18 de desembre, 2009

Nadales 1

Amb aquell eclecticisme que em caracteritza, m'he proposat incloure una nadala cada dia fins al dia de Nadal. Començo per una versió del "Dimoni escuat" de l'obra "Jisas de Nazarit" del genial Pau Riba.



I continuo amb una altra versió de la mateixa cançó que he trobat a youtube i que m'ha semblat magnífica i sense gens de carrincloneria. Aquí la teniu. Ella és Raquel Xiberta i jo, abans d'ara, no l'havia sentit mai. Me n'alegro d'haver-la sentit. M'agrada.

11 comentaris:

Joana ha dit...

Tu sempre tan original!!
Molt boniques.
Petons

Olga Xirinacs ha dit...

Molt bona, la idea.
La tarda del dia de Nadal fem un concert increïble tota la família: ganivets sobre ampolla d'anís, harmòniques, maraques, flautes i jo al piano, que resulta del més estrany ( per dolent ). Comencem per nadales i tenim seccions: música russa, ranxeres, gospel, i a vegades també fem dues o tres veus, o sigui, polifonia.

De manera que continua oferint nadales, a veure si trobem model nou.

Petonets.

Clidice ha dit...

Moltes gràcies :) aquesta és de les meves "prefes" :)

Carme ha dit...

Molt bé. Les escoltarem totes...

Jo tampoc coneixia la Raquel Xiberta!

Striper ha dit...

M'agraden , .. Gracies.

Arare ha dit...

Joana, original, posant nadales per Nadal? ÔÔ
a veure si t'agradaran les seleccions que aniré fent!

Arare ha dit...

Olga, a casa nostra fem una cosa semblant. Hi ha una cantant, quatre professores de música, una dobladora (la que doblava la veu del Son Goku quan era petit i moltes altres veus), la meva tia i la meva mare que tenen veu de soprano, i una servidora, amb una veu esquerdada que ben bé podria cantar jazz en una cava fosca i plena de fum, però no la deixen ;)

Rascar una ampolla d'anís o improvisar unes castanyoles i fer ritmes amb ganivets i altres estris, és tan divertit que a la nostra família ens encanen aquestes festes: ens reunim tots i cantem a cor que vols...

així que "sé el que sents"...

A veure si t'agrada la selecció que aniré improvisant!

Moltes gràcies per venir, ep!

Arare ha dit...

Clidice, aquesta me la cantava la meva mare quan jo era petita i m'encantava! sobre tot allò del "patrip-patrap"!

Arare ha dit...

Una bona troballa, oi, Carme? si escoltes el repertori que té penjat al seu blog veuràs que és una bona cantant, encara que no sigui mediàtica (que potser ho és i jo no ho sé, eh?)

Arare ha dit...

M'agrada que t'agradin, Striper. Continuarem!

Deric ha dit...

indubtablement em quedo amb la versió de la Raquel