04 de desembre, 2008

Lo prometido es deuda

Colors primaverals a la tardor
Sempre és un bon moment, per dibuixar, i més,
si el paisatge s'ho val!

Una mica de romanticisme: una antiga estació
de tren abandonada.

Cal fer-se càrrec de la Taca, que ja s'ha mullat una vegada. L'aigua
és tan transparent que no l'ha vist!

No et cansaries de mirar els colors
de l'aigua...
... perquè van del groc al turquesa amb una facilitat
de paleta de pintor. Quina bellesa!

La tardor en tota la seva esplendor.
Hi ha alguna cosa més relaxant que
el ritme de l'aigua?

Les fotos són de la sortida que vam fer amb estada a Horta de Sant Joan - un regal de la Carme i el seu marit, una Carme que no coneixeu - i excursions amb cotxe i a peu pels voltants. Horta de Sant Joan és el darrer poble de Catalunya tocant a la Franja i és al costat de l'àrea del Matarranya. Aragó i Catalunya, de costat.

La Trini em fa adonar-me del meu error: el darrer poble no seria Horta de Sant Joan sinó Arnes!!! que em perdonin els que s'hagin sentit ignorats, d'acord? jo estva convençuda que era Horta. Però al César el que és del César!

Gràcies, Trini!!!

Quant al dibuix, el dibuixant és en J.Salvador, no pas jo, que no sé fer la O amb un canut. I parlant de dibuixos, quan em funcioni l'escàner - que des que tinc l'ordinador nou no funciona i com que no sé per què m'espero a que vingui en Pere, el meu estimat informàtic de capçalera, que m'instal·larà l'escàner i també un programa de video, que després faré uns videos que flipareu... - doncs això: quan tingui l'escàner us escanejaré tota una sèrie de dibuixos que va fer el meu capità aquest estiu, que encara flipareu més que amb els videos. I és que és un artista!. Quan penso en el nostre fill Miquel i les seves pintures, sempre recordo allò que "de casta le viene al galgo".

Apa, cap al Mercadona hi falta gent!

20 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

encara queda aigua d'aquesta, transparent i impol·luta?.

Bones fotos

Glòria ha dit...

No serà pas el paissatge de la sortida que vas fer a la comarca del Matarranya???
Precioses imatges!

Jesús M. Tibau ha dit...

espectacles d'una bellasa immensa, totalment gratuïts

Lídia ha dit...

Et pensaves que ja m'havia cansat dels blogs, doncs no, avui he tornat a recomençar, i vinc de visitar i em trobo amb aigües cristal.lines, que no son les del teu estimat mar. Fins aviat.

Striper ha dit...

El aigua la seva visio i el seu ritme es com dius de lo mes relaxant. On es aixo?

Deric ha dit...

quan ens penjaras els dibuixos per que els veiem!

Albert ha dit...

Que xules són aquestes fotos!

pere ha dit...

Ai, em sambla que necessito aquesta aigua i aquests colors. Ja!

el paseante ha dit...

Quins paisatges més bonics. M'agraden molt les estacions de tren abandonades. A la terra de la boira en tenim unes quantes.

Carme ha dit...

Paisatges preciosos, l'aigua que sempre em fa delir... bones fotos.

Júlia ha dit...

Molt bonic i evocador. Vull veure el dibuix acabat, ep.

Montse ha dit...

Si, Francesc, en queda, i no la tenim gaire lluny. Ara, no sé si només és neta i transparent en apariència, per si de cas, val més no tastar-la!

Montse ha dit...

Si,sisisi, Glòria!!!

Montse ha dit...

Jesús, no els donis ideessssssssss

Edelia ha dit...

Gràcies per aquests moments de bellesa que ens ofereixes amb imatges i amb paraules. Sempre és un plaer passejar pel teu mar...

Trini ha dit...

Ara vaig a fer de repel·lent, i mira que no m'agrada, però el darrer poble de Catalunya tocant a la comarca del Matarranya és Arnes, Montse. Si ho legeix algú d'allí, com a mínim que no se senti ignorat :)
Un petó i celebro molt la teva coneixença d'un d'aquest raconets de Catalunya que encara romanen ben amagats a la vista de molts.

Montse ha dit...

Ostres, Trini, moltes gràcies! (tens raóoooooooooooooo)
que em perdonin els que s'hagin pogut sentir "atacats"!!! ara ho arreglo!

Trini ha dit...

Ei..., que només has patinats uns quats quilometrets de no res, eh? Tampoc cal esverar-se ara ( a més..., de moment sembla que no hi ha ningú d'Arnes que volti per aquí, jejejee)
Si has obviat el poble deu voler dir que no hi vau arribar. Si mai torneu per la zona, és visita obligada. Sobretot per veure el seu ajuntament, una majestuosa construcció renaixentista en un poble tant petit, sorprèn molt gratament. I ja si arribeu a Arnes no cal dir que no us perdeu Vallderrobres, Queretes i Calaceit per anar ràpidets ;)

Un petonet.

Montse ha dit...

Trini, a Vallderoures, a Cretes i a Calaceite ja hi vam anar. I jo diria que a Arnes també hi vam anar, però`no t'ho podria assegurar, crec que no vam passejar pel poble, sinó que vam anar a veure una casa rural pensada per estar-s'hi amb fills, un lloc molt bonic. Crec que era als afores d'Arnes, pero no t'ho puc assegurar.

Trini ha dit...

Doncs per la propera, a Arnes! :)))

Un petonet, bonica!