Entrades
Així és com em sento. No m'hi havia sentit mai. Mai, no. No gaire. Però m'hi sento. No sé escriure. N'hauré d'aprendre. Les peces dels puzzles no encaixen. Hi ha forats, esquerdes que s'omplen de pluja i d'aire. Què cal fer, quan els retalls no quadren?
27 comentaris:
Descanar. Demà serà un altre dia. Potser més clar.
Potser les peces encaixaran...
Bona nit! Arare
No cal fer res que no toqui fer arare...
de vegades deixes les peces escampades i, al moment, sembla que encaixin soles. I de vegades, va bé una mica de repòs.
petons i llepades abraçadores!
Va, arare, és la síndrome de final de festa. No passa res.
(què vol dir això de saber escriure? Ara em surts amb això?)
Petons
Jo també penso que cal descansar... venen dies llargs i plens... ;)
Petonets d'abril!
Querida Arare,
Tomate un respiro, data uno de tus largos paseos matinales y descansa. Ya veras como todo encaja.
Besos desde el sur amiga mia!
Primer una abraçada forta forta :D
jo crec que pateixes , lo que els castellans en diuen miedo escenico
jo ja m'entenc :D :)****
Un beso, maja.
Crec que era picasso que deia que res, posar-s'hi i pintar ni que sigui una ceba, doncs amb l'escriure, igual.
Júlia, potser tens raó, són les idees, les que estan ben barrejades... si em poso a escriure ara en sortirà una escudella que ...
No coneixia aquesta dita de Picasso, coneixia aquella de les musses, que només el trobaven quan estava treballant i que han adjudicat a tanta gent...
Bon dia, com tenim el comptador?
Otro para ti, Llanos, gracias.
Onix!
una altra abraçada per tu... i un croisant :)
Oleastrum, en Blanes hoy también es fiesta. Ahora mismo me voy a correr (la última vez que corrí no me dolió nada, a ver si vuelve a haber suerte). Y si, después de una meditación profunda y de moverme un poco, seguro que estaré mejor. Un beso desde el norte.
Veiéssis la meva agenda, Violette... semblo la Leti! (maremevasenyor)
Petonets, maca!
Doncs Pere, que volia fer un post una mica reeixit i no puc... no puc. Massa dies "arrossegant" culpes. Massa dies. Ja parlarem!!! un petonet!
Repòs, gatot? :D
Recordes allò que vaig dir del cul d'en Jaumet? (hauré de fer un curs de ioga o similar, jo)
Carícies entre les orelles!!
Hola Joana, si, avui és un altre dia, dia clar al cel, espès al meu cap, però... me n'hi vaig.
Corrent em "despejo"!!!
Gràcies per venir, maca!
Una abraçada.
Hi ha moments per omplir-se i altres per buidar-se. Escriure és buidar-se. Potser toca omplir-se una temporada.
Jo també penso que no passa res greu. Al contrari.
A casa meva ha nascut una figuera d'una esquerda a la paret. Fa tan bonic!
Petonet!
Dolça Mariana... fins ara sense connexió al mon!!!
Em tens un xic amoïnat...
Però poques coses més puc afegir a tot el que ja t'han dit...
Potser també és un xic el que et diu Ònix...
Espero que córrer t'hagi anat bé...
Que el mar t'hagi omplert els pulmons amb aquella fragància tant seva...
I que malgrat el dia, rúfol?, hagis fruit...
No faré cap comentari sobre això de no saber escriure... per què, aleshores, jo tanco la barraqueta ara mateix...
Dolça nina...
Petonets saladets, de colors, variats i tendres.
;¬)****
barbollaire... el meu cap està agraït a les corregudes a la vora del mar. Però els meus genolls es queixen, els molt dallonsis!
Si, m'ha anat bé, molt bé...
i quant a escriure... no us arribo a molts ni a la sola de la sabata!
Gràcies pels bons desitjos, i pels petons saladets, que deuen ser com aquelles galetetes d'aperitiu tan... nyaaaam! (més per tu)
Frac... una figuera a la paret! fa bonic només de pensar-hi.
Les esquerdes són antigues com la vida mateixa, estimada amiga. De vegades tenim la il·lusió que les hem arreglat, però en el moment més impensat, tornen a obrir-se, o a fer-se veure.
Què t'he d'explicar a tu, que no sàpigues?
Una abraçada, companya, gràcies per ser-hi!
Manel, és hora d'omplir-se de nou... però hi ha llasts que s'arrosseguen i fan que costi molt volar!!!
Un petó!!
Ja t'ho han dit tot. Jo nomes repetiria.
Estic a feina, estrenan PC nou. Es una maravella de comoditat i finura. Ves per on, que aixó em dona ganas d'escriture i m'estructura i organitza. Qui sap? Poder fora una solució per a tu. Es clar, que cadascú es com es. Jo nomes sugeria.
;-) fins aviat
El problema de voler escriure sobre "algo/algu" quan encara fa massa pupetes és que acostuma a sortir un bunyol de vent.... a mí les metàfores sempre em van agradar cuqueta.
Petonets
arare,
jo també em sento així, gairebé contínuament. l'excepció són els moments que no m'hi sento, i em duren poc ratet. o sigui que, ja veus... de poc et puc ajudar...
cura-sana-culito-de-rana
si-no-te-curas-hoy
te-curarás-mañana
(quin remei, no?)
una abraçada
Son, les metàfores no sempre em serveixen, aix... que jo sóc dircta i clara com l'aigua...
i así me vaaaaaaaaaaaa!!!
petonets!
Quin remei, Iruna, quin remei :)
Una altra abraçada per tu!!
Publica un comentari a l'entrada