30 de maig, 2016

Descansa en pau, Josefina Peraire




Extret del xat de facebook

Març del 2013

"Hola, perdona que "entri" així, "a sac". Fa molts molts anys vaig conèixer una Josefina Peraire, però no sé si ets tu perquè sóc molt dolenta amb les fesomies de la gent i més quan ha passat tant temps... no seràs tu, qui em va donar classes de guitarra fa una pila d'anys? Si és que si, encantada de trobar-te. Si és que no... perdona la intromissió!"


Montse Medalla!!! I tant que et recordo. Estaré encantada de tenir-te com amistat i que ens expliquem mil coses. Un dia podriem quedar a un cafè per xerrar una mica i recordar vells temps... Porto una vida molt activa i sempre vaig una mica atrafegada... Ja t'explicarè. Em dedico a escriure, entre d'altres activitats, i ja tinc publicats set llibres. Després de Setmana Santa contactarem i marcarem un dia. Una abraçada.


(...)

Ens vam trobar, primer, en una presentació d'un llibre de l'ARC. I més endavant, vam anar a dinar. Vam fer intercanvi de llibres i dedicatòries.


(...)



Febrer del 2015

"Estimada Montse, malgrat que vaig excessivament atrafegada en aquests moments ja m’he “menjat” mig llibre de “DONES DE VIDRE” que he digerit meravellosament. Un llibre que es gronxa entre el SÍ i el NO de la vida i on es va tastant el sucre amarg que sempre ens amenaça. Un bon ventall de sensacions de tota mida... Una abraçada!"


"Moltes gràcies, Josefina! de tot cor. Jo vaig lleting a poc a poc els teus haikais i tankas i em quedo de pedra veient la teva "facilitat" d'ajuntar paraules boniques! És preciós, i això que - per mi- costa moltíssim (fer poesia ja costa, però fer-ho com ho fas tu, ha de costar el doble!) "La guitarra adormida" em va fer recordar-te quan érem joves (molt joves) i "El foc de les cendres", a la teva mare, gairebé em fa plorar!"






imatge trobada a google.


I ja no ens hem vist més. La Josefina va ser atropellada per una bicicleta, ara fa un mes. Un afer semblant al de la Muriel Casals. Un afer desafortunat, que ha acabat amb la seva mort. Amb ella s'ha perdut una dona plena de vida, de poesia, de música, d'escultura i de bellesa.


L'anècdota que més recordava jo quan la vaig retrobar a la xarxa pertany a l'època en què vam estudiar juntes. 



Ella era una més gran que jo, però compartíem aula, ja que "llavors" no se separaven els cursos com més endavant es va fer i a la mateixa aula hi havia gent de batxillerat, de comerç, de ciències, de lletres, de cinquè, de sisè...(de batxillerat)...



La Josefina tenia els cabells llargs i molt bonics. Però MOLT llargs!!! Es pentinava en un tres i no res, i ens ensenyava com ho feia. Es feia una cua a dalt de tot, es posava una goma, amb una part de la cua es feia una trena, i l'altra part, o la deixava solta, o se l'enrotllava amb molta gràcia, de manera que semblava un pentinat molt sofisticat, quan en realitat era molt senzill. Totes (jo la que més) li envejàvem els cabells... que deia que no es tallaria fins que tingués un fill. Crec que quan va tenir fills, no es va tallar els cabells, perquè quan ens vam trobar vam fer-ne broma. Jo li envejava, també, la facilitat de trobar bellesa per tot arreu, fins i tot en coses que, si no la buscaves, no la podies trobar de cap manera.



Descansa, Josefina. I ves a trobar bellesa allà on vagis, de ben segur que ho faràs, no cal que jo t'ho digui. Encara guardo les partitures de Daniel Fortea. I encara, si m'ho proposés, em sortiria el "Romance anónimo". Si m'ho proposés...

Aquest vals és el primer que vaig aprendre (que no fossin "exercicis") gràcies a la bona labor de la Josefina. Escolteu-lo.



9 comentaris:

matilde nuri i espona ha dit...

uf, quina tristesa, companya






Montse ha dit...

Molta, molta tristesa. I tants records! de l'escola...(divertits)

M. Roser ha dit...

Caram si que em sap greu...Veig que t'ha deixat un bon record.
Els que pensin en ella l'ajudaran a descansar en pau!
Petonets.

Montse ha dit...

Si, M.Roser, la Josefina era una persona que es feia estimar. I tot i els anys transcorreguts des que vam deixar l'escola... el retrobament va ser molt maco! (com si ens haguéssim vist el dia abans)

Carme Rosanas ha dit...

Quin greu, aquests accidents i aquestes morts injustes i inesperades.
Descansi en pau, la coneixem a través del teu record.

fanal blau ha dit...

Escriuria una paraulota...
Queda't amb la seva/vostra música.
Petó de companyia.

Júlia ha dit...

Amb ella vaig contactar per internet fa temps, en trobar uns seus llibres a la biblio, i vam quedar per fer un cafè i una xerrada, era una persona molt amable i comunicativa, sempre amb ganes de fer nous amics, també vam intercanviar llibres, m'he adonat aquests dies de que 'tothom la coneixia' per una banda o per una altra, aquesta calidesa humana contrasta amb la fredor informativa que ha planat damunt de l'accident, descansi en pau.

xavier pujol ha dit...

Quina tristesa perdre una persona estimada.

Oliva ha dit...

QUINA PLAGA AIXO DE LAS BICICLETES¡¡¡¡,QUANS MORTS CALDRAN PER ORDENAR AQUEST DESGAVELL?...PERDRE UNA AMIGA ES DUR,AN SAP GREU.