04 de desembre, 2011

aquest aqüeducte

Cada any, quan arriben aquestes dates, em passen dues coses contradictòries. Per una banda, una finíssima nostàlgia m'envaeix i em recorda que d'aquí a quatre dies estarem celebrant les festes de Nadal. Pura contradicció: festes desitjades i entendridores i al mateix temps, festes odiades que em produeixen una mena de ràbia pels que ja no hi són, però també pels que encara hi som.

La setmana passada voltàvem per la fira de Santa Llúcia i vaig experimentar aquesta paradoxa.
M'agradava, per un costat, tafanejar entre figuretes de fang, de plàstic, de resina, de fibra... (quan jo era petita només n'hi havia de fang o de plàstic), entre grèvol i molsa (no eren espècies protegides? per què se'n pot fer negoci, si estan protegides, eh?), entre cintes brillants i altres ornaments dels de tota la vida i paradetes de caganers.com, que em donaven un cert malestar,  perquè una cosa és posar el caganer en un raconet del pessebre, per tradició i una altra cosa ben diferent és convertir a qualsevol persona mínimament famosa en caganer. Pur negoci, pura especulació. I a mi no em fa gràcia. Cap gràcia. I no pel fet de veure la reina d'Anglaterra, en Ronaldo, en Piquer i la Shakira, o tota la colla de polítics de casa nostra i de l'exterior en un acte tan íntim, que al cap i a la fi, tots en fem, de caca, per què ens hauríem d'enganyar? sinó perquè no entenc que a algú li pugui agradar posar al seu pesebre el Jordi Pujol, en Mas o el Zapatero cagant, per dir-ne un. En fi, que jo no ho entengui no vol dir res, perquè jo no sóc ningú.

I mentre em passejava per les paradetes, sonava una música d'aquelles entranyables de tota la vida: cançons de Nadal. Que em produïen basarda, no pel fet de ser cançons de Nadal, que m'agraden molt, sinó perquè encara faltava un mes per Nadal. I això em rebenta! (de tota manera, com aquell que diu, a mitjans d'octubre ja m'estaven desitjant Bones Festes en alguns grans supermercats. I això també em rebenta!)

en fi... sentiments enfrontats entre tradicions mal portades que han acabat esdevenint pura especulació, pur intercanvi monetari i que s'han emportat qualsevol esperit nadalenc que encara pogués quedar al meu interior.

Per cert, us deixo amb Paolo Conte, que no canta precisament  cançons de Nadal (que jo sàpiga) i que vaig poder gaudir a la cloenda del Festival Woll-Damm de jazz d'aquest any. Permeteu-me una sola crítica:

L'Auditori no té carisma. (Que el Paolo si!)

I ho dic perquè ja havia anat a sentir Brad Meldhau trio fa uns quants anys i em va passar el mateix. Em va encantar la música, però no l'entorn...

I és que els concerts de jazz s'haurien de fer en llocs més íntims (i carregats de fum i tot això... que em podeu discutir els que hi entengueu més que jo)

No?





25 comentaris:

Barbollaire ha dit...

Blogger Barbollaire ha dit...

independentment que, moltes persones mínimament famoses (o famosilles), són uns autèntics caganers, això, com tantes altres coses, s'ha convertit en un negoci... i deixem-ho aquí que l'esperit del Nadal, prou fumut està entre una cosa i l'altre...

Paolo Conte (quina envejeta que em fas...!), la vegada anterior (el 2007!!!), el vaig anar a veure al Palau , i trobo que és el seu lloc natural.

Segurament no és tant rentable com l'Auditori. Però té molt més caliu.

Petonets dolços i assolellats, Mariana... :¬)*****

(PS. Elimino el comentari anterior que havia quedat tot fet un nyap...)

Júlia ha dit...

Totalment d'acord amb això del caliu, el mateix pel que fa als grans recitals de cantautors per exemple, al Palau Sant Jordi, tot és per la pela, és clar, però recordo l'època en la qual es feien a parròquies, teatrets de barri, la Cova del Drac. En fi, estem en el temps de la desmesura.

Totalment d'acord amb els sentiments de tendresa i amb el rebuig dels caganers indiscriminats, hi ha qui els col·lecciona, per això en van sortit, sort que no sóc famosa -per ara-.

Júlia ha dit...

I pel que fa a la Fira, com tot, primer començava per Santa Llúcia, després per la Puríssima, després pel Pont de la Constitució, ara ja a principis de desembre i em temo que d'aquí uns anys vindrem de vacances d'estiu i ja podrem anar a comprar ovelletes.

Mortadel·la ha dit...

