17 de desembre, 2009

La pol·lèmica està servida

Contradiccions
Faré un aclariment: jo estic en contra de la festa taurina. Però hi ha moltes contradiccions. El meu post va de les contradiccions, no pas que jo m'hi posi a favor.


LA COGIDA Y LA MUERTE


A las cinco de la tarde.

Eran las cinco en punto de la tarde.

Un niño trajo la blanca sábana

a las cinco de la tarde.

Una espuerta de cal ya prevenida

a las cinco de la tarde.

Lo demás era muerte y sólo muerte

a las cinco de la tarde.

El viento se llevó los algodones

a las cinco de la tarde.

Y el óxido sembró cristal y níquel

a las cinco de la tarde.

Ya luchan la paloma y el leopardo

a las cinco de la tarde.

Y un muslo con un asta desolada

a las cinco de la tarde.

Comenzaron los sones de bordón

a las cinco de la tarde.

Las campanas de arsénico y el humo

a las cinco de la tarde.

En las esquinas grupos de silencio

a las cinco de la tarde.

¡Y el toro solo corazón arriba!

a las cinco de la tarde.

Cuando el sudor de nieve fue llegando

a las cinco de la tarde

cuando la plaza se cubrió de yodo

a las cinco de la tarde,

la muerte puso huevos en la herida

a las cinco de la tarde.

A las cinco de la tarde.

A las cinco en Punto de la tarde.

Un ataúd con ruedas es la cama

a las cinco de la tarde.

Huesos y flautas suenan en su oído

a las cinco de la tarde.

El toro ya mugía por su frente

a las cinco de la tarde.

El cuarto se irisaba de agonía

a las cinco de la tarde.

A lo lejos ya viene la gangrena

a las cinco de la tarde.

Trompa de lirio por las verdes ingles

a las cinco de la tarde.

Las heridas quemaban como soles

a las cinco de la tarde,

y el gentío rompía las ventanas

a las cinco de la tarde.

A las cinco de la tarde.

¡Ay, qué terribles cinco de la tarde!

¡Eran las cinco en todos los relojes!

¡Eran las cinco en sombra de la tarde!

Federico García Lorca, 1935





















Tret de youtube: En sancos demostrando sus habilidades y denunciando el salvajismo y crueldad de los empresarios de la muerte y toreros. (sic)





18 comentaris:

Carme ha dit...

Jo... és que ... qualsevol mena de violència em repugna, sigui la que sigui. Aquest a també.

Rita ha dit...

No m'agraden gens els toros, gens!

Però les prohibicions m'agraden poc.

Ja sé que és un tema polèmic i delicat, però també hi ha tota una filosofia i tradició al voltant de tot això.

No m'agada el maltracte als animals, però i aquests que engreixen sense cap contemplació per al nostre consum? D'acord el pollastre potser és necessari, però els ànecs i el foie que és més aviat un luxe?

Per tot plegat, jo no aniré mai al toros, no m'agraden gens, però tampoc els prohibiria.

Eduquem la gent, els nanos, ens valors com perquè no els agradin i arribi un dia que no hi vagi ningú i hagin de plegar en tot cas...

Va bé el genoll?
Petons, maca!

Magda ha dit...

Molt interessant el teu reportatge. Gràcies per mostrar les dues cares de la moneda.

Júlia ha dit...

Estic amb la Rita, no m'agraden gens els toros però les prohibicions,menys. Els toros, com la boxa, i fins i tot com la cacera, s'anirien decandint de forma natural, ja que hem canviat la nostra sensibilitat envers el tema al llarg del temps. Però en tot cas, si som conseqüents haurem de tornar-nos vegetarians, oi? Les gallines estabulades ponent ous tot el dia o la vida trista dels pollastres de granja em semblen temes preocupants, també. Per què uns animals sí i uns altres no? Tenir gossets de raça als pisos, és humà? Està malament fer espectacle, però si es fa en privat, ni que sigui massivament, no està mal vist. En fi, molta hipocresia, molta filosofia progre d'estar per casa i moltes ganes de segons quins polítics de fotre's cada dia més amb la vida privada de la gent. Pell peluda no, però pell pelada, sí? I les proves de laboratori amb animals i els animals 'creats' per fer proves de laboratori destinades, no a medicina, sinó a cosmètica, per exemple???

Jesús M. Tibau ha dit...

em sembla que abans caldria entendre la cultura taurina.
No m'agradaria gens, per exemple, una campanya contra els castells, perquè posen en perill els xiquets i xiquetes que hi pugen.
Cal intentar posar-se en la pell d'un altre.
A més, no sé qui té una millor vida: un bou de lídia o una vaca de granja enxufada a una munyidora.
No m'agraden els bous, però no llençaria la primera pedra en la seva contra.

Striper ha dit...

: La sangre derramada. ¡Que no quiero verla! Dile a la luna que venga, que no quiero ver la sangre de Ignacio sobre la arena.
Si un bon poema de Lorca, pero no als toros.

fenice ha dit...

Quanl'Arare i jo erem petites, feien toros i boxa per la tele molt sovint, i els toreros i els boxadors eren tant famosos com els futbolistes d'avui. La corrida i la boxa són espectacles caducs que moriràn d'inanició. Cal prohibir? Això dels toros ha sortit de mare. Potser que ens fixem amb actes violents molt més propers i molt més greus.

Arare ha dit...

Carme, a mi em repugna, com a tu, qualsevol mena de violència, per això també estic en desacord amb les maneres de tractar els animals en segons quines granges... però fins i tot en això hi veig contradiccions, perquè després em menjo els pollastres sense gaire remordiments, igual que escolto cançons sobre toros sense plantejar-me res més que el plaer musical o contemplo quadres de tauromàquia amb admiració... d'aquí la contradicció que volia plasmar al post (que no sé si ho he aconseguit massa)

un petó, guapa!

Arare ha dit...

Amén, Rita, amén. És el que li acabo de respondre a la Carme. El genoll cada dia "més millor" :)

petonet!

Arare ha dit...

Gràcies a tu per venir, Magda. Més que un reportatge, volia fer un recull de contradiccions sobre el tema, espero haver-ho aconseguit. Un petó.

Arare ha dit...

D'acord, Júlia: PROHIBIT PROHIBIR!

és cert el que dius, si no se'n fes gaire cas, segurament la festa, per ella sola, acabaria per fondre's, però ja saps que de vegades som tots molt més papistes que el Papa.

Arare ha dit...

Jesús, una altra pol·lèmica, la dels castells. Jo, quan veig els castellers, m'emociono, perquè "entenc" la força de conjunt, el treball en equip... i tanmateix, pujar "tan amunt" no deixa de ser perillós per als nens o nenes que fan d'enxaneta. I no per això crec que s'hagin de prohibir. És molt complicat, tot plegat, i, tens raó, també hi ha el fet cultural.

Veurem què decideixen, al Parlament, sobre els toros, crec que ara hi deuen ser, debatint el tema...

Arare ha dit...

Striper: per això que dius vaig aclarir que, en principi, jo sóc contrària als toros! :)

Arare ha dit...

Fenice, si: tu i jo tenim la mateixa edat. Per tant, sabem de què parlem, oi? quant a la boxa, penso el mateix. ha acabat sent un "esport" minoritari (em sembla) o al menys, ara ja no se li dóna tanta importància.
malgrat tot, quan vaig veure la pel·lícula aquella de la hilary Swann, que ara no recordo com es diu... em va encantar! (sembla mentida com ens poden trair, els nostres sentiments, en moments determinats)

Un petó i benvinguda!

el paseante ha dit...

Avui han dit al programa de ràdio "Versió Rac1" que qui disfruti amb la mort dels animals, vagi a un escorxador de porcs i s'hi quedi tota la tarda allí assegudet. Aplaudint.

Joana ha dit...

Varem escriure del mateix!
Bon cap de setmana.

Arare ha dit...

Paseante... el meu fill veterinari va fer unes pràctiques en un ecorxador i... buf,buf,buf, el que explicava! fa esgarrifar!

Arare ha dit...

Ui, Joana, donce m'he perdut el teu post, em sembla, vaig a llegir-lo! bon dissabte, guapa!