan els retalls no quadren?

27 comentaris:

Joana ha dit...

Descanar. Demà serà un altre dia. Potser més clar.
Potser les peces encaixaran...
Bona nit! Arare

Gatot ha dit...

No cal fer res que no toqui fer arare...

de vegades deixes les peces escampades i, al moment, sembla que encaixin soles. I de vegades, va bé una mica de repòs.

petons i llepades abraçadores!

pere ha dit...

Va, arare, és la síndrome de final de festa. No passa res.

(què vol dir això de saber escriure? Ara em surts amb això?)

Petons

violette ha dit...

Jo també penso que cal descansar... venen dies llargs i plens... ;)

Petonets d'abril!

OLEASTRUM ha dit...

Querida Arare,
Tomate un respiro, data uno de tus largos paseos matinales y descansa. Ya veras como todo encaja.
Besos desde el sur amiga mia!

onix ha dit...

Primer una abraçada forta forta :D
jo crec que pateixes , lo que els castellans en diuen miedo escenico
jo ja m'entenc :D :)****

Llanos ha dit...

Un beso, maja.

Júlia ha dit...

Crec que era picasso que deia que res, posar-s'hi i pintar ni que sigui una ceba, doncs amb l'escriure, igual.

Arare ha dit...

Júlia, potser tens raó, són les idees, les que estan ben barrejades... si em poso a escriure ara en sortirà una escudella que ...
No coneixia aquesta dita de Picasso, coneixia aquella de les musses, que només el trobaven quan estava treballant i que han adjudicat a tanta gent...

Bon dia, com tenim el comptador?

Arare ha dit...

Otro para ti, Llanos, gracias.

Arare ha dit...

Onix!
una altra abraçada per tu... i un croisant :)

Arare ha dit...

Oleastrum, en Blanes hoy también es fiesta. Ahora mismo me voy a correr (la última vez que corrí no me dolió nada, a ver si vuelve a haber suerte). Y si, después de una meditación profunda y de moverme un poco, seguro que estaré mejor. Un beso desde el norte.

Arare ha dit...

Veiéssis la meva agenda, Violette... semblo la Leti! (maremevasenyor)

Petonets, maca!

Arare ha dit...

Doncs Pere, que volia fer un post una mica reeixit i no puc... no puc. Massa dies "arrossegant" culpes. Massa dies. Ja parlarem!!! un petonet!

Arare ha dit...

Repòs, gatot? :D

Recordes allò que vaig dir del cul d'en Jaumet? (hauré de fer un curs de ioga o similar, jo)

Carícies entre les orelles!!

Arare ha dit...

Hola Joana, si, avui és un altre dia, dia clar al cel, espès al meu cap, però... me n'hi vaig.
Corrent em "despejo"!!!

Gràcies per venir, maca!

Una abraçada.

manel ha dit...

Hi ha moments per omplir-se i altres per buidar-se. Escriure és buidar-se. Potser toca omplir-se una temporada.

FRAC ha dit...

Jo també penso que no passa res greu. Al contrari.
A casa meva ha nascut una figuera d'una esquerda a la paret. Fa tan bonic!

Petonet!

barbollaire ha dit...

Dolça Mariana... fins ara sense connexió al mon!!!
Em tens un xic amoïnat...
Però poques coses més puc afegir a tot el que ja t'han dit...
Potser també és un xic el que et diu Ònix...
Espero que córrer t'hagi anat bé...
Que el mar t'hagi omplert els pulmons amb aquella fragància tant seva...
I que malgrat el dia, rúfol?, hagis fruit...
No faré cap comentari sobre això de no saber escriure... per què, aleshores, jo tanco la barraqueta ara mateix...
Dolça nina...
Petonets saladets, de colors, variats i tendres.
;¬)****

Arare ha dit...

barbollaire... el meu cap està agraït a les corregudes a la vora del mar. Però els meus genolls es queixen, els molt dallonsis!

Si, m'ha anat bé, molt bé...

i quant a escriure... no us arribo a molts ni a la sola de la sabata!

Gràcies pels bons desitjos, i pels petons saladets, que deuen ser com aquelles galetetes d'aperitiu tan... nyaaaam! (més per tu)

Arare ha dit...

Frac... una figuera a la paret! fa bonic només de pensar-hi.

Les esquerdes són antigues com la vida mateixa, estimada amiga. De vegades tenim la il·lusió que les hem arreglat, però en el moment més impensat, tornen a obrir-se, o a fer-se veure.

Què t'he d'explicar a tu, que no sàpigues?

Una abraçada, companya, gràcies per ser-hi!

Arare ha dit...

Manel, és hora d'omplir-se de nou... però hi ha llasts que s'arrosseguen i fan que costi molt volar!!!

Un petó!!

Vert! ha dit...

Ja t'ho han dit tot. Jo nomes repetiria.
Estic a feina, estrenan PC nou. Es una maravella de comoditat i finura. Ves per on, que aixó em dona ganas d'escriture i m'estructura i organitza. Qui sap? Poder fora una solució per a tu. Es clar, que cadascú es com es. Jo nomes sugeria.
;-) fins aviat

son ha dit...

El problema de voler escriure sobre "algo/algu" quan encara fa massa pupetes és que acostuma a sortir un bunyol de vent.... a mí les metàfores sempre em van agradar cuqueta.

Petonets

iruna ha dit...

arare,
jo també em sento així, gairebé contínuament. l'excepció són els moments que no m'hi sento, i em duren poc ratet. o sigui que, ja veus... de poc et puc ajudar...
cura-sana-culito-de-rana
si-no-te-curas-hoy
te-curarás-mañana
(quin remei, no?)
una abraçada

Arare ha dit...

Son, les metàfores no sempre em serveixen, aix... que jo sóc dircta i clara com l'aigua...

i así me vaaaaaaaaaaaa!!!

petonets!

Arare ha dit...

Quin remei, Iruna, quin remei :)

Una altra abraçada per tu!!