Penso com els tres.
VINC DE PART DE PASEANTE, ÀVIA. Ell ha fet que la trobés, igual que la Júlia.
Ara per tu, Júlia; recordo la Cova del Drac com si fos ara. Recordes la Polvera d'Aribau? (diria!). De l'Araña de la Diagonal? Del bar Boira?
Barbu: a tu per sort ja et conec!
Àvia, em deixaria penjaR aquesta cancó de Paolo Conte, Via CoN ME, al meu post d'avui?
La necessito com el pà que menjo...
Encantada d'haver-la conegut!

Eli ha dit...

A mi ni amb música m'agrada el Nadal...
Ja pateixo per aquests dies....snif, snif!!!

Una abraçada!

Deric ha dit...

el Nadal també em provoca aquest sentiment contradictori.
No suporto que posin nadales a tot drap i a tot arreu!!!!

Montse ha dit...

oh, Barbollaire, quina envegeta! m'hauria agradat molt més al Palau, n'estic segura! Et vaig enviar el sms perquè vaig pensar "si ens hem trobat a Strasburg, també ens podem trobar a l'Auditori", veritat? ÔÔ

Petonets de jazz

Montse ha dit...

ha ha ha, Júlia, no t'imagino de caganera, la veritat! ;)

i tens raó: quan jo era petita començava per Santa Llúcia (com el seu nom indica) i cada vegada ho van avançant. Tal com tu dius, un bon dia arribarem de les vacances d'estiu i ens trobarem que ja podem comprar les figuretes del pessebre! (quina punyetera mania de no fer les coses quan toca)

quant a espectacles varis: jo havia sentit la M.del Mar Bonet a la Plaça del Pi alguna vegada i fa uns quants anys se'm va ocórrer anar-la a veure cantar al Palau dels Esports.

grrrrrrrrr... tant de bo no ho hagués fet mai! em quedava taaaaaaan lluny que l'havia de seguir a través de les pantalles enormes de televisió que hi havia instal·lades. Què vols que et digui? em vaig prometre a mi mateixa que mai més no aniria a sentir cap recital al Palau dels Esports, espai pensat per fer esport (com el seu nom indica)

;)

Anònim ha dit...

APA NENA PAOLO CONTE,QUIN "LUJO"¡¡¡¡¡
A MI AIXO DEL NADAL,CADA DIA AN FAR MES "DOLORET",LES AUSENCIES AUMENTAN..PERO AQUEST ANY SEGUR QUE SEREM FELIÇOS...VAIG ESTAR A PUNT DE PATIR UN NOU TRASPAS,PERO NO¡¡¡I EL TINDREM SENTAT A TAULA,I CREC QUE PER MOLTS ANYS.
JUGANT.

Montse ha dit...

Sra. Mortadel·la, jo també estic encantada de conèixer-la! (dos petons)

Jo he "pillat" el Paolo Conte de youtube, espero que això no sigui il·legal... sempre ho faig, tant amb el que penjo jo mateixa com amb el que m'hi trobbo penjat, així que suposo que no hi ha pas cap inconvenient en què t'emportis la cançó que desitgis!

Ja et visitaré al teu blog, sempre va bé conèixer blogaires :D

Ja saps on és casa teva (aquí o a ca l'àvia, com et vingui de gust, tot i que a ca l'àvia hi vaig més de tant en tant)

petonets

Montse ha dit...

Sra. Mortadel·la, jo també estic encantada de conèixer-la! (dos petons)

Jo he "pillat" el Paolo Conte de youtube, espero que això no sigui il·legal... sempre ho faig, tant amb el que penjo jo mateixa com amb el que m'hi trobbo penjat, així que suposo que no hi ha pas cap inconvenient en què t'emportis la cançó que desitgis!

Ja et visitaré al teu blog, sempre va bé conèixer blogaires :D

Ja saps on és casa teva (aquí o a ca l'àvia, com et vingui de gust, tot i que a ca l'àvia hi vaig més de tant en tant)

petonets

Montse ha dit...

Eliiiiiiiiiii!!! quina il·lusió em fa que encara te'n recordis de mi! de vegades quan fa temps que no "veiem" un o una blogaire pensem "m'ha oblidat, snif"... i tanmateix sabem que no és així, perquè nosaltres mateixos/es deixem de comentar per un temps però això no vol dir que no visitem...

Rebenvinguda! i res, tu, a viure el Nadal (bé, encara no, que ara no toca) el millor que puguem! (amb o sense cançons)

Petonet!

Montse ha dit...

Deric, a mi em passa igual, el que no puc suportar és sentir les músiques quan "se suposa que es vol que les senti". Jo les vull escoltar quan em ve de gust a mi!

Et dic el mateix que a l'Eli: saps que et continuo llegint, encara que no parli, oi que ho saps? :)**

Montse ha dit...

Deric, a mi em passa igual, el que no puc suportar és sentir les músiques quan "se suposa que es vol que les senti". Jo les vull escoltar quan em ve de gust a mi!

Et dic el mateix que a l'Eli: saps que et continuo llegint, encara que no parli, oi que ho saps? :)**

Montse ha dit...

Jugant, me n'alegro moltíssim que no s'hagi produit aquest traspàs!!!

De fet, això del Paolo Conte va ser un regal que ens van fer entre tots els amics de la colla de tota la vida quan el JS va complir (X) anys (moooolts, moooolts)jo me'n vaig beneficiar, perquè li van regalar DUES entrades ;)

per cert, que no t'ho vaig acabar de dir mai: no vaig anar a veure el ballet aquell que un dia vaig comentar (em sembla que era El llac dels cignes, amb la Cia d'Alícia Alonso) perquè aquells dies el meu "tiet Jaumet" va empitjorar i ni la meva mare ni jo vam tenir ganes de "juerga"... coses que passen, ves... hi vas arribar a anar, tu? què tal va estar?

un petó, Jugant, guapa!

Montse ha dit...

eiiiiiiiiiii, us heu fixat, que "de moment" Blogger em deixa tornar a entrar com a jo mateixa? veurem el que dura...

Albert ha dit...

No et discutiré res del jazz, perquè no m'hi entenc gens ni mica, però faré constar que tots plegats estem una mica contradictoris. No sé si pas si serà el Nadal, l'euro o que ens anem fent grans. Petó.

Joana ha dit...

Arare estimada, avui estic molt d'acord amb tu.
No se si son les absències, també estic un xic tendre.
jazz... sense fum, si us plau!, sona igual de bé!

ricard ha dit...

És curiós que el Nadal provoqui a gairebé tothom aquests sentiments tan contradictoris. A mí m'agrada acostar-me a la Fira de Santa Llúcia però per anar al costat, al Museu Diocesà, a veure l'exposició de pessebres; no és que jo sigui creient, ni res d'això, però és que m'encanten. Salut!

Pilar ha dit...

A casa meva comencem a endinsar-nos en el Nadal amb l'Advent. Avui he rebut la flor de Nadal que la meva filla ha comprat en la fira de santa Llúcia i m'ha fet molta il-lusió. Justament el día de santa Llúcia muntarem el pessebre. No he volgut canviar el que em van ensenyar.
M'agraden molt aquestes festes. Als que no hi són els enyoro sempre que ens reunim els que hi som...Unes quantes vegades a l'any.
Gràcies per la música que has triat.
Petons!

El porquet ha dit...

Noia, ara no sé si aquest post l'has escrit tu o jo mateix!
Compartim sensacions i sentiments!

1.- Aquest cap de setmana m'he deixat caure per la Fira de Santa Llúcia com mana la tradició i, per una banda, vaig sortir atabalat de la gentada i de veure coses tan supèrflues com les que comentes. Així que, prescindint de caganers famosos vaig decidir fer un regal al meu germà un caganer amb l'estelada. Ves, mira, no serà tradicional, però potser ho és més del que sembla, i és que ja fa més de tres-cents anys que l'hauríem d'enarbolar dia sí i dia també.

2.- L'auditori tindrà una sonoritat espatarrant però és fred i desangelat com una mala cosa....

3.- Però el Paolo va estar a l'alçada, oi que sí?

Anònim ha dit...

DONCS JO SI.TECNICAMENT IMPRESIONANT,PERO,TAL COM DIU LA BRUIXA,SEMPRE QUE POT HAN FA LA GORRA,MOLT ANACRONIC.
VAIG ANAR AL LICEO A VEURE EL DE SAN PETESBURGO....CAUS DE CUL.PÈRO LA POSADA EN ESCENA,NO SE COM EXTRESARO,POTSER DECIMONONIC?.
JUGANT

Elena Casero ha dit...

jajaja. bruixeta. És un joc és clar peró ... benviguda al blog.

Una abraçada

Edelia ha dit...

Respecte al jazz, tens tota la raó del món, el millor és un local fosc i amb fum...amb el nadal, també. Sentiments contradictoris, llàgrimes i somriures...i per mi, especialment enguany.

el paseante ha dit...

Acabo de treure la pancarta que tenia penjada al balcó amb el lema: "Montilla for senador" (com que ja ho hem aconseguit...). Ara he posat "Arare for caganera" (con que ja comences a ser famosa...) :-)

Un petonet i disculpa la broma.