Entrades
Quina ingenuïtat la nostra! vam arribar tres quarts d'hora abans del començament de la peli i ja hi havia una cua que fei la volta a tota la plaça dels macdonalds i Cia. Vull dir , a tots els restaurants - per anomenar-los d'alguna manera- de fast food que hi ha allà. Ens vam col·locar a la cua i només d'arribar-hi ja van dir per megafonia que per veure Avatar només quedava primera fila. A mi ja no em feia massa gràcia i em va ser completament igual, ells es van frustrar una mica més. Vam prendre un cafetó i vaig comprar quatre andròmines que necessitava per completar uns regalets per reis. La Feli, amb molt bon criteri, havia decidit que no venia i va fer santament. Llavors vam tornar a Blanes i - no escarmentem - vam anar a veure'n una de la Meryl Streep que tampoc no mereix pagar una entrada... algun dia la faran per la tele i no caldrà gastar-se els sis euros amb vint que costa el cine... no és la de la cuinera - aquesta també la vaig veure, tot i que no mereix menció especial - és... fixeu-vos si vaig bé, que ja no li recordo el títol i ara no tinc ganes de buscar a google. És una comedieta frívola sense més importància. Passem pàgina. Ara em ve a la memòria. Es diu No es tan fácil.
Al JS el cine no l'entusiasma, però quan li agafa li agafa i avui m'ha proposat d'anar a veure aquesta dels monstres Donde habitan los monstruos. Ahir, pel cotxe, vam sentir la crítica que feien a Rac1 i vam cometre l'error garrafal de creure'ns el que deia el crític, que, suposo que per venjar-se, la va deixar entre les cinc primeres pelis més interessants d'aquest any. Veureu, jo no l'hi trobo, si se'm permet dir la veritat. Potser he fet comparacions amb altres pelis, suposadament per canalla, que m'han agradat molt més, com La història interminable o E.T. o... ja, ja ho sé: les comparacions són odioses.
El dia que l'enganxi , el crític de cine de Rac1, el pelaré a sang freda!!!!
Serà que m'he tornat del tot insensible? eh? eh? eh? perquè al cap d'un quart d'hora de pel·lícula jo ja clapava... a part que a la sala érem ni més ni menys que CINC persones! es faran d'or!
I ara, a la nit, com que no ens feia peça res del que hi havia als canals normals i ja vaig dir que no tenim canal plus ni res de tot això (existeix, encara, el canal plus, o ja forma part de la prehistòria televisiva?) doncs ens hem posat una peli d'aquestes que anem comprant per un euro els dissabtes i diumenges amb La Vanguàrdia (si, mira, som així de normalets i correntets).
Ara vinc de dormir-la, però val a dir que al sofà, amb la Taca als peus i tapadeta amb un xal que tinc allà, que de dia fa bonic i de nit em serveix per tapar-me... s'hi estava de bé!
ara, però, no tinc ni gota de son. El que són les coses...
que com es diu la peli que he dormit ara? hmmmmmmm... un momentet, que vaig a veure la caràtula, que no me'n recordo (tinc memòria de peixet, però dels vermellets de peixera)...
Ja sóc aquí: Mulholland Drive. Un film de David Lynch. Un pal!
Ell l'ha vist tota sencera, n'hi ha per fer-li un monument, després de la de la tarda, que també ha vist sencera, buf,buf,buf!
Segurament la senectut em porta pel mal camí. Jo, que havia estat una cinèfila de pro... ara tot ho dormo!
______________________
ja l'he trobat!!! Es diu David Broc, el crític de Rac1. En fi, aquesta vegada, David, noi, no t'havia d'haver fet cas!
9 comentaris:
Com odio la gent que diu: "anem a fer un cine?". Anar al cinema hauria de ser com anar a una exposició. I sense crispetes. El Mulholland Drive és bona, eh? eh? eh?
vaig anar a veure avatar en 3d, un diumenge a les 12 del mati, i la sala era plena!
no em va agradar gens: una barreja de pocahontas i eragon dins un forma típic de pel·lícula d'indis i vaquers...
pensava anar a veure la dels monstres, però gràcies al teu comentari me l'estalviaré.
bona entrada d'any, arare!
Al cine, com a tants llocs, s'hi pot anar amb ànim transcendent o intranscendent... Hi ha un moment per a cada intenció.
Arare, jo també vaig anar a veure No es fácil, perquè unes amigues volien anar a passar l'estona i la vam passar distretes, ja sabíem què anàvem a veure, la Streep tot ho dignifica, encara que a tanta gent li caigui antipàtica.
Millor això que no pas l'Avatar, que ni penso anar-hi, al capdavall són els pastorets (o els barrufets, per això del blau) en versió cibernètica una vegada més.
Per cert, a l'Streep li podrien posar uns altres partenaires, el Baldwin està com un toixò i el Martín és més ensopit que un cargol en temps de sequera.
Ja ja ja, molt bo, això de "dormir-la", a mi perquè m'enganxi una peli, també m'ha d'arribar tu!
Jo que vaig estar a punt de pujar al Mataró Parc per saludar-te...
Apa, fins l'any vinent que marxo cap el poble.
Petonets.
Una mala pelicula es una molt mala experincia .Feliç 2010.
Reina del Mar, per veure Avatar s'han de comprar les entrades per internet!
Pagues més, cert, però arribes i entres.
A mi em va agradar, però és clar, s'ha de saber que mires cinema de fantasia-ficció.
Petons, desvetllada.
Bé, vist que et faig més cas a tu que al crític de RAC1 (més que res perquè no l'escolto) m'ho repensaré força abans d'anar a veure res. Només triaré les pel·lis on el dormir còmidament estigui garantit ;)
I és que quan una s'acostuma a casa, tot el que tu vulguis de pantalles i la mística del cinema, però això de què no facin "intermedio" a mi em mata :P
Un petó i que tingueu una entrada d'any fantàstica! :)
No facis mai cas d'en David Broc, no li agrada gairebé res i el que resulta li agrada és infumable.
Ara Avatar, es d'aquelles pelis que veient el tràiler ja has vist la peli. Dic jo...
Bon any!
Publica un comentari a l'entrada