No fem cas de la salut quan la tenim. Però quan la perdem... ens adonem del molt que la trobem a faltar.
Ahir, un cop vençut un atac de migranya que no em deixava de petja, vaig poder gaudir d'un dels millors "Verdis": Il trovatore.
Allà se me'n van anar tots els mals.
Avui estic nova!
us en deixo un bocí.
DES DEL MEU MAR - FRANÇA
Subscripció al blog
Entrades
Comentaris
18 comentaris:
Bona música per aquest migdia de diumenge!
Salutacions,
S.
Que no faltin mai!!
Un petó, Montse.
La musica que no falti mai!!!
DESPRES D'UN LLARG MES DE MALALTIA,LA BRUIXA AMB VA PORTAR AL LICEO,QUINA CASUALITAT¡....VA SER UNA BONICA MANERA DE CELEBRAR LA TORNADA A LA NORMALITAT.
EL COR AMB PETA.....JO SOC MES MOZART,PERO VERDI ES MOLT VERDI TAMBE.
JUGANT AMB BCN.
Jugant... ja estàs bé, de la malaltia? Així ho espero!!!
qui és la bruixa? ÔÔ tinc curiositat!
Verdi és més ensucrat, Mozart és més juganer, Wagner és una mica plom, Puccini també és ensucradot,i Donizzeti, però m'agraden, m'agraden!
I Berg... i...i...i...i...
:)
Striper, però mai dels mais, eh? :)
Doncs això, Glorieta! ni la salut ni la música (i si pogués ser, ni l'amor ni els diners, oi?)
;)
Hola Sadurní, molt de temps sense veure't per aquí! rebenvingut al ritme verdinià!
M'en alegro.
Jo en pateixo de migranyes i se com es passa de malalemnt!
Petons guapa.
HOLA MACA¡,LA BRUIXA ES LA MEVA FILLA.VA NEIXER EN UN POBLE D'AQUELLS ON ES TRADICIO,
QUE LES DONES SON TOTES BRUIXES.
I AIXI SEMPRE L'ANOMENEN. BE TAMBE ELS SEUS GERMANS LI DIUEN "BRUIXETA" ES LA PETITA.
JUGANT.
Jugant, a veure si estàvem a tocar i no ens coneixíem! :)
Potser ens vam trobar agafant el programa de mà, o anant al lavabo (quines cues!) o qui sap si al Foyer, a l'entreacte, prenent un cafetó o una aigua, anant a buscar l'abric...
La propera vegada que anem al Liceu ens posarem un calavell vermell a la solapa, d'acord? I si no portem solapa, el portarem a la mà ;)
Buf, Joana, just després de passar una "migranyada", quan comences a trobar-te bé gairebé ni t'ho creus!
Feliç dilluns, reina mora!
Atac de migranya? Em sembla que tu i jo som germanes...he passat una setmana que no la puc ni explicar, em pensava que el cap m'explotaria...avui bé, gràcies...
Quantes coses en comú... haurem d'organitzar una trobadeta...
Petonassos, estimada
no hi ha res com la bona música per treure tots els mals
És probable que per la migranya vagi millor Verdi que el heavy metal. Però no n'estic del tot segur.
Zel, trobadeta quan vulguis! Potser hi hauré d'anar amb crosses, però és igual ;)
Deric, hauria jurat que ja t'havia contestat i ara veig que no... la música "amansa" les feres ;)
Paseante, si fos Wagner... però Verdi és ensucradet. Li va bé, al mal de cap!
Publica un comentari a l'entrada