10 de desembre, 2011

L'experiència televisiva

Bé, doncs, finalment vaig ser a 8TV, com alguns i algunes ja sabeu.
M'ho vaig passar molt bé (a mi m'encanten aquest tipus d'experiències) només vaig trobar que - com sempre- els temes es toquen d'una manera tan superficial que els convidats es queden amb les ganes de continuar la tertúlia i sobre tot, de dir el que pensen, perquè com que els horaris van "a sac", no hi ha manera de començar una idea i acabar-la perquè tothom té ganes del mateix: començar una idea i poder-la acabar. Així doncs, penso que tant la Victòria Cardona com la M. Àngels Gilberga, com el pare de l'Elisenda Roca, com la mateixa Elisenda Roca, com l'autor del llibre, Gabriel Masfurroll, com jo mateixa, ens vam quedar amb les ganes.

En canvi, la Mariangels Alcàzar va poder parlar llargament del rei i la seva condició de sogre del duc de Palma, etc,etc. la qual cosa, a mi personalment, m'importava més aviat poc.

No sé per quina raó, a tots els altres convidats els van citar com a autors de llibres, i van esmentar totes les seves carreres universitàries i tal. De mi només van dir dues coses: és àvia i ha escrit un llibre.
No, vaig dir jo. Sobre aquest tema concret, he escrit un blog.

I, en general, tot era cert. A mi ningú no em va preguntar - a priori- si tenia algun estudi "més", la qual cosa no és important. No en va, quan van fer el cens per darrera vegada, vaig posar que havia estudiat fins a l'ESO. I d'aquesta manera, mai no m'han emprenyat perquè vagi a una mesa electoral (després d'haver-hi anat set vegades, ja estava bé, home!)

Així que: estudis, els imprescindibles per anar pel món i la principal professió: àvia.

Que no és una professió? No! És un honor!!!!

Va ser molt divertit: a la saleta de maquillatge em van pintar com una porta  (per sort, això ho van fer amb tothom i després, amb les càmeres, no es nota, o es nota poquet). Jo, quan em vaig veure, li vaig dir a la simpàtica noia que m'estava maquillant: "eh, que no vull semblar un papu!". I em va dir "no, dona, que quedaràs molt bé".

Vaig fer aquella cara de mussol que em caracteritza i me la vaig creure.

Un mite que no és un mite sinó una veritat com un temple: al xiringuito d'en Cuní fot un fred que pela! (millor, així no em vaig haver de treure la rebequeta, que conjuntava força bé amb el vestit, noooooo?)

En Cuní és més guapo en viu i en directe que per la tele. I més simpàtic. Que consti a les actes.

L'Elisenda Roca és encantadora, així com el seu pare.

Vaig tenir ocasió de saludar la Pilar Rahola, a qui li vaig dir que admirava per la seva coherència, encara que no sempre estigui d'acord amb el que diu i també a Josep Sandoval, un senyor molt simpàtic. És el que portava el calendari Pirelli.

Per cert, quan en Cuní em va preguntar si em molestaria que el meu marit tingués aquell calendari al seu despatx em va agafar desprevinguda. Jo només havia vist dues de les fotos i a la primera pregunta, que va ser què sentíem "les senyores" davant d'aquelles models, jo havia respost sense pensar-m'ho dues vegades "Enveja pura i dura". Però això no es va veure, perquè era el moment de la publicitat. A la segona pregunta, doncs, vaig dir el que realment penso. Que si el meu marit es volgués posar el calendari al seu despatx, ja s'ho farà, que a mi, ja veus el que m'importa! (d'altra banda no sé on es pot posar un calendari d'aquelles dimensions ) i tenint en compte que el despatx el compartim... en fi... si ell posa el calendari de Pirelli jo sempre puc posar-ne un dels bombers, i fer-li la competència, he he he...

A fe dels déus que si jo hagués vist totes les fotos, davant la primera pregunta ja no hauria dit allò de l'enveja, sinó que m'hauria centrat- com més tard va comentar la Rahola- en l'apologia de l'anorèxia que fan. però jo només n'havia vist dues, de fotos! La veritat és que és vergonyós, que "encara" es mitifiquin imatges de dones amb talles impossibles. Contradiccions que té la nostra societat, ves...

Total, una vetllada amable, distesa, interessant pel que va tenir de nova experiència. Jo ja havia anat a "Banda ampla", que també m'havien convidat a través del blog i ja havia experimentat aquell neguit d'haver de concentrar tot el que vols dir en menys d'un minut, però aquella vegada no m'havien maquillat, era un mega-plató ple de gent i suposo que si haguessin hagut de maquillar-nos a tots el programa hauria començat a les mil! TV3 és enooooooooooooorme. 8TV és molt familiar. Amb això no vull dir que sigui petit (bé, si que vull dir-ho: comparat amb tevetres, 8tv és diminut).  Però el tracte és exquisit, tant en un lloc com a l'altre.

I no, no sóc diplomàtica. És la veritat.

I ja callo, que va arribant l'hora de preparar el sopar. Aquesta nit serem sis veient el partit. Ui, quins nervissssssssssss...

aquí, la pàgina on surt el video, per qui el vulgui veure.

Jo, àvia.

8 comentaris:

SM ha dit...

Bona crònica! T'acabo de veure i ho has fet molt bé (i els "pelor" fantàstics). Comences a tenir "taules"! ;) i és cert que a la tele no tens mai temps de dir ni la meitat que voldries, això passa a tothom!

Olga Xirinacs ha dit...

A televisió sempre et quedes amb ganes de dir coses, i et recalquen que el temps és or i cal resumir. Això també és aconsellable en literatura, sinó perds el temps amb palla.
Allà només som números per entretenir el públic, res més. Sobre l'apariència i les models ja et vaig respondre l'altre dia: tu de primera. El calendari, masclisme pur i dur.

Victoria Cardona ha dit...

Hola Montse:
Ja t'he trobat! Gràcies per buscar-me al portal, així ara ja seguirem en contacte. Tinc molt bon record d'estar asseguda al teu costat i feies molt goig. Realment mai he sabut quina mena de polvets miraculosos ens posen a la tele que es queda bé i de quedar com una paret -que dius tu- pintada res de res.
En una tertúlia ja es comprèn que mai es pot parlar gaire i més si és amb molts convidats. A Banda Ampla -tot i que al programa hi ha més convidats- hi ha més minuts per expresar-se. Si cerques a "on line" del meu portal hi ha un Banda Ampla que també hi sóc jo, el que no sé si és el mateix que vas anar tu (era sobre Nadal) i va quedar preciós. Una abraçada i enhorabona pel bloc!!!
I, una cosa ser àvia és un bon títol, vol dir que també hem estat mares i... tot plegat és experiència de la vida, molt més important que altres títols. Saber viure i pensar amb els altres et queda per sempre, no té data de caducitat.

Júlia ha dit...

La televisió i part de la ràdio té aquest gran defecte de la pressa, no s'aprofundeix en res, malauradament. La veritat és que caldria tornar a l'entrevista en profunditat i sense pressa a una sola persona, la resta sovint es perdre el temps i consti que vas estar molt bé. Però el calendari sobrava. Si hagués estat un calendari d'àvies, encara.

Glòria ha dit...

M'encanta la teva professió principal, tant de bo arribi jo algun dia a ser llicenciada com tu, o diplomada... Segur que quedaries molt bé al programa, Montse :-)

El porquet ha dit...

I quina àvia tan flamenca! Se't veu com si estiguessis al sofà de casa! Vull dir de relaxada (almenys aparentment) i de ben plantada.

No he anat mai a la televisió però intueixo aquesta sensació d'anar amb el petard al cul i havent de resumir tot el que voldries dir en mig minut. Jo no sé si me'n sortiria massa bé, doncs jo sóc dels que per explicar-me bé, tot sovint necessito algun paràgraf sencer!

Felicitats àvia!

el paseante ha dit...

Ep, ep, ep, jo et vaig veure. Estavas molt guapa amb aquell escot de vertígen i la mini faldilleta :-) Ara seriosament, em va agradar molt veure't a la tele (t'has canviat les ulleres, eh?).

Gemma ha dit...

T'acabo de veure :D
Se'm feia estrany després de només llegir-te, de cop i volta veure't i sentir-te parlar... però molt agradable!

Pel meu gust has parlat massa poc...