3/10 blogaire invisible, escudella i poema

Pista 3/10
Al meu / la meva blogaire invisible li agrada força cuinar!

Per cert, que us vagi molt bé l'escudella, la carn d'olla, el capó farcit, les neules i els torrons. I que després algú us digui "la dècima" enfilat dalt d'una cadira!
Sigueu generosos quan passi el plateret! no sigueu rates, que un euro no us treurà de la misèria i en canvi pot ajudar força aquell nebodet o nebodeta que fa un esforç allà damunt la cadira havent memoritzat un petit o gran poema, com el que us deixo aquí, de la Isabel Barriel:

Pujaràs a la cadira

per dir el vers de Nadal

i sentiràs un ritme dèbil

d'una cançó medieval.

S'omplirà tot de fum i sutje

mentre el foc s'avivarà:

són les festes més lluides

dels nostres avantpassats.

Celebren llum,

celebren neu,

celebren collita pel futur

celebren que el dia és breu.

I en retornar recitaràs

aquest poema ben rimat

sobre les festes hivernals

per desitjar un bon Nadal.