27 de desembre, 2008

Testimoni de primera mà.

El meu mar, el dia de Nadal, des de Pinya de Rosa.







El meu mar ahir a la tarda.
El meu mar, aquest matí.
Carles Faust, impassible davant la llevantada.







El pàrking del Passeig de Mar, aquest migdia.




El Passeig de Mar, aquest migdia.




Estat en què ha quedat el Passeig de Mar. Sa Palomera, al fons.




Restes de dues embarcacions, a la platja.





Més conseqüències de la llevantada.



Déu n'hi do, eh?...

Aquestes tres darreres les he agafat del Facebook, de la Montse Verdaguer (Al Cèsar el que és del Cèsar)



5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

quina pena em fa, quina diferència de quan vaig estar-hi a l'abril

Montse ha dit...

Ja veus, Jesús, com ha canviat el panorama!encara sort que no hi ha hagut desgràcies personals, però les econòmiques no sé pas si seran quantificables...

Striper ha dit...

Quin desastre,fa pena com ha quedat tot.

Glòria ha dit...

Com penso en tu aquests dies!

khalina ha dit...

glups.
PEr Palamós també vam tenir un fort temporal