Jo també l'he entès perfectament sense problemes. M'ha sobtat que escriguis "q" en lloc de "que" com si fos un sms, jo això no ho feia ni quan prenia apunts a classe. :-DD
hi hi hi... t'he reconegut la lletra! és com la dels apunts de fa mil anys, pr una mica + caótica, un xic + ràpida i desordenada. De persona ocupada i activa... El meu blog tb té seixanta- nou seguidors!
-Assumpta- només li poso maquillatge quan he d'escriure perquè ho entenguin els nens :) llavors faig una cal·ligrafia perfecta! (però no és la meva. Bé, si. És la meva, maquillada) :)
Ai, McAbeu, jo ja ho feia en temps de la maricastanya, quan encara no existien ni els mòbils! Diguem que tenia la meva pròpia "taquigrafia", compartida amb la IBM, que preníem apunts l'una per l'altra amb paper carbó... quins temps!
IBM, l'altre dia, buscant i ordenant, em vaig topar amb els nostres apunts, els de Geografia Humana! els vaig tornar a guardar, però la propera vegada que vagi allà on hi ha aquell caixó enorme ple de rampoines, l'agafaré i intentaré escanejar-ne un full... en record dels vells temps.
Només hi ha un petit problema: recordes que fèiem servir paper molt fi? (no sé pas d'on el trèiem) doncs bé: em sembla que en molts d'ells la tinta s'ha esborronat tota... hauré de buscar bé per trobar-ne un que es llegeixi.
O sigui que ja m'has atrapat amb els seguidors? és divertit, això del seixanta-nou, no trobes?
Entrades
16 comentaris:
i ca dona! no és horrorosa, és ... com tu :) i se t'entén perfectament :)
Doncs per ser "horrorosa", que jo no li trobo pas, ho he entés tot perfectament i això sense maquillatge!!!
Les nostres lletres són un senyal d'identitat ben valuós.
Un petó Montse/Arare!
=)
Les lletres són molt personals i amb aquests apunts descobrim lo molt que ens l'estimem. I no és tan horrorosa!!!
Però si s'entén perfectament! Jo també et canviaria la teva per la meva!
Jo també l'he entès perfectament sense problemes.
M'ha sobtat que escriguis "q" en lloc de "que" com si fos un sms, jo això no ho feia ni quan prenia apunts a classe. :-DD
hi hi hi... t'he reconegut la lletra! és com la dels apunts de fa mil anys, pr una mica + caótica, un xic + ràpida i desordenada. De persona ocupada i activa...
El meu blog tb té seixanta- nou seguidors!
Clidice, és horrorosa com jo? jajaja, que si, dona, que ja ho he entès! i si, que s'entén, ja ho sé, i si no que li preguntin a la IBM :)
-Assumpta- només li poso maquillatge quan he d'escriure perquè ho entenguin els nens :) llavors faig una cal·ligrafia perfecta! (però no és la meva. Bé, si. És la meva, maquillada)
:)
kweilan, esperem que no hi hagi cap grafòleg "a bordo de Blogville"!
Carme, què dius, de canviar-la! res,res, cadascú que s'aguanti la seva lletra, i a mi em toca aguantar-me la meva per sempre més amén!
Ai, McAbeu, jo ja ho feia en temps de la maricastanya, quan encara no existien ni els mòbils! Diguem que tenia la meva pròpia "taquigrafia", compartida amb la IBM, que preníem apunts l'una per l'altra amb paper carbó... quins temps!
IBM, l'altre dia, buscant i ordenant, em vaig topar amb els nostres apunts, els de Geografia Humana! els vaig tornar a guardar, però la propera vegada que vagi allà on hi ha aquell caixó enorme ple de rampoines, l'agafaré i intentaré escanejar-ne un full... en record dels vells temps.
Només hi ha un petit problema: recordes que fèiem servir paper molt fi? (no sé pas d'on el trèiem) doncs bé: em sembla que en molts d'ells la tinta s'ha esborronat tota... hauré de buscar bé per trobar-ne un que es llegeixi.
O sigui que ja m'has atrapat amb els seguidors? és divertit, això del seixanta-nou, no trobes?
Es una lletra amb sabor a mar.
Striper, ayyyyyyyyyy, sabor, saboooooooooooooooooor!!!
;)
curiós...
No entenc res. És la recepta d'un metge? :-) Valeee, tens la lletra més bonica del que et penses.
Publica un comentari a l'entrada