Entrades
Colors primaverals a la tardor
Sempre és un bon moment, per dibuixar, i més,
Una mica de romanticisme: una antiga estació
Cal fer-se càrrec de la Taca, que ja s'ha mullat una vegada. L'aigua
No et cansaries de mirar els colors
... perquè van del groc al turquesa amb una facilitat
La tardor en tota la seva esplendor.
Hi ha alguna cosa més relaxant queLes fotos són de la sortida que vam fer amb estada a Horta de Sant Joan - un regal de la Carme i el seu marit, una Carme que no coneixeu - i excursions amb cotxe i a peu pels voltants. Horta de Sant Joan és el darrer poble de Catalunya tocant a la Franja i és al costat de l'àrea del Matarranya. Aragó i Catalunya, de costat.
La Trini em fa adonar-me del meu error: el darrer poble no seria Horta de Sant Joan sinó Arnes!!! que em perdonin els que s'hagin sentit ignorats, d'acord? jo estva convençuda que era Horta. Però al César el que és del César!
Gràcies, Trini!!!
Quant al dibuix, el dibuixant és en J.Salvador, no pas jo, que no sé fer la O amb un canut. I parlant de dibuixos, quan em funcioni l'escàner - que des que tinc l'ordinador nou no funciona i com que no sé per què m'espero a que vingui en Pere, el meu estimat informàtic de capçalera, que m'instal·larà l'escàner i també un programa de video, que després faré uns videos que flipareu... - doncs això: quan tingui l'escàner us escanejaré tota una sèrie de dibuixos que va fer el meu capità aquest estiu, que encara flipareu més que amb els videos. I és que és un artista!. Quan penso en el nostre fill Miquel i les seves pintures, sempre recordo allò que "de casta le viene al galgo".
Apa, cap al Mercadona hi falta gent!
20 comentaris:
encara queda aigua d'aquesta, transparent i impol·luta?.
Bones fotos
No serà pas el paissatge de la sortida que vas fer a la comarca del Matarranya???
Precioses imatges!
espectacles d'una bellasa immensa, totalment gratuïts
Et pensaves que ja m'havia cansat dels blogs, doncs no, avui he tornat a recomençar, i vinc de visitar i em trobo amb aigües cristal.lines, que no son les del teu estimat mar. Fins aviat.
El aigua la seva visio i el seu ritme es com dius de lo mes relaxant. On es aixo?
quan ens penjaras els dibuixos per que els veiem!
Que xules són aquestes fotos!
Ai, em sambla que necessito aquesta aigua i aquests colors. Ja!
Quins paisatges més bonics. M'agraden molt les estacions de tren abandonades. A la terra de la boira en tenim unes quantes.
Paisatges preciosos, l'aigua que sempre em fa delir... bones fotos.
Molt bonic i evocador. Vull veure el dibuix acabat, ep.
Si, Francesc, en queda, i no la tenim gaire lluny. Ara, no sé si només és neta i transparent en apariència, per si de cas, val més no tastar-la!
Si,sisisi, Glòria!!!
Jesús, no els donis ideessssssssss
Gràcies per aquests moments de bellesa que ens ofereixes amb imatges i amb paraules. Sempre és un plaer passejar pel teu mar...
Ara vaig a fer de repel·lent, i mira que no m'agrada, però el darrer poble de Catalunya tocant a la comarca del Matarranya és Arnes, Montse. Si ho legeix algú d'allí, com a mínim que no se senti ignorat :)
Un petó i celebro molt la teva coneixença d'un d'aquest raconets de Catalunya que encara romanen ben amagats a la vista de molts.
Ostres, Trini, moltes gràcies! (tens raóoooooooooooooo)
que em perdonin els que s'hagin pogut sentir "atacats"!!! ara ho arreglo!
Ei..., que només has patinats uns quats quilometrets de no res, eh? Tampoc cal esverar-se ara ( a més..., de moment sembla que no hi ha ningú d'Arnes que volti per aquí, jejejee)
Si has obviat el poble deu voler dir que no hi vau arribar. Si mai torneu per la zona, és visita obligada. Sobretot per veure el seu ajuntament, una majestuosa construcció renaixentista en un poble tant petit, sorprèn molt gratament. I ja si arribeu a Arnes no cal dir que no us perdeu Vallderrobres, Queretes i Calaceit per anar ràpidets ;)
Un petonet.
Trini, a Vallderoures, a Cretes i a Calaceite ja hi vam anar. I jo diria que a Arnes també hi vam anar, però`no t'ho podria assegurar, crec que no vam passejar pel poble, sinó que vam anar a veure una casa rural pensada per estar-s'hi amb fills, un lloc molt bonic. Crec que era als afores d'Arnes, pero no t'ho puc assegurar.
Doncs per la propera, a Arnes! :)))
Un petonet, bonica!
Publica un comentari a l'entrada