Pista 3/10
Al meu / la meva blogaire invisible li agrada força cuinar!
Per cert, que us vagi molt bé l'escudella, la carn d'olla, el capó farcit, les neules i els torrons. I que després algú us digui "la dècima" enfilat dalt d'una cadira!
Sigueu generosos quan passi el plateret! no sigueu rates, que un euro no us treurà de la misèria i en canvi pot ajudar força aquell nebodet o nebodeta que fa un esforç allà damunt la cadira havent memoritzat un petit o gran poema, com el que us deixo aquí, de la Isabel Barriel:
Pujaràs a la cadira
per dir el vers de Nadal
i sentiràs un ritme dèbil
d'una cançó medieval.
S'omplirà tot de fum i sutje
mentre el foc s'avivarà:
són les festes més lluides
dels nostres avantpassats.
Celebren llum,
celebren neu,
celebren collita pel futur
celebren que el dia és breu.
I en retornar recitaràs
aquest poema ben rimat
sobre les festes hivernals
per desitjar un bon Nadal.
4 comentaris:
hàbil, jove, cuiner... el teu blogaire invisible el que és és un xollo!!
Bon nadal, reina mora!! Un petonàs misantròpic.
ah, segur que si, reina mora!
petonet i Bon Nadal!
Be ara em fas pensar que poso jo a la tercera pista. Bones festes.
Què maca...preciosa com tu!
Molt bon tot el que destgis, preciosa, que la vida, la salut i l'amor estiguin al teu costat sempre!
Publica un comentari a l'entrada