01 de desembre, 2009

Post fet a mà (es feia així?)


16 comentaris:

Clidice ha dit...

i ca dona! no és horrorosa, és ... com tu :) i se t'entén perfectament :)

- assumpta - ha dit...

Doncs per ser "horrorosa", que jo no li trobo pas, ho he entés tot perfectament i això sense maquillatge!!!

Les nostres lletres són un senyal d'identitat ben valuós.

Un petó Montse/Arare!
=)

kweilan ha dit...

Les lletres són molt personals i amb aquests apunts descobrim lo molt que ens l'estimem. I no és tan horrorosa!!!

Carme ha dit...

Però si s'entén perfectament! Jo també et canviaria la teva per la meva!

McAbeu ha dit...

Jo també l'he entès perfectament sense problemes.
M'ha sobtat que escriguis "q" en lloc de "que" com si fos un sms, jo això no ho feia ni quan prenia apunts a classe. :-DD

poesiaula ha dit...

hi hi hi... t'he reconegut la lletra! és com la dels apunts de fa mil anys, pr una mica + caótica, un xic + ràpida i desordenada. De persona ocupada i activa...
El meu blog tb té seixanta- nou seguidors!

Arare ha dit...

Clidice, és horrorosa com jo? jajaja, que si, dona, que ja ho he entès! i si, que s'entén, ja ho sé, i si no que li preguntin a la IBM :)

Arare ha dit...

-Assumpta- només li poso maquillatge quan he d'escriure perquè ho entenguin els nens :) llavors faig una cal·ligrafia perfecta! (però no és la meva. Bé, si. És la meva, maquillada)
:)

Arare ha dit...

kweilan, esperem que no hi hagi cap grafòleg "a bordo de Blogville"!

Arare ha dit...

Carme, què dius, de canviar-la! res,res, cadascú que s'aguanti la seva lletra, i a mi em toca aguantar-me la meva per sempre més amén!

Arare ha dit...

Ai, McAbeu, jo ja ho feia en temps de la maricastanya, quan encara no existien ni els mòbils! Diguem que tenia la meva pròpia "taquigrafia", compartida amb la IBM, que preníem apunts l'una per l'altra amb paper carbó... quins temps!

Arare ha dit...

IBM, l'altre dia, buscant i ordenant, em vaig topar amb els nostres apunts, els de Geografia Humana! els vaig tornar a guardar, però la propera vegada que vagi allà on hi ha aquell caixó enorme ple de rampoines, l'agafaré i intentaré escanejar-ne un full... en record dels vells temps.

Només hi ha un petit problema: recordes que fèiem servir paper molt fi? (no sé pas d'on el trèiem) doncs bé: em sembla que en molts d'ells la tinta s'ha esborronat tota... hauré de buscar bé per trobar-ne un que es llegeixi.

O sigui que ja m'has atrapat amb els seguidors? és divertit, això del seixanta-nou, no trobes?

Striper ha dit...

Es una lletra amb sabor a mar.

Arare ha dit...

Striper, ayyyyyyyyyy, sabor, saboooooooooooooooooor!!!

;)

Alex ha dit...

curiós...

el paseante ha dit...

No entenc res. És la recepta d'un metge? :-) Valeee, tens la lletra més bonica del que et penses